SeaSat
SeaSat
- ca SeaSat, n m
- ca Seafaring Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Seafaring Satellite, 'satèl·lit marí'.
Plataforma, d'òrbita polar i quasi circular, gestionada per la NASA i destinada a la recerca dels oceans (obtenció de dades dels vents, de la temperatura de la superfície del mar, de l'altitud de les onades, de la topografia oceànica, de les propietats de l'aigua i del gel marí, etc.).
El SeaSat, a una altitud nominal de 769 km al perigeu i 799 km a l'apogeu, va ser llançat el 27 de juny de 1978 i va ser operatiu fins al 10 d'octubre del mateix any.
El SeaSat va ser la primera missió espacioportada de radar d'obertura sintètica destinada a usos civils, i va demostrar la utilitat de diverses tecnologies de sensors de microones (un altímetre, un dispersòmetre, un radar d'obertura sintètica i un radiòmetre de microones), l'ús de les quals es va generalitzar posteriorment.
Principals sensors: ALT, SASS, SeaSat SAR, SMMR, VIRR.
Plataforma, d'òrbita polar i quasi circular, gestionada per la NASA i destinada a la recerca dels oceans (obtenció de dades dels vents, de la temperatura de la superfície del mar, de l'altitud de les onades, de la topografia oceànica, de les propietats de l'aigua i del gel marí, etc.).
El SeaSat, a una altitud nominal de 769 km al perigeu i 799 km a l'apogeu, va ser llançat el 27 de juny de 1978 i va ser operatiu fins al 10 d'octubre del mateix any.
El SeaSat va ser la primera missió espacioportada de radar d'obertura sintètica destinada a usos civils, i va demostrar la utilitat de diverses tecnologies de sensors de microones (un altímetre, un dispersòmetre, un radar d'obertura sintètica i un radiòmetre de microones), l'ús de les quals es va generalitzar posteriorment.
Principals sensors: ALT, SASS, SeaSat SAR, SMMR, VIRR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
