Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  factor de simetria, n m
  • es  factor de simetría
  • en  symmetry factor

Electroquímica

Definició
Fracció de la contribució de la diferència de potencial intern entre l'elèctrode i la dissolució a l'energia de Gibbs estàndard de l'estat de transició d'una reacció de transferència de càrrega de reducció. S'estableix en la cinètica electròdica i dóna compte de la simetria de la barrera d'energia potencial produïda en transferir-se els electrons des de l'elèctrode fins a l'espècie electroactiva situada en el pla exterior de Helmholtz. Sovint el seu valor és 0,50.
  • ca  transmitància, n f
  • ca  factor de transmissió, n m sin. compl.
  • es  factor de transmisión
  • es  transmitancia
  • en  transmission factor
  • en  transmittance
  • sbl  τ
  • sbl  T

Química analítica, Química física

Definició
Raó entre la intensitat radiant d'un feix emergent de radiació electromagnètica que travessa una mostra i la intensitat radiant del feix incident.

Nota

  • La transmitància s'expressa generalment en forma de transformada de Laplace, la qual és molt útil per a la resolució de problemes numèrics de control. La transmitància d'una mostra adopta un valor o altre en funció de quina sigui la freqüència a la qual es mesura la intensitat del feix incident i el transmès.
  • ca  factor de Van't Hoff, n m
  • es  factor de Van't Hoff
  • en  Van't Hoff factor
  • sbl  i

Electroquímica, Química física

Definició
Factor multiplicatiu que explica la desviació de les mesures de les propietats col•ligatives d'una solució d'un electròlit respecte del valor predit per les lleis obtingudes en el límit de solució diluïda ideal, suposant que només depenen del valor de la concentració total de l'electròlit. Va ser introduït per J. H. Van't Hoff l'any 1887. Per a solucions binàries s'expressa mitjançant i = ∆Tc/( kc m2), on ∆Tc és el descens crioscòpic, kc és la constant crioscòpica i m2 és la molalitat del solut; o bé per i = ∆Te/( ke m2), per a l'ascens ebullioscòpic i la constant ebullioscòpica; o bé per i = Π/(RTc2), on Π és la pressió osmòtica de la solució, R és la constant dels gasos, T és la temperatura i c2 és la concentració molar del solut. Les tres maneres de calcular el factor de Van't Hoff poden no donar el mateix valor, ja que la desviació de la idealitat no ha de ser necessàriament igual en tots tres casos. Experimentalment s'observa que les mesures de descens crioscòpic i ascens ebullioscòpic són més semblants entre ells i donen valors diferents dels de les mesures de pressió osmòtica, encara que en el límit de solució diluïda ideal tendeixen a valors semblants. El factor de Van't Hoff indica que els electròlits estan dissociats i contenen en solució un nombre de partícules que és i vegades més gran que el valor predit en el límit de solució diluïda ideal. El factor de Van't Hoff d'un electròlit binari fort del tipus Mν+Xν− a dilució infinita val i∞ = ν+ + ν− = ν, tot i que en augmentar la concentració, i es va fent més petit que i∞ a causa de la interacció iònica, i decreix enormement a concentracions superiors a 0,1 mol / l en disminuir notablement els ions lliures en solució com a resultat de l'associació iònica. Si l'electròlit és feble, i = 1 + (ν − 1) α, on α n'és el ^grau de dissociació^. Per a l'àcid acètic en aigua, per exemple, el factor de Van't Hoff decreix des de i∞ = 2 (completament dissociat a dilució infinita) fins a i∞ = 1,2 a concentració 10−2 mol / l quan ja s'ha establert l'equilibri de dissociació. El factor de Van't Hoff trobat a partir de mesures de pressió osmòtica és el ^coeficient isotònic^. Normalment, en el límit de dilució infinita es troba el valor que s'esperava, que coincideix amb el nombre total d'ions que les diferents molècules d'electròlit donen a la solució.
  • ca  factor estèric, n m
  • es  factor estérico
  • en  steric factor
  • sbl  p

Química física

Definició
Factor de proporcionalitat que apareix en l'expressió de la constant de velocitat d'una reacció elemental en el marc de la ^teoria de col•lisions^ i que adopta valors compresos entre 0 i 1, en funció de la reacció. La introducció del factor estèric en l'expressió de la constant de velocitat és necessària per a tenir en consideració una altra condició que s'ha de complir, deixant de banda el requeriment energètic de l'energia d'activació. Perquè reaccionin dues molècules quan es produeix una col•lisió entre elles, han de xocar amb una certa orientació relativa. Com que les molècules no són esfèriques, no totes les orientacions són vàlides perquè es produeixi reacció.
  • ca  factor g, n m
  • ca  factor de Landé, n m sin. compl.
  • es  factor de Landé
  • es  factor g
  • en  g factor
  • en  Landé factor
  • sbl  g

Química teòrica

Definició
Constant adimensional que intervé en la deducció del moment magnètic associat al moment angular de spin d'un electró, al d'un nucli atòmic, o al moment angular atòmic. La mecànica relativista de Dirac demostra que un electró aïllat tindria un factor g g = 2. Però un electró absolutament aïllat no té cap sentit químic. En el cas més senzill de l'electró 1s d'un àtom d'hidrogen, ge = 2,002 319 304 386 (20), que és l'anomenat factor g de Landé de l'electró lliure. Per a cada electró desaparellat, en qualsevol altra circumstància, el valor del factor g varia. Trobar aquesta variació és la tasca fonamental de l'^espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica^. En un electró que pertanyi a un àtom menys senzill que el d'hidrogen, a un radical orgànic o a un ió de transició paramagnètic o que està acompanyant d'altres electrons lliures, el valor del factor g pot variar des de 0 fins a valors molt grans, de 10, per exemple. La variació respecte del factor g de Landé de l'electró lliure ve donada per la contribució orbital que té l'electró estudiat. Aquesta contribució orbital normalment no és isotròpica, sinó anisotròpica. Això fa que, segons la simetria real, el factor g pot ser igual en les tres direccions de l'espai (gx = gy = gz) o hi pot haver distorsió axial (gx = gy <no igual> gz) o distorsió total (gx <no igual> gy <no igual> gz). El valor del factor g nuclear canvia d'un nucli atòmic a un altre, així per al nucli 1H val gN = 5,5857 i per al 13C val gN = 1,4048. En un àtom polielectrònic, el valor del factor g depèn dels nombres quàntics J, L i S, corresponents al moment angular total, al moment angular orbital total i al moment angular de spin total, respectivament. La seva expressió és: g = 1 + [J(J + 1) + S(S + 1) − L(L + 1)]/[2J(J + 1)]. El factor g no té dimensions.

Nota

  • graf_QF2. OAA: ok, però canviar 'g' i subíndexs a cursiva. Afegiu a) i b) per identificar-los i llegenda: (a) Espectre de ressonància paramagnètica electrònica amb isotropia propi d'un radical orgànic. (b) Espectre de ressonància paramagnètica electrònica amb anisotropia axial propi d'un complex de coure II.
  • ca  factor gravimètric, n m
  • es  factor gravimétrico
  • en  gravimetric factor
  • en  GF sigla

Química analítica

Definició
Factor que determina la proporció en pes que hi ha d'un element en un compost. S'utilitza quan no és possible de pesar directament l'element a determinar, sinó que es precipita i es pesa formant part d'un altre compost. Es calcula el pes de l'element a determinar tot emprant la relació: pes de l'element = pes del precipitat × factor gravimètric. El factor gravimètric es pot calcular: factor gravimètric = (mols d'anàlit/mols de precipitat) × (massa atòmica relativa de l'element/massa molecular relativa del precipitat).
  • ca  factor preexponencial, n m
  • ca  factor de freqüència, n m sin. compl.
  • es  factor de frecuencia
  • es  factor preexponencial
  • en  frequency factor
  • en  pre-exponential factor
  • sbl  A

Química física

Definició
Mesura de la velocitat a la qual es produeixen les col•lisions entre les espècies reaccionants, independentment de si aquestes col•lisions són prou energètiques per a provocar la transformació dels reactius en productes. El factor preexponencial és un paràmetre que apareix a l'^equació d'Arrhenius^ i multiplica el terme exponencial.
  • ca  llots, n m pl
  • ca  fang, n m sin. compl.
  • ca  llot, n m sin. compl.
  • es  fango
  • es  lodo
  • en  sludge

Medi ambient

Definició
Residu de consistència pastosa que conté aigua, generat en els processos de depuració d'^aigües residuals^.
  • ca  fang activat, n m
  • ca  fang actiu, n m sin. compl.
  • es  fango activado
  • es  fango activo
  • es  lodo activado
  • es  lodo activo
  • en  activated sludge

Medi ambient

Definició
Fang que conté microorganismes aerobis que acceleren la depuració biològica de les aigües residuals. Es genera i s'utilitza en el ^procés de fangs activats^.
  • ca  fang activat, n m
  • ca  fang actiu, n m sin. compl.
  • es  fango activado
  • es  fango activo
  • es  lodo activado
  • es  lodo activo
  • en  activated sludge

Medi ambient

Definició
Fang que conté microorganismes aerobis que acceleren la depuració biològica de les aigües residuals. Es genera i s'utilitza en el ^procés de fangs activats^.