Diccionari de química (històric complet)

ca constant d'equilibri estàndard, n f
ca constant d'equilibri termodinàmic, n f sin. compl.
ca constant d'equilibri termodinàmica, n f sin. compl.
es constante de equilibrio estándar
es constante de equilibrio termodinámica
en standard equilibrium constant
en thermodynamic equilibrium constant
sbl Kº

Química física

Definició

Constant d'equilibri en funció de les activitats absolutes, que és característica d'una reacció en equilibri químic a una temperatura determinada: EXPRESSIÓ 77A. A causa d'aquesta condició d'equilibri químic, la constant d'equilibri estàndard només depèn de la temperatura i de la definició dels estats estàndards associats a cadascuna de les espècies. A partir de la ^isoterma de reacció^, aquesta constant es relaciona amb l'^energia de Gibbs de reacció estàndard^ a través de l'expressió EXPRESSIÓ 77B. A partir d'això es pot comprovar que la constant d'equilibri estàndard ha de ser necessàriament no nul•la, positiva i adimensional. La constant d'equilibri estàndard es pot determinar experimentalment a partir de la mesura de la força electromotriu de piles i també a partir de dades termoquímiques. Per a reaccions en solució, s'ha d'especificar l'estat estàndard escollit pels components de la reacció, ja que normalment són soluts. Es parla de constant d'equilibri estàndard en molalitats, K<º sobre m>, si s'agafa l'escala de molalitats per a definir l'activitat i l'estat estàndard del solut, i de constant d'equilibri estàndard en moralitats, K<º sobre c>, si s'agafa l'escala de concentracions molars. La constant d'equilibri estàndard depèn de l'estat fàsic en què es trobin els components de la reacció. Per exemple, per a la reacció de formació de la urea a 25 ºC, no és el mateix si la reacció es fa a partir dels reactius en solució, CO₂ (aq) + 2 NH₃ (aq) <dues fletxes> urea (aq) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −1,96 kJ / mol i Kº = 2,2, que si es fa a partir dels components purs, CO₂ (g) + 2 NH₃ (g) <dues fletxes> urea (s) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −7,23 kJ / mol i Kº = 18,5.

ca constant d'equilibri estàndard, n f
ca constant d'equilibri termodinàmic, n f sin. compl.
ca constant d'equilibri termodinàmica, n f sin. compl.
es constante de equilibrio estándar
es constante de equilibrio termodinámica
en standard equilibrium constant
en thermodynamic equilibrium constant
sbl Kº

Química física

Definició

Constant d'equilibri en funció de les activitats absolutes, que és característica d'una reacció en equilibri químic a una temperatura determinada: EXPRESSIÓ 77A. A causa d'aquesta condició d'equilibri químic, la constant d'equilibri estàndard només depèn de la temperatura i de la definició dels estats estàndards associats a cadascuna de les espècies. A partir de la ^isoterma de reacció^, aquesta constant es relaciona amb l'^energia de Gibbs de reacció estàndard^ a través de l'expressió EXPRESSIÓ 77B. A partir d'això es pot comprovar que la constant d'equilibri estàndard ha de ser necessàriament no nul•la, positiva i adimensional. La constant d'equilibri estàndard es pot determinar experimentalment a partir de la mesura de la força electromotriu de piles i també a partir de dades termoquímiques. Per a reaccions en solució, s'ha d'especificar l'estat estàndard escollit pels components de la reacció, ja que normalment són soluts. Es parla de constant d'equilibri estàndard en molalitats, K<º sobre m>, si s'agafa l'escala de molalitats per a definir l'activitat i l'estat estàndard del solut, i de constant d'equilibri estàndard en moralitats, K<º sobre c>, si s'agafa l'escala de concentracions molars. La constant d'equilibri estàndard depèn de l'estat fàsic en què es trobin els components de la reacció. Per exemple, per a la reacció de formació de la urea a 25 ºC, no és el mateix si la reacció es fa a partir dels reactius en solució, CO₂ (aq) + 2 NH₃ (aq) <dues fletxes> urea (aq) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −1,96 kJ / mol i Kº = 2,2, que si es fa a partir dels components purs, CO₂ (g) + 2 NH₃ (g) <dues fletxes> urea (s) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −7,23 kJ / mol i Kº = 18,5.

ca constant d'equilibri estàndard, n f
ca constant d'equilibri termodinàmic, n f sin. compl.
ca constant d'equilibri termodinàmica, n f sin. compl.
es constante de equilibrio estándar
es constante de equilibrio termodinámica
en standard equilibrium constant
en thermodynamic equilibrium constant
sbl Kº

Química física

Definició

Constant d'equilibri en funció de les activitats absolutes, que és característica d'una reacció en equilibri químic a una temperatura determinada: EXPRESSIÓ 77A. A causa d'aquesta condició d'equilibri químic, la constant d'equilibri estàndard només depèn de la temperatura i de la definició dels estats estàndards associats a cadascuna de les espècies. A partir de la ^isoterma de reacció^, aquesta constant es relaciona amb l'^energia de Gibbs de reacció estàndard^ a través de l'expressió EXPRESSIÓ 77B. A partir d'això es pot comprovar que la constant d'equilibri estàndard ha de ser necessàriament no nul•la, positiva i adimensional. La constant d'equilibri estàndard es pot determinar experimentalment a partir de la mesura de la força electromotriu de piles i també a partir de dades termoquímiques. Per a reaccions en solució, s'ha d'especificar l'estat estàndard escollit pels components de la reacció, ja que normalment són soluts. Es parla de constant d'equilibri estàndard en molalitats, K<º sobre m>, si s'agafa l'escala de molalitats per a definir l'activitat i l'estat estàndard del solut, i de constant d'equilibri estàndard en moralitats, K<º sobre c>, si s'agafa l'escala de concentracions molars. La constant d'equilibri estàndard depèn de l'estat fàsic en què es trobin els components de la reacció. Per exemple, per a la reacció de formació de la urea a 25 ºC, no és el mateix si la reacció es fa a partir dels reactius en solució, CO₂ (aq) + 2 NH₃ (aq) <dues fletxes> urea (aq) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −1,96 kJ / mol i Kº = 2,2, que si es fa a partir dels components purs, CO₂ (g) + 2 NH₃ (g) <dues fletxes> urea (s) + H₂O (l), per la qual ∆_r Gº = −7,23 kJ / mol i Kº = 18,5.

ca constant d'hidròlisi, n f
es constante de hidrólisis
en hydrolysis constant
sbl K_h

Química inorgànica

Definició

Constant d'equilibri per a un procés d'^hidròlisi^.

ca constant de Boltzmann, n f
es constante de Boltzmann
en Boltzmann constant
sbl k
sbl k_B

Química teòrica

Definició

Constant fonamental de la física, de gran importància en mecànica estadística, que relaciona la temperatura d'un sistema amb la distribució dels seus components. S'expressa k = R/N_A, en què R és la constant universal dels gasos i N_A, el nombre d'Avogadro, i el seu valor és k = 1,380 658 (12) 10⁻²³ J·K⁻¹.

ca constant de distribució, n f
ca raó de partició, n f sin. compl.
es constante de distribución
es razón de partición
en distribution constant
en partition ratio
sbl K_D

Química analítica

Definició

Quocient entre les concentracions d'una espècie química definida, espècie A, en dues fases que estan en equilibri, en extracció líquid-líquid: K_D = [A]_(org) / [A]_(aq).

ca constant de Faraday, n f
es constante de Faraday
en Faraday constant
sbl F

Electroquímica

Definició

Quantitat d'electricitat associada a 1 mol d'electrons i que correspon al producte de la càrrega e d'1 electró pel nombre d'Avogadro N_A, o sigui F = e N_A = 96.487 C mol¹. Si una substància de massa molar M és oxidada en un ànode o bé reduïda en un càtode amb un bescanvi de n mols d'electrons per mol de substància, la constant de Faraday és la quantitat d'electricitat necessària perquè hi reaccionin M/n grams de substància per mol d'electrons.

ca constant de força, n f
es constante de fuerza
en force constant
sbl k

Química teòrica

Definició

Constant de proporcionalitat entre la força de restauració que experimenta un oscil·lador harmònic i el seu desplaçament respecte de la posició d'equilibri. Per a un oscil·lador harmònic unidimensional, es compleix: F = −kx. Si es parteix de l'expressió del potencial associat a la força restauradora (V = 1/2·kx²), la constant de força també es pot definir com la segona derivada de la funció energia potencial en el punt d'equilibri i, per tant, com una mesura de la curvatura que presenta aquesta funció a prop del seu mínim: k = (d² V/dx²)₀. La constant de força està directament relacionada amb l'ordre d'enllaç.

ca constant de la llei de Henry, n f
ca constant de Henry, n f sin. compl.
es constante de Henry
es constante de la ley de Henry
en Henry's constant
en Henry's law constant
sbl k_H

Química física

Definició

Relació que hi ha entre la pressió parcial de vapor dels soluts volàtils d'una solució diluïda ideal i la seva concentració. La constant de la llei de Henry depèn de la temperatura i la pressió de la solució. En l'escala de molalitats el seu valor és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració mº = 1 m. En l'escala de concentracions molars el seu valor és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració cº = 1 M.

ca constant de la llei de Henry, n f
ca constant de Henry, n f sin. compl.
es constante de Henry
es constante de la ley de Henry
en Henry's constant
en Henry's law constant
sbl k_H

Química física

Definició

Relació que hi ha entre la pressió parcial de vapor dels soluts volàtils d'una solució diluïda ideal i la seva concentració. La constant de la llei de Henry depèn de la temperatura i la pressió de la solució. En l'escala de molalitats el seu valor és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració mº = 1 m. En l'escala de concentracions molars el seu valor és la pressió parcial de vapor que tindria el solut a la concentració cº = 1 M.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició