Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari d'immunologia

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  desètop, n m
  • es  desetopo
  • fr  désétope
  • en  desetope

Complex d'histocompatibilitat principal (MHC)

Definició
Regió d'una molècula d'histocompatibilitat de classe I o de classe II que, en la presentació antigènica, s'uneix a l'agrètop d'un pèptid antigènic.
  • ca  desgranulació, n f
  • es  desgranulación
  • fr  dégranulation
  • en  degranulation

Immunitat cel·lular

Definició
Alliberament del contingut dels grànuls citoplasmàtics al medi extracel·lular que es produeix en basòfils i mastòcits a causa de l'entrecreuament de les molècules d'IgE fixades a la seva superfície pels receptors d'Fc en unir-se a l'al·lergogen.

Nota

  • La desgranulació és característica de la hipersensibilitat immediata.
  • ca  dessensibilització, n f
  • ca  hiposensibilització, n f sin. compl.
  • es  desensibilización
  • fr  désensibilisation
  • en  desensitization
  • en  hyposensitization

Immunomodulació

Definició
Administració d'al·lergògens repetida i a dosis creixents per a disminuir els símptomes d'atòpia o per a prevenir les reaccions anafilàctiques.
  • ca  destrucció cel·lular dependent d'oxigen, n f
  • es  destrucción celular dependiente de oxígeno
  • en  oxygen-dependent killing

Immunitat innata

Definició
Mecanisme de destrucció de microorganismes propi dels fagòcits, mitjançant un esclat oxidatiu que es produeix després que els microorganismes hagin estat fagocitats.
  • ca  desviació del complement, n f
  • es  desviación del complemento
  • fr  déviation du complément
  • en  complement deviation

Immunitat innata

Definició
Inhibició de la fixació de complement en una situació d'excés d'anticòs.
  • ca  desviació immunitària, n f
  • es  desviación inmunitaria
  • es  desvío inmunitario
  • fr  déviation immunitaire
  • en  immune deviation

Resposta immunitària

Definició
Desviació de la resposta cel·lular dels limfòcits T associada amb les citocines produïdes per la subpoblació Th1 cap a la resposta associada amb la subpoblació Th2, i viceversa.

Nota

  • Per exemple, en el conillet d'Índies, la injecció d'un antigen sense adjuvant indueix la producció d'anticossos i la reacció d'Arthus, i altera la capacitat de resposta posterior contra el mateix antigen amb adjuvant.
  • ca  determinant al·lotípic, n m
  • ca  al·lòtop, n m sin. compl.
  • es  alotopo
  • es  determinante alotípico
  • fr  déterminant allotypique
  • en  allotope
  • en  allotypic determinant

Antígens, Anticossos

Definició
Regió estructural d'una proteïna que la distingeix de la mateixa proteïna d'un altre individu de la mateixa espècie i que pot funcionar com a punt de reconeixement antigènic.

Nota

  • Un determinant al·lotípic pot induir una resposta immunitària al·logènica en un altre individu de la mateixa espècie que expressi un al·lotip diferent.
  • ca  determinant antigènic, n m
  • ca  epítop, n m
  • es  determinante antigénico
  • es  epítopo
  • fr  déterminant antigénique
  • fr  épitope
  • en  antigenic determinant
  • en  epitope

Antígens

Definició
Regió d'un antigen que s'uneix al paràtop d'un anticòs o al TCR.

Nota

  • Un antigen té generalment diversos determinants antigènics, cadascun dels quals pot unir-se a un anticòs o un TCR específic diferent.
  • ca  determinant conformacional, n m
  • ca  determinant configuracional, n m sin. compl.
  • es  determinante configuracional
  • es  determinante conformacional
  • fr  épitope conformationnel
  • en  conformation-dependent determinant
  • en  conformational determinant

Antígens

Definició
Determinant antigènic que depèn de l'estructura tridimensional molecular.
  • ca  determinant conformacional, n m
  • ca  determinant configuracional, n m sin. compl.
  • es  determinante configuracional
  • es  determinante conformacional
  • fr  épitope conformationnel
  • en  conformation-dependent determinant
  • en  conformational determinant

Antígens

Definició
Determinant antigènic que depèn de l'estructura tridimensional molecular.