Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  producte natural, n m
  • es  producto natural
  • en  natural chemical
  • en  natural product

Química industrial

Definició
Espècie química present en algun organisme viu, del qual es pot extreure mitjançant processos que no involucren reaccions químiques.
  • ca  producte químic, n m
  • es  producto químico
  • en  chemical
  • en  chemical product

Química industrial

Definició
Substància que s'ha extret d'una matèria natural o que s'ha obtingut mitjançant reaccions químiques a partir de matèries naturals o d'altres productes químics. En són exemples l'àcid sulfúric, el PVC, l'aspirina, un detergent, una pintura, l'acer al molibdè i el silici dopat per a la fabricació de xips. S'inclouen tota mena de substàncies, pures o no, barreges, aliatges i dissolucions, i fins i tot elements radioactius només identificats pel rastre que han deixat en una pel•lícula fotogràfica. La quantitat de productes químics que es coneixen canvia contínuament, perquè s'aïllen nous productes a partir de la natura o se'n sintetitzen de nous al laboratori. Se n'han descrit més de vint-i-cinc milions, la major part dels quals no s'han comercialitzat mai. Els productes químics que s'obtenen per reaccions de síntesi són els productes sintètics.
  • ca  productivitat, n f
  • es  productividad
  • en  productivity

Enginyeria química

Definició
Quantitat de producte obtingut per unitat de temps i per unitat de referència, la qual sol ser unitat de volum o unitat de massa. Així, per exemple, serien productivitats: la quantitat de producte d'una reacció obtinguda per unitat de temps i per unitat de volum de reactor, o la quantitat de producte obtinguda per unitat de temps i unitat de massa de catalitzador utilitzat.
  • ca  projecció de Fischer, n f
  • es  proyección de Fischer
  • en  Fischer projection
  • en  Fischer-Tollens projection

Química orgànica

Definició
Representació planar d'una molècula en què els enllaços dibuixats en veritcal són enllaços dirigits cap a sota del pla i els enllaços dibuixats en horitzontal són enllaços dirigits cap a sobre del pla, la qual resulta més còmoda alhora d'establir relacions d'^estereoisomeria^.

Nota

  • La projecció de Fischer té especial interès en estereoisòmers que tenen dos o més ^centres quirals^. Per a establir relacions entre les projeccions de Fischer corresponents als diferents estereoisòmers no es pot aixecar la representació del pla, però sí que es pot fer girar 180º en el mateix pla. D'altra banda, un intercanvi de dos grups equival a invertir la configuració, mentre que dos intercanvis successius equival a la mateixa configuració.
  • ca  prolina, n f
  • ca  àcid 2-pirrolidincarboxílic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-pirrolidinecarboxílico
  • es  prolina
  • en  proline
  • en  pyrrolidine-2-carboxylic acid
  • sbl  P
  • sbl  Pro

Bioquímica

Definició
Aminoàcid no essencial, apolar, de fórmula racional C<sub>5</sub>H<sub>9</sub>NO<sub>2</sub>. És un sòlid cristal·lí incolor, que es fon amb descomposició a 220-222ºC i presenta un poder rotatori molecular [<alfa grega minúscula>]<sub>D</sub><sup>20</sup> = <signe menys>80,9. Soluble en l'aigua i l'alcohol i insoluble en l'èter, s'obté per hidròlisi de proteïnes i també per via sintètica; la seva biosíntesi té lloc a partir de l'àcid glutàmic, a través de la ciclació del semialdehid de l'àcid glutàmic. La prolina és degradada fins a àcid glutàmic i, després a <alfa grega minúscula>-cetoglutarat. És emprada en recerca bioquímica i microbiològica i com a complement de la nutrició. És un aminoàcid trencador de l'estructura en hèlix <alfa grega minúscula>.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  prometi, n m
  • es  prometio
  • en  promethium
  • sbl  Pm

Química inorgànica

Definició
Element quart de la sèrie dels lantànids de la taula periòdca dels elements, de nombre atòmic 61 i massa atòmica 145.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta-sis isòtops, tots ells artificials i inestables. Les seves propietats són poc conegudes.
  • ca  promotor de turbulència, n m
  • es  promotor de turbulencia
  • en  turbulence stimulator

Electroquímica

Definició
Accessori de la cel·la electroquímica, situat entre els elèctrodes o entre l'elèctrode i la membrana, o entre membranes, per tal d'incrementar la turbulència i així afavorir el transport de matèria entre la dissolució i l'elèctrode o entre la dissolució i la membrana. L'eficiència de corrent i el consum específic d'energia de molts processos d'electrosíntesi i d'electrodiàlisi depenen de l'obtenció d'una bona transferència de matèria i, per tant, del disseny dels promotors de turbulència. Normalment, són constituïts per reixetes de materials polimèrics o boles de vidre, de forma que l'electròlit flueix a través d'ells. Una funció secundària dels promotors de turbulència és evitar el contacte entre els elèctrodes i les membranes. Vegeu també ^electrosíntesi^ i ^electrodiàlisi^.
  • ca  propà, n m
  • es  propano
  • en  propane
  • for  CH3CH2CH3

Química orgànica

Definició
Alcà de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas incolor, asfixiant, amb un punt d'ebullició de −42 ºC i un punt de fusió de −189,7 ºC.

Nota

  • Té una densitat de 0,531 g/cm3 a 0 ºC. És soluble en els dissolvents orgànics i es troba formant mescles, tot i que com a component minoritari, del gas natural i del gas de refineria produït en el craqueig i en la destil·lació del petroli durant el procés de refinament. Es fa servir com a combustible domèstic i industrial. A més a més, té força aplicacions sintètiques, entre les quals destaca l'obtenció de l'etilè. Es fa servir en sistemes de refrigeració, com a dissolvent, com a enriquidor de gasos i en la propulsió per a aerosols.
  • ca  al·lè, n m
  • ca  propadiè, n m sin. compl.
  • es  aleno
  • es  propadieno
  • en  allene
  • en  propadiene
  • for  H2C=C=CH2

Química orgànica

Definició
^Al·lè^ de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas inflamable, inestable, que liqua a −34,5 ºC i té un punt de congelació de −136,5 ºC i una temperatura crítica de 120 ºC.

Nota

  • És el més simple dels al·lens. Es fa servir com a producte intermedi de síntesi.
  • ca  propagador, n m
  • es  propagador
  • en  chain carrier

Química física

Definició
Intermedi de reacció d'una ^reacció en cadena^ que experimenta els cicles repetits de formació-regeneració. El propagador d'una cadena es forma per primera vegada en l'etapa d'iniciació, la qual pot consistir en una única o en vàries reaccions elementals. Tot seguit es consumeix en alguna etapa de propagació i es regenera en una etapa posterior, per a poder repetir successivament el cicle que constitueixen les etapes de propagació. Els propagadors acostumen a ser radicals o ions. En la reacció en cadena H2 + Br2 <fletxa dreta> 2 HBr, el radical Br<punt radical> és el propagador.