copernici
copernici
Química inorgànica
- ca copernici, n m
- es copernicio
- en copernicium
- sbl Cn
Química inorgànica
Definició
Element quart del grup 12 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 112 i massa atòmica 285.
Nota
- Tots els isòtops coneguts són artificials i inestables.
copolímer
copolímer
Química orgànica
- ca copolímer, n m
- es copolímero, n m
- en copolymer, n
Química orgànica
Definició
Polímer obtingut mitjançant la polimerització de dos o més monòmers diferents.
coprecipitació
coprecipitació
Química analítica
- ca coprecipitació, n f
- es coprecipitación
- en coprecipitation
Química analítica
Definició
Procés d'incorporació en un precipitat d'una substància la qual, en les condicions en què s'ha originat el precipitat, romania en solució. La coprecipitació pot ser causada per adsorció superficial, en la que la impuresa és un compost format pels ions adsorbits sobre la superfície del precipitat i els contraions que hi ha en la pel·lícula de líquid immediatament adjacent; per inclusió isomòrfica, en la què el coprecipitat té les dimensions i la composició adients per tal d'incorporar-se en l'estructura cristal·lina del precipitat sense causar-hi ni tensions ni distorsions apreciables, és a dir, és capaç de formar un cristall mixt; per inclusió no isomòrfica, quan petites quantitats de la impuresa estan dissoltes en el precipitat, és a dir, formen una solució sòlida, o per oclusió, quan el contaminant es troba atrapat com una imperfecció dins del cristall del precipitat. Per tal de reduir al mínim els efectes de la coprecipitació es recomana mantenir al mínim la concentració de la impuresa que coprecipita, efectuar el procés de precipitació en calent, fer la digestió del precipitat i controlar les condicions experimentals del procés de precipitació (temperatura, velocitat d'addició de l'agent precipitant, agitació de la solució, digestió del precipitat, etc.). En el cas extrem que la contaminació per coprecipitació sigui molt elevada, es dissol el precipitat i es repeteix el procés de precipitació, ja que les substàncies que coprecipiten restaran en una concentració molt petita.
copulació
copulació
Química orgànica
- ca copulació, n f
- es copulación
- en coupling
Química orgànica
Definició
Reacció que es produeix entre una amina primària aromàtica o un fenol amb una ^sal de diazoni^ per a produir, en ambdues opcions, un ^colorant azo^.
coquització
coquització
Química industrial
- ca coquització, n f
- es coquización
- en coking
Química industrial
Definició
1. Variant de la ^destil•lació del carbó^ que té per objectiu produir ^coc^ metal•lúrgic. Es treballa a temperatures superiors a 700ºC per a eliminar completament les matèries volàtils del carbó. La temperatura ha de ser menor de 1.000ºC per a evitar la grafitització del coc. El procés és semicontinu, en cambres relativament reduïdes on el carbó es coquitza, i el combustible es crema en l'espai entre cambres. 2. Procés de ^refinació^ del petroli per a la producció de coc de petroli i l'aprofitament dels components volàtils que es formen en el procés. La coquització és una reacció química de craqueig tèrmic sever dels residus pesats de la destil•lació inicial del cru. Els productes volàtils de la coquització se separen per fraccionament i alimenten les diferents unitats de la ^refineria de petroli^ segons la seva volatilitat. A partir d'aquí, se separa com a coproducte o subproducte el coc de petroli, sòlid carbonós de propietats semblants a certs carbons. El procés té lloc a temperatures d'uns 500ºC i és semicontinu, en cicles d'unes 24 hores aproximadament.
corba analítica
corba analítica
Química analítica
- ca corba analítica, n f
- es curva analítica
- en analytical curve
Química analítica
Definició
Representació gràfica que il·lustra els valors de la propietat mesurada en funció de la concentració de l'anàlit o una altra magnitud.
corba analítica d'avaluació
corba analítica d'avaluació
Química analítica
- ca corba analítica d'avaluació, n f
- es curva analítica de evaluación
- en analytical evaluation curve
Química analítica
Definició
Corba analítica utilitzada per a trobar la concentració de l'anàlit a partir de la corba de calibratge mitjançant la interpolació del valor de la propietat mesurada en la mostra.
corba binodal
corba binodal
Química física
- ca corba binodal, n f
- es curva binodal
- en binodal curve
Química física
Definició
Corba de separació, en un diagrama de fases ternari, d'una regió on hi ha una sola fase estable, normalment ternària, i una altra on hi ha coexistència de dues fases en equilibri, normalment ternàries, en la qual una fase serà pobra en un dels components i rica en l'altre i la segona, a l'inrevés. Per exemple, en el sistema ternari aigua-acetona-cloroform, les dues fases en equilibri seran l'una rica en aigua i pobra en cloroform, i l'altra rica en cloroform i pobra en aigua, sempre que sigui en presència d'acetona, ja que aquest compost és miscible en els dos components.
corba d'eficàcia d'ionització
corba d'eficàcia d'ionització
Química analítica
- ca corba d'eficàcia d'ionització, n f
- es curva de eficacia de ionización
- en ionization efficiency curve
Química analítica
Definició
Corba analítica que representa, en espectrometria de masses, el corrent d'un ió particular en funció de l'energia dels electrons o dels fotons ionitzants.
corba d'elució
corba d'elució
Química analítica
- ca corba d'elució, n f
- es curva de elución
- en elution curve
Química analítica
Definició
Corba analítica que representa, en una elució cromatogràfica, els valors de la concentració de l'anàlit en l'eluat en funció del temps o bé en funció del volum eluit.
Nota
- graf_QA1. OAA: ok.