Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  autosoma, n m
  • es  autosoma, n m
  • fr  autosome, n m
  • en  autosome, n

Malalties minoritàries

  • ca  autosòmic -a, adj
  • es  autosómico -ca, adj
  • en  autosomal

Fisioteràpia

Definició
Dit del gen, al·lel o caràcter localitzat en un autosoma.
  • ca  autotolerància, n f
  • es  autotolerancia
  • fr  tolérance au soi
  • en  self-tolerance

Immunologia

Definició
Manca de resposta immunitària contra un autoantigen.
  • ca  asomatognòsia, n f
  • ca  autotopoagnòsia, n f
  • ca  agnòsia corporal, n f sin. compl.
  • es  agnosia corporal
  • es  asomatognosia
  • es  autotopoagnosia
  • en  asomatognosia
  • en  autotopagnosia

Neurociència

Definició
Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos.

Nota

  • L'asomatognòsia és causada habitualment per lesions del lòbul parietal dret.
  • ca  autotransfusió, n f
  • es  autotransfusión
  • fr  autotransfusion
  • fr  transfusion autologue
  • en  autotransfusion

Infermeria

Definició
Transfusió sanguínia en el curs d'una teràpia en què el donant és el receptor.

Nota

  • L'autotransfusió pot realitzar-se en cas d'hemodilució preoperatòria, en cas de recuperació intraoperatòria i postoperatòria, o per predipòsit abans d'una intervenció quirúrgica. Així s'evita la possibilitat de transmissió de malalties infeccioses i els efectes secundaris que eventualment es produeixen en les transfusions de sang d'altres donadors.
  • ca  autotransfusió, n f
  • es  autotransfusión
  • fr  autotransfusion
  • en  autotransfusion

Infermeria

Definició
Procediment d'urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals del sistema circulatori mitjançant la compressió amb un embenat dels punts més distals del sistema.

Nota

  • L'autotransfusió pot realitzar-se en casos de pèrdua de molta sang, per exemple a causa d'accidents o d'hemorràgies internes, en espera d'assistència sanitària.
  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • fr  auto-tutelle, n f
  • fr  tutelle autonome, n f
  • en  auto-guardianship, n

Salut mental i addiccions

Definició
Designació voluntària d'una persona com a tutor o, si escau, de les persones excloses per a aquest càrrec, que una persona amb competència pot fer en previsió d'una modificació de la capacitat.

Nota

  • 1. L'autotutela s'atorga mitjançant un document públic notarial, en què es poden incloure altres disposicions relatives tant a la cura de la persona com a l'administració dels seus béns. També s'hi poden establir òrgans de control o fiscalització de la tutela i definir la manera d'exercir-la.
  • 2. L'autotutela pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • en  auto-guardianship, n
  • en  autoguardianship, n

Bioètica

Definició
Acció de designar voluntàriament un tutor per a si mateix, o de manifestar l'exclusió d'alguna persona per a aquest càrrec, que pot fer qualsevol persona competent, en previsió de ser declarada incapacitada.

Nota

  • 1. L'autotutela, regulada per llei, pot formar part d'un pla de decisions anticipades que garanteixi el respecte a la voluntat i l'autonomia de la persona atesa, en previsió d'una futura modificació de la capacitat legal a causa de l'evolució de la malaltia.
  • 2. En les disposicions de l'autotutela es poden nomenar tutors substituts en cas que la persona designada, arribat el moment, no pugui o no vulgui exercir el càrrec. La designació de tutor a Catalunya no funciona de manera automàtica, sinó que s'ha de declarar posteriorment a la incapacitació.
  • ca  auxiliar d'infermeria, n m, f
  • es  auxiliar de enfermería
  • fr  infirmier -ière assistant -e
  • fr  infirmier -ière auxiliaire
  • en  nurse aide
  • en  nursing assistant
  • en  practical nurse

Infermeria

Definició
Persona que dispensa cures assistencials bàsiques a una persona atesa per delegació i sota la supervisió d'un professional infermer i que col·labora en la promoció de la salut i la prevenció de malalties.
  • ca  auxiliar de geriatria, n m, f
  • ca  cuidador geriàtric | cuidadora geriàtrica, n m, f sin. compl.
  • es  auxiliar de geriatría
  • es  cuidador geriátrico | cuidadora geriátrica
  • fr  auxiliaire gériatrique
  • en  geriatric assistant

Infermeria

Definició
Persona que dona suport a la gent gran en la realització de les activitats de la vida diària, generalment en un centre assistencial, en un hospital o a domicili, per delegació i sota la supervisió d'un professional infermer.