Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
  • nc  Leucanthemopsis alpina (L. ) Heywood subsp. alpina ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margarida, n f ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • nc  Chrysanthemum alpinum L. ( 12345 )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
  • nc  Pyrethrum alpinum (L.) Schrank sin. compl. ( 12345 )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
  • ca  margarida alpina, n f ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  marguerida, n f var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  marguerita, n f var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.

compostes / asteràcies

  • nc  Anacyclus valentinus L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  herba de boligs, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bolig, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  boligs, n m pl alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  botonets, n m pl alt. sin. ( CLIM1993 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.
  • ca  botons, n m pl alt. sin. ( NPBAL )
    BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarida borda, n f alt. sin. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  marieta, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  panigroc, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin. ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • ca  ull de bou, n m alt. sin. ( PEIX )
    Plantes usuals il·luminades per J. Peix. [Manuscrit sobre noms de plantes. Centre Excursionista de Catalunya].
  • ca  bolits, n m pl var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  bolitx, n m var. ling. ( ASENSI )
    ASENSI, Josep; TIRADO, Covadonga. Les plantes al nostre medi: La vegetació al País Valencià. València: Editorial 3 i 4, 1990.
    ISBN 84-7502-250-2
  • ca  moixino bord, n m var. ling. ( CLIM1993 )
    CLIMENT i GINER, Daniel. "Els noms populars de les plantes a la comarca de l'Alacantí". Quaderns de Migjorn (1993), núm. 1, p. 53-78.

compostes / asteràcies

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • nc  Anthemis altissima L. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  cota altíssima, n f ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • nc  Cota altissima (L.) J. Gay ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margarida borda, n f ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7

compostes / asteràcies

  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  panigroc, n m ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  panicor, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  boligs, n m pl alt. sin. ( LLENS1945-REV; PARAD2007-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  margarida borda, n f alt. sin. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin. ( BONETG2008 )
    BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
    ISBN 978-84-931604-8-7
  • ca  margarita, n f alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin. ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • ca  bolits, n m pl var. ling. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  bullits, n m pl var. ling. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  camamil·la loca, n f var. ling. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  manzanilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  panicrost, n m var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  panigrog, n m var. ling. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  camamilla, n f ( MUL1991-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl. ( 12345 )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
  • ca  crisantem corimbós, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  margarida, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin. ( BOLOS1983 )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarita, n f alt. sin. ( BOUCH1975 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin. ( FOLCH )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
  • ca  camamirla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margarida d'una flor, n f ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida fina, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2

compostes / asteràcies

Nota

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs et Vigo ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margarida d'una flor, n f ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarida de barranc, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarida de runar, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida diànica, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida fina, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2
  • ca  margarida valenciana, n f alt. sin. ( PELL1999 )
    PELLICER i BATALLER, Joan. Flora pintoresca del País Valencià. València: Tàndem, 1999. (Tàndem de la Terra; 3)
    ISBN 84-8131-214-2

compostes / asteràcies

Nota

  • En relació amb la denominació margarida d'una flor, NPLAG indica que 'margarida d'una flor caracteritza la var. valentinum Pau, freqüent al nord de l'àrea de distribució de l'espècie, que sovint posseeix una o dues capçaletes ('flors'). La var. typica o gracilicaule, més meridional (sud de València i nord d'Alacant) posseeix tiges molt ramificades amb nombroses 'flors'.
  • ca  camamilla, n f ( MUL1991-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • nc  Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Chrysanthemum corymbosum L. sin. compl. ( 12345 )
    TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
  • ca  crisantem corimbós, n m ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin. ( PERIS )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
  • ca  margarida, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  margarida corimbosa, n f alt. sin. ( BOLOS1983 )
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
  • ca  margarida de bosc, n f alt. sin. ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • ca  margarita, n f alt. sin. ( BOUCH1975 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1975.
  • ca  segura de bosc, n f alt. sin. ( FOLCH )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
    ISBN 84-75256-20-4
  • ca  camamirla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • nc  Leucanthemum vulgare L. subsp. vogtii O. Bolòs et Vigo ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margarida de camí, n f ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].
  • nc  Leucanthemum maestracense Vogt et Hellw. ( FMPC3 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed. rev. i ampl. Barcelona: Pòrtic, 2005. (Pòrtic Natura; 9)
    ISBN 84-7306-857-2
  • ca  margaridot, n m ( NPLAG )
    LAGUNA, Emili. Noms de plantes de la Serra de Cavalló i altres llocs del País Valencià. [Llista inèdita de noms de plantes].

compostes / asteràcies

  • ca  camamilla grossa, n f ( MONTSA )
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
  • nc  Leucanthemum vulgare Lam. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • nc  Chrysanthemum leucanthemum L. sin. compl. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3
  • ca  floranda, n f ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  leucantem, n m alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  margarida, n f alt. sin. ( DIEC1-E; MASCLANS )
    Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2007].
    <http://diec1.iec.cat/diec1/entrada/diec.asp> [Consulta: 29 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  margarida de camp, n f alt. sin. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  margarida de prat, n f alt. sin. ( ADN; BOLOS1983; BOLOS1990; BOLOS1992; FPC-3; NUET1991-2 )
    ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DE LA NATURA. Flors = Fleurs = Flores = Flowers. 2a ed. Andorra: Associació per a la Defensa de la Natura, 1993.
    ISBN 99920-1-045-2
    BOLÒS, Oriol de; MASALLES, Ramon M. Mapa de la vegetació de Catalunya: Memòria del full núm. 33 'Banyoles' (33-12, IGN 295). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Direcció General del Medi Rural, 1983.
    ISBN 84-393-0220-7
    BOLÒS i CAPDEVILA, Oriol de; MASCLANS i ALEU, Margarida. Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CF79: La Llacuna. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. (Orca: Catàlegs Florístics Locals; 3)
    ISBN 84-7283-142-6
    BOLÒS, Oriol de. "Sobre la vegetació de Sauva Negra". Modilianum (1992), núm. 7, p. 3-28.
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
    NUET i BADIA, Josep; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M. Flora de Montserrat. Vol. 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Il·lustrada; 8)
    ISBN 84-7826-247-4
  • ca  margarida vera, n f alt. sin. ( HNPC-6 )
    FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 6, Plantes superiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. 463 p.
    ISBN 84-7739-015-0
  • ca  margarides, n f pl alt. sin. ( RIGAT )
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  margarides de bosc, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  margarides de camp, n f pl alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  margaridetes de camp, n f pl alt. sin. ( LLENS1945 )
    LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
  • ca  margarita, n f alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  marietes, n f pl alt. sin. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  criel·lei, n m var. ling. ( CARIA )
    CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
  • ca  mançanilla, n f var. ling. ( MUL1991 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
    ISBN 84-86895-24-3
  • ca  marguerida, n f var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
  • ca  marguerita, n f var. ling. ( BOUCH1971 )
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
    2. Criel·lei és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) krièlle.