agent subvíric
agent subvíric
Virologia
- ca agent subvíric, n m
- ca agent subviral, n m sin. compl.
- es agente subvírico, n m
- es agente subviral, n m sin. compl.
- fr agent subviral, n m
- en subviral agent, n
Virologia
Definició
Entitat biològica que, tot i estar mancada d'alguna característica fonamental dels virus, pot interaccionar amb la cèl·lula hoste de manera que n'alteri la funcionalitat o en provoqui l'afectació o la mort.
Nota
- 1. Els agents subvírics poden estar mancats de càpsida, de proteïnes codificades o d'un genoma complet. La seva implicació en la salut humana o animal no és ben coneguda en alguns casos.
- 2. Per exemple, són agents subvírics els satèl·lits, les partícules interferents defectives, els viriformes, els obeliscs i els prions.
agèusia
agèusia
Neurociència
- ca agèusia, n f
- es ageusia
- en ageusia
Neurociència
Definició
Trastorn consistent en la pèrdua de la capacitat de percepció del gust dels aliments, produït per malalties de la llengua o del sòl de la boca o com a efecte secundari de diversos fàrmacs.
agèusia
agèusia
Fisioteràpia
- ca agèusia, n f
- es ageusia, n f
- es anestesia gustativa, n f
- en ageusia
- en ageustia
- en gustatory anesthesia
Fisioteràpia
Definició
Absència o disminució del sentit del gust.
agèusia
agèusia
COVID-19
- ca agèusia, n f
- oc agèusia, n f
- es ageusia, n f
- fr agueusie, n f
- gl axeusia, n f
- pt ageusia, n f
- en ageusia, n
- nl ageusie, n
- nl smaakverlies, n
- eu ageusia, n
- ar فقدان حاسة التذوق
COVID-19
Definició
Pèrdua o disminució del sentit del gust.
Nota
- L'agèusia pot ser transitòria o permanent, deguda a causes diverses.
agger nasi [la]
agger nasi [la]
Otorrinolaringologia
- ca agger nasi [la], n m
- es agger nasi
- en agger nasi
- TA agger nasi
Otorrinolaringologia
Definició
Protuberància causada per la pneumatització d'una cel·la etmoidal, situada davant del cornet mitjà i per sobre del relleu del conducte nasolacrimal.
agíria
agíria
Neurociència
- ca agíria, n f
- es agiria
- en agyria
Neurociència
Definició
Malformació congènita consistent en l'absència de circumvolucions cerebrals corticals, la qual origina un cervell de superfície llisa, que es produeix generalment per una alteració en la migració neuronal durant el desenvolupament embrionari del sistema nerviós.
agitació
agitació
Neurociència
- ca agitació psicomotora, n f
- ca agitació, n f sin. compl.
- es agitación
- es agitación psicomotora
- en agitation
- en psychomotor agitation
Neurociència
Definició
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una actuació terapèutica immediata.
agitació
agitació
Psiquiatria
- ca agitació psicomotora, n f
- ca agitació, n f sin. compl.
- es agitación, n f
- es agitación psicomotora, n f
- es agitación sicomotora, n f
- fr agitation, n f
- fr agitation psychomoteur, n f
- en agitation, n
- en psychomotor agitation, n
- de Erregung, n f
- de psychomotorische Erregung, n f
Psiquiatria
Definició
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una intervenció terapèutica immediata.
Nota
- L'agitació psicomotora pot manifestar-se, per exemple, com a ansietat o com a tensió interna.
agitació psicomotora
agitació psicomotora
Neurociència
- ca agitació psicomotora, n f
- ca agitació, n f sin. compl.
- es agitación
- es agitación psicomotora
- en agitation
- en psychomotor agitation
Neurociència
Definició
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una actuació terapèutica immediata.
agitació psicomotora
agitació psicomotora
Psiquiatria
- ca agitació psicomotora, n f
- ca agitació, n f sin. compl.
- es agitación, n f
- es agitación psicomotora, n f
- es agitación sicomotora, n f
- fr agitation, n f
- fr agitation psychomoteur, n f
- en agitation, n
- en psychomotor agitation, n
- de Erregung, n f
- de psychomotorische Erregung, n f
Psiquiatria
Definició
Conjunt de moviments irreflexius, continuats i desordenats, d'inici generalment brusc, en resposta a impulsos instintius o afectius variables, que va acompanyat d'una simptomatologia psíquica àmplia i exigeix una intervenció terapèutica immediata.
Nota
- L'agitació psicomotora pot manifestar-se, per exemple, com a ansietat o com a tensió interna.
