SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS? - Diccionari de criteris terminològics
SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS?
SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS?
- ca SUPERLIBRIS, SUPRALIBROS, SUPER-LIBRIS O SUPRA-LIBROS?
- es superlibris (superlibris), n m
- fr superlibros (superlibris), n m
- en super ex libris (superlibris), n
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació
Definició
Es considera que les formes adequades són superlibris i supralibros (tots dos, noms masculins), i no *super-libris ni *supra-libros.
Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).
Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.
Els motius de la tria de superlibris i supralibros són els següents:
(1) Pel que fa al guionet, l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que exlibris és un manlleu adaptat, motiu que justifica aquesta escriptura aglutinada en comptes d'una grafia hipotètica amb guionet, que és la que correspondria a un sintagma manllevat no adaptat (*ex-libris); tot i que superlibris i supralibros no tenen la mateixa freqüència d'ús que exlibris, són del tot paral·lels pel que fa a la forma i el significat, fet que justifica, per coherència, que es considerin igualment adaptats.
(2) Pel que fa a la terminació en -is o en -os, es deu al cas que regeix cadascuna de les preposicions en llatí: super regeix cas ablatiu (és a dir, libris i, per tant, superlibris) i supra regeix cas acusatiu (és a dir, libros i, per tant, supralibros).
Un superlibris, o un supralibros, és un exlibris estampat en el pla anterior de l'enquadernació.
Nota
- 1. Podeu consultar les fitxes completes de exlibris i superlibris al Cercaterm.
- 2. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar la fitxa GUIONET (1): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS.
