Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical - Diccionari de criteris terminològics
Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris lingüístics > 09 Formació de denominacions en àmbits d'especialitat
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Exemples:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Exemples: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Exemples: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Exemples:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Exemples: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Exemples: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i varietats linguístiques i Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Denominació catalana de varietats vitivinícoles , en l'apartat Criteris terminològics > Criteris lingüïstics > Per a un àmbit d'especialitat del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).