Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bactericida, n m
  • es  bactericida
  • en  bactericide

Bioquímica

Definició
Agent químic o físic que pot causar la mort als bacteris.
  • ca  bacterioclorofil·la, n f
  • es  bacterioclorofila
  • en  bacteriochlorophyll

Bioquímica

Definició
Pigment fotoreceptor característic de certs bacteris fotosintètics diferents dels cianobacteris, és a dir, dels bacteris porpres (sulfurosos i no sulfurosos) i dels bacteris verds (sulfurosos i no sulfurosos). L'estructura general de les bacterioclorofil·les és anàloga a la de les clorofil·les, però la fotosíntesi iniciada per les bacterioclorofil·les és, a diferència de les clorofil·les, anoxigènica, ja que no produeix oxigen sinó que les substàncies reductores són H<sub>2</sub>, H<sub>2</sub>S, S o diversos compostos orgànics.
  • ca  bacteriòlisi, n f
  • es  bacteriólisis
  • en  bacteriolysis

Bioquímica

Definició
Mort d'un bacteri per la destrucció de les seves parets (lisi).
  • ca  bacteriòstasi, n f
  • es  bacteriostasis
  • en  bacteriostasys

Bioquímica

Definició
Parada en el creixement d'un cultiu bacterià provocat per la interrupció de la divisió cel·lular, però sense provocar la mort cel·lular. Els agents bacteriostàtics són freqüentment inhibidors de la síntesi de proteïnes perquè s'uneixen als ribosomes.
  • ca  bacteris, n m pl
  • es  bacterias
  • en  bacteria

Bioquímica

Definició
Microorganismes, generalment unicel·lulars, que es caracteritzen per l'absència de nucli i, en principi, de qualsevol altre compartiment intern delimitat per una membrana. El material genètic (DNA) no es reparteix uniformement per l'espai cel·lular, sinó que està "condensat" de forma observable (nucleoide). A més del DNA del nucleoide, la majoria de bacteris presenten fragments de DNA de mida variable i circulars, anomenats <i>plàsmids</i>. La reproducció dels bacteris és principalment per fissió o per la producció d'espores asexuades. Excepte els micoplasmes, tots els bacteris presenten una paret rígida constituïda per una alta proporció de peptidoglicans (generalment absents als <i>archaea</i>), que els atorga una forma específica.
  • ca  bainita, n f
  • es  bainita
  • en  bainite

Metal·lúrgia

Definició
Agregat de ferrita i carbur de ferro, constituent de l'acer al carboni, obtingut refredant-lo subtadament des de la temperatura d'austenització fins a 250-500ºC i mantenint-lo durant cert temps abans d'arribar a temperatura ambient. Així, confereix a l'acer tenacitat i resistència.
  • ca  balanç, n m
  • es  balance
  • en  balance

Enginyeria química

Definició
Expressió matemàtica de la relació entre les diferents formes de manifestació d'una magnitud física en un sistema, que permet l'avaluació d'algun dels termes de la magnitud estudiada o comprovar la validesa del balanç. En enginyeria química es coneixen com a rellevants el <i>balanç de matèria</i>, el <i>balanç d'energia</i> i el <i>balanç de quantitat de moviment</i>, tots ells basats o deduïts de les lleis o principis de conservació. L'equació de balanç de qualsevol d'aquestes magnituds ha de plantejar la següent igualtat: la suma de l'entrada i la generació de la magnitud en un sistema ha de ser igual a la suma de la seva sortida i acumulació en el mateix. Cal esmentar que les equacions de balanç de matèria i energia es basen en el principi de la conservació de la matèria i en el principi de la conservació de l'energia. Com que els sistemes que s'estudien no acostumen a presentar reaccions nuclears, el balanç de matèria i d'energia es tracten per separat. De manera anàloga, l'equació del balanç de quantitat de moviment es basa en el principi de la conservació de quantitat de moviment en absència de forces externes.
  • ca  balanç d'unitats, n m
  • es  balance de unidades
  • en  units balance

Enginyeria química

Definició
Comprovació que les unitats de la banda esquerra d'una igualtat són iguals a les unitats de la banda dreta o, el que és equivalent, comprovació de la consistència de la igualtat.
  • ca  balanç de matèria, n m
  • es  balance de materia
  • en  mass balance
  • en  materials balance

Enginyeria química

Definició
Balanç on la magnitud que s'estudia en un sistema és la matèria. El balanç de matèria pot ser total o parcial (d'un component) i pot expressar-se en unitats màssiques o unitats molars donant lloc a diferents expressions que serveixen per a diferents tipus d'avaluacions del sistema. La suma dels balanços dels components que intervenen en un sistema dóna el balanç total de matèria. Aquest balanç es basa en el principi de la conservació de la matèria, en el ben entès que no hi ha reaccions nuclears. A títol d'exemple, en un dipòsit en què entren 50kg/h d'una substància A i 30 kg/h d'una substància B, el balanç de matèria total permet calcular que el corrent de sortida és de 80 kg/h (50 kg/h + 30 kg/h), si no hi ha acumulació. Per altra banda, el balanç de matèria per al component A, per exemple, indica que pel corrent de sortida circulen 50kg/h d'A, els mateixos que estan entrant.
  • ca  balanç de quantitat de moviment, n m
  • es  balance de cantidad de movimiento
  • en  momentum balance

Enginyeria química

Definició
Balanç on la magnitud que s'estudia en un sistema és la quantitat de moviment. Es basa en la segona llei del moviment de Newton, segons la qual la variació de quantitat de moviment amb el temps és igual a la suma de forces externes que actuen sobre el sistema (forces de pressió, força de la gravetat, etc.) de manera que, en absència de forces externes, la quantitat de moviment es conserva. Així, per exemple, en un dipòsit ple d'aigua, si aquesta està quieta, la quantitat de moviment (massa per velocitat) és zero. Si la comencem a agitar amb un agitador, es veurà que l'aigua, fins i tot la que no està pròxima a l'agitador, comença a bellugar-se: ha canviat la quantitat de moviment del sistema, ja que a través de l'agitador s'ha aplicat una força a l'aigua.