Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

PAREO: PRONÚNCIA - Diccionari de criteris terminològics

Presentació
  • ca  PAREO: PRONÚNCIA

Criteris d'especialitat > Indumentària. Confecció

Definició
La pronúncia de pareo en els dialectes catalans que fan reduccions vocàliques de e i o àtones és fluctuant, ja que no està encara fixada per l'ús.

Així, en aquests dialectes es detecten dues pronúncies, que es consideren igualment vàlides:

- [paréo], amb e i o tancades.
. És una pronúncia no adaptada del manlleu, que es pot explicar per motius diversos:
(1) La influència de la pronúncia en castellà, per la interpretació que és una paraula que ve d'aquesta llengua (en realitat, l'origen és el nom d'un vestit tahitià).
(2) La tendència dels dialectes en qüestió a no aplicar en certs manlleus, mots cultes i neologismes les reduccions vocàliques que apliquen habitualment.
Ex.: ergo, libido, cosmos, karate

- [parèu] o [paréu], segons el dialecte.
. És una pronúncia adaptada del manlleu, que respon a l'aplicació de la reducció vocàlica pròpia d'aquests dialectes.

Un pareo és una peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja.

Nota