reacció de precipitació
reacció de precipitació
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca reacció de precipitació, n f
- es reacción de precipitación
- fr réaction de précipitation
- en precipitation reaction
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definició
Reacció antigen-anticòs, en una solució que conté un antigen i un anticòs solubles, que origina la formació d'un precipitat insoluble constituït pels complexos antigen-anticòs generats.
reacció en cadena per la polimerasa
reacció en cadena per la polimerasa
Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca reacció en cadena per la polimerasa, n f
- ca PCR, n f sigla
- es reacción en cadena por la polimerasa
- es PCR sigla
- fr amplification en chaîne par polymérase
- fr réaction de polymérisation en chaîne
- fr réaction en chaîne de la polymérase
- fr ACP sigla
- fr PCR sigla
- en polymerase chain reaction
- en PCR sigla
Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definició
Tècnica ràpida que permet copiar i amplificar in vitro seqüències de DNA específiques i que consisteix en cicles repetits de separació, associació i síntesi de DNA conduïts per parells d'encebadors orientats recíprocament.
Nota
- La sigla PCR prové de l'anglès polymerase chain reaction.
reacció encreuada
reacció encreuada
Interacció antigen-anticòs
- ca reacció encreuada, n f
- es reacción cruzada
- fr réaction croisée
- en cross-reaction
Interacció antigen-anticòs
Definició
Reacció d'un anticòs contra un antigen distint del que n'ha induït específicament la producció.
reacció hemolítica transfusional
reacció hemolítica transfusional
Immunologia dels trasplantaments
- ca reacció hemolítica transfusional, n f
- ca reacció transfusional, n f sin. compl.
- es reacción transfusional
- fr réaction hémolytique transfusionnelle
- en transfusion reaction
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Reacció immunitària adversa observada en el receptor d'una transfusió de sang, causada generalment per al·loanticossos del receptor, que provoquen l'hemòlisi dels eritròcits del donador, i caracteritzada per dolor a les extremitats i a l'esquena, respiració difícil i hipotensió.
reacció limfocitària mixta
reacció limfocitària mixta
Immunologia dels trasplantaments, Tècniques de diagnòstic i de recerca
- ca cultiu mixt limfocitari, n m
- ca cultiu mixt leucocitari, n m sin. compl.
- ca reacció limfocitària mixta, n f sin. compl.
- ca CML, n m sigla
- es cultivo mixto de linfocitos
- es reacción linfocítica mixta
- es CML sigla
- fr culture mixte lymphocitaire
- fr réaction lymphocytaire mixte
- fr CML sigla
- en mixed lymphocyte culture
- en mixed lymphocyte reaction
- en MLC sigla
Immunologia dels trasplantaments, Tècniques de diagnòstic i de recerca
Definició
Assaig de laboratori que valora la capacitat proliferativa global dels limfòcits d'un individu enfront dels limfòcits d'un altre.
Nota
- El cultiu mixt limfocitari s'empra en l'anàlisi de la histocompatibilitat entre donador i receptor, en especial en el trasplantament de medul·la òssia.
reacció transfusional
reacció transfusional
Immunologia dels trasplantaments
- ca reacció hemolítica transfusional, n f
- ca reacció transfusional, n f sin. compl.
- es reacción transfusional
- fr réaction hémolytique transfusionnelle
- en transfusion reaction
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Reacció immunitària adversa observada en el receptor d'una transfusió de sang, causada generalment per al·loanticossos del receptor, que provoquen l'hemòlisi dels eritròcits del donador, i caracteritzada per dolor a les extremitats i a l'esquena, respiració difícil i hipotensió.
reactivitat encreuada
reactivitat encreuada
Interacció antigen-anticòs
- ca reactivitat encreuada, n f
- es reactividad cruzada
- fr réactivité croisée
- en cross-reactivity
Interacció antigen-anticòs
Definició
Capacitat d'un anticòs per a reaccionar contra un antigen distint del que n'ha induït específicament la producció.
reagina
reagina
Anticossos
- ca reagina, n f
- es reagina
- fr réagine
- en reagin
Anticossos
Definició
Anticòs homocitotròpic, generalment de classe IgE, que es fixa mitjançant receptors d'Fc a la membrana cel·lular dels mastòcits i els granulòcits basòfils i que provoca la desgranulació i l'activació d'aquestes cèl·lules quan les molècules d'IgE entren en contacte amb l'al·lergogen corresponent.
Nota
- El terme reagina tendeix a usar-se cada cop menys, però té valor com a referent històric .
rebuig
rebuig
Immunologia dels trasplantaments
- ca rebuig, n m
- es rechazo
- fr rejet
- en graft rejection
- en rejection
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Resposta immunitària adversa d'un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans que li han trasplantat i que li són histoincompatibles.
rebuig agut
rebuig agut
Immunologia dels trasplantaments
- ca rebuig agut, n m
- es rechazo agudo
- fr crise de rejet
- fr rejet aigu
- en acute rejection
- en cellular rejection
Immunologia dels trasplantaments
Definició
Rebuig que es produeix entre 48 hores i 6 mesos després del trasplantament, a causa de l'acció de limfòcits T activats, o de l'aparició d'antígens específics.
Nota
- El rebuig agut es caracteritza perquè en les biòpsies de teixit es detecta infiltració de cèl·lules mononuclears fagocítiques.
