Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  membrana de bescanvi iònic, n f
  • es  membrana de intercambio iónico
  • en  ionic exchange membrane

Electroquímica

Definició
Làmina constituïda per una estructura polimèrica entrecreuada que conté grups funcionals bescanviadors d'ions, carregats negativament en les membranes de bescanvi catiònic (o membranes catiòniques) i positivament en les membranes de bescanvi aniònic (o membranes aniòniques). Els grups funcionals més corrents són el carboxilat (COO) i el sulfonat (SO3) en les catiòniques, i l'amoni quaternari (NR3+) i l'amina terciària (NR2) en les aniòniques. Aquestes càrregues fixes són neutralitzades per ions de càrrega contrària (anomenats contraions), els quals poden migrar sota l'acció d'un camp elèctric. En canvi, els ions de la mateixa càrrega que les fixes són repelits, fenomen anomenat exclusió Donnan. Idealment, els anions són els que transporten pràcticament tota la càrrega en les membranes aniòniques, mentre que a les catiòniques ho fan els cations, però això només és cert si la concentració d'ions en contacte amb la membrana és inferior a un valor crític. Tot i que les membranes són impermeables a les molècules neutres, les més petites, com ara l'HF, poden atravessar-les per difusió. També el dissolvent pot ésser transportat en solvatar els ions que migren. Quan el procés de membrana s'empra per a concentrar una dissolució, la quantitat de dissolvent transportat al través seu determina la màxima concentració del compartiment concentrat. Les membranes poden ser fortes si les seves càrregues fixes són completament dissociades, com els grups SO3 i NR3+, o febles si es dissocien parcialment en medi aquós, com el grup COO en la forma COOH a pH NH3+ en la forma NH2 a pH > 7, les qual tenen una capacitat de bescanvi molt reduïda quan els seus grups funcionals no estan ionitzats. Segons la seva estructura química, les membranes poden ser perfluorades o no perfluorades. Un exemple de les primeres és el Nafion fabricat per DuPont, constituït per un copolímer de tetrafluoroetilè i un éter vinílic perfluorat amb un grup terminal sulfònic. De la copolimerització de l'àcid acrílic i de l'àcid metacrílic amb divinilbenzè com agent d'entrecreuament, s'obté una membrana catiònica d'àcid feble no perfluorada. La clorometilació del poliestirè i posterior reacció d'aminació amb una amina terciària dóna lloc a una membrana aniònica de base forta no perfluorada. Les propietats de les membranes vénen determinades pel polímer base i el seu grau d'entrecreuament, i pel tipus i concentració dels grups funcionals bescanviadors d'ions. En cada aplicació s'ha de valorar la seva permselectivitat, la seva permeabilitat a molècules neutres i la seva resistència elèctrica, mecànica, química i tèrmica. Si la velocitat de migració dels ions a través de la membrana és superior a la del seu transport en dissolució, la concentració d'ions en la interfase membrana-dissolució disminueix fins a zero, moment en què es produeix la polarització de concentració de la membrana. Això comporta un augment brusc de la seva resistència elèctrica i la producció de l'electrohidròlisi de l'aigua, que fan disminuir l'eficiència de corrent amb canvis de pH que poden conduir a la precipitació d'hidròxids insolubles. La polarització de concentració comença a una densitat de corrent límit ji (en A cm2) donada per jl = D F |z+ z| cd / (tm td), on D és el coeficient de difusió de la sal (en cm2 s1), F és la constant de Faraday, |z+ z| és el valor absolut del producte de les càrregues dels ions positius i negatius de la sal, cd és la concentració de la sal en la dissolució (en mol cm3), és el gruix de la interfase membrana-dissolució (en cm), tm és l'índex de transport de l'ió en la membrana i td és el seu índex de transport en la dissolució. El valor de jl augmenta amb la velocitat d'alimentació de la dissolució perquè disminueix . En l'electrosíntesi s'empren tant membranes perfluorades com no perfluorades, mentre que en l'electrodiàlisi se solen usar les no perfluorades, més assequibles econòmicament. Vegeu també ^permselectivitat d'una membrana^ i ^electroosmosi^.
  • ca  membrana passiva, n f
  • es  membrana pasiva
  • en  passive membrane

Química analítica

Definició
Zona de l'espai que separa dues fases, de forma tal que el transport entre aquestes és, en certa extensió, modificat o inhibit en comparació amb el transport que hi hauria si les fases estiguessin en contacte directe.
  • ca  membrana selectiva d'ions, n f
  • es  membrana selectiva de iones
  • en  ion-selective membrane

Química analítica

Definició
Membrana passiva en què el material transportat pot ser molt divers, com ara espècies neutres o carregades, ions simples o, fins i tot, electrons. Si aquest procés es verifica a intensitat de corrent nul·la, la dificultat en el transport presentat per les membranes selectives d'ions es tradueix en una diferència de potencial electrostàtic anomenat potencial de membrana, la magnitud del qual està relacionada amb la diferent activitat o concentració de l'espècie transportada en les fases que estan en contacte amb la membrana selectiva d'ions.

Nota

  • graf_QA1
  • ca  membrana semipermeable, n f
  • es  membrana semipermeable
  • en  semipermeable membrane

Química física

Definició
Membrana que és permeable al dissolvent però no al solut d'una solució. Les membranes semipermeables són àmpliament utilitzades en osmometria.
  • ca  mena, n f
  • es  mena
  • en  ore

Química industrial

Definició
Mineral que s'utilitza com a matèria primera per a obtenir un metall. Quan un mineral explotable està barrejat amb una ^ganga^, aquests se separen pel procediment oportú, ja sigui flotació, trituració o qualsevol altre. Tots els metalls, exceptuant els metalls nadius, com l'or, la plata o el platí, o els metalls que s'obtenen de l'aigua de mar, com el sodi o el magnesi, s'obtenen d'alguna mena. L'aprofitament d'una mena depèn de la seva riquesa en el metall i dels costos d'extracció i producció, així com de la cojuntura econòmica. La combinació d'aquests i altres factors fan que una mena deixi de ser explotable, o viceversa, o que minerals de baixa llei no explotats de les escombreres d'una mina passin a ser valorats novament. L'aprofitament d'una mena per a obtenir el metall es realitza per diversos procediments de reducció: tèrmics amb carbó en alts forns; electroquímics, com en l'obtenció de l'alumini a partir de la criolita, o per ^reaccions redox^ entre els metalls i les seves sals.
  • ca  mendelevi, n m
  • es  mendelevio
  • en  mendelevium
  • sbl  Md

Química inorgànica

Definició
Element dotzè de la sèrie dels actínids de la tuala periòdica dels elements, de nombre atòmic 101 i massa atòmica 258.

Nota

  • Se'n coneixen fins a disset isòtops, tots ells inestables i artificials. Es coneix molt poc de les seves propietats físiques i químiques. El seu ús es limita a la recerca científica.
  • ca  menisc, n m
  • es  menisco
  • en  meniscus

Química física

Definició
Superfície que exposa a l'aire un líquid dins un tub estret i que és còncava o convexa segons l'angle de contacte entre el líquid i el material del tub. Quan l'angle de contacte és inferior a 90º, es diu que el líquid mulla el tub i el menisc és concau, com per exemple l'aigua o una solució aquosa en un tub de vidre. Quan l'angle de contacte és superior a 90º, es diu que el líquid no mulla i el menisc és convex, com per exemple el mercuri en un tub de vidre. La formació de meniscs és una conseqüència de la ^capil•laritat^.

Nota

  • graf_QF3
  • ca  mentol, n m
  • es  mentol
  • en  menthol
  • en  peppermint camphor

Química industrial

Definició
^Isòmer^ levo (l-mentol) que es troba en els olis essencials de la menta. Es presenta com un sòlid cristal•lí de color blanc, amb un punt de fusió d'entre 41 i 43ºC i un gust fresc. S'extreu de les seves fonts naturals i també per síntesi. Es fa servir en molts productes cosmètics, dentifricis, productes farmacèutics i en cigarretes. <i>Mentol</i> s'utilitza de vegades per a fer referència a alguns estereosiòmers de l'alcohol p-mentane-3-ol.
  • ca  tiol, n m
  • ca  mercaptà, n m sin. compl.
  • es  mercaptano
  • es  tiol
  • en  mercaptan
  • en  thiol

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos orgànics que conenen un grup funcional ^tiol^, el qual està enllaçat directament a un àtom de carboni de la cadena hidrocarbonada.

Nota

  • En nomenclatura substitutiva, el nom del compost es forma afegint el sufix ^-tiol^ al nom del compost fonamental quan n'és el grup funcional principal. Per exemple, etantiol (CH3CH2SH) i benzentiol (C6H5SH). En casos simples es pot mantenir el nom trivial del compost indicant el reemplaçament de l'oxigen per sofre mitjançant el prefix ^tio-^. Per exemple, tiofenol (C6H5SH). Si el tiol no és el grup funcional principal, s'utilitza el prefix ^mercapto-^. Per exemple, àcid mercaptoacètic (HSCH2COOH). Els tiols són d'olor molt desagradable i tenen punts d'ebullició més baixos que no els dels alcohols corresponents, la qual cosa indica que es troben menys associats, a causa de la menor polarització de l'enllaç sofre-hidrogen. D'altra banda, són més àcids que els alcohols i no tan miscibles amb l'aigua. Els tiols tenen un comportament semblant al dels alcohols, perquè sofreixen reaccions d'oxidació molt variades i, amb oxidants suaus com el peròxid d'hidrogen o l'aire, originen disulfurs (RSSR), alguns dels quals, com la cistina i l'àcid lipoic, són d'una gran importància biològica. D'altra banda, amb oxidants enèrgics com l'àcid nítric, originen àcids sulfònics (RSO3H). És un dels constituents del petroli. Es fa servir com a notificador d'escapament de gasos en canonades de gas combustible, com a estabilitzador de polímers i, en síntesi orgànica, com a intermedi en la preparació d'herbicides, insecticides i fungicides, i en la indústria farmacèutica.
  • ca  mercapto-
  • es  mercapto-
  • en  mercapto-

Química orgànica

Definició
Prefix que es fa servir per designar el ^tiol^ quan no és el grup principal d'un compost.

Nota

  • Per exemple, en l'àcid mercaptobenzoic (HSC6H5COOH).