Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  selectivitat, n f
  • es  selectividad
  • en  selectivity

Química industrial

Definició
Diferència entre el ^nombre d'octà^ Research i el nombre d'octà Motor d'una gasolina.
  • ca  selectivitat d'una reacció electroquímica, n f
  • es  selectividad de una reacción electroquímica
  • en  selectivity of an electrochemical reaction

Electroquímica

Definició
Quocient entre el nombre de mols del producte desitjat d'una reacció electroquímica que es produeix en una cel·la o d'una reacció electròdica i el nombre de mols de totes les espècies obtingudes de la reacció.
  • ca  seleni, n m
  • es  selenio
  • en  selenium
  • sbl  Se

Química inorgànica

Definició
Element tercer del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 34 i massa atòmica 78,96.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-vuit isòtops, dels quals sis són estables, <sup>74</sup>Se, <sup>76</sup>Se, <sup>77</sup>Se, <sup>78</sup>Se, <sup>80</sup>Se i <sup>82</sup>Se. És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment associat amb el sofre. Se'n coneixen vàries formes al•lotròpiques, de les quals la més estable és la d'un sòlid gris metàl•lic, amb un punt de fusió de 217 ºC i un punt d'ebullició de 685 ºC. Químicament, la seva reactivitat és similar a la del sofre, tot i que atenuada. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +4 i +6. Són molt importants les seves propietats fotoconductores. A causa d'aquestes propietats, els seus usos principals són en xerografia i cel•les fotoelèctriques.
  • ca  selenita, n m
  • ca  pedra de Jesús, n f sin. compl.
  • es  selenita
  • en  selenite

Geologia

Definició
Varietat de ^guix^ clara o incolora que es troba en forma de cristalls monoclínics grossos i transparents, individuals o maclats, o en masses cristal·liners fàcilment exfoliables.

Nota

  • La forma selenita prové del mot grec seléne (en català, 'lluna'), en referència als reflexos blanquinosos d'aquesta varietat del guix.
  • ca  elèctrode, n m
  • ca  semicel·la, n f sin. compl.
  • ca  semipila, n f sin. compl.
  • es  electrodo
  • es  semicelda
  • es  semicélula
  • es  semipila
  • en  electrode
  • en  half-cell

Electroquímica

Definició
1. Sistema electroquímic consituït per un conductor electrònic i un electròlit, diferenciant-se tres situacions: a) un conductor metàl·lic està en contacte amb una dissolució d'una de les seves sals, com per exemple Zn0/Zn++; b) el conductor (metàl·lic o no) està en contacte amb una dissolució que conte la forma oxidada i la reduïda de l'electròlit, com per exemple Fe++/Fe+++ amb un conductor de platí (en aquest cas el conductor no participa en la reacció redox); c) un metall conductor (A) en contacte amb dissolució formada per una sal poc soluble (XA) i una altra sal soluble que conté el mateix anió (XB), com per exemple: Ag, AgCl/KCl. 2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
  • ca  semiconductor, n m
  • es  semiconductor
  • en  semiconductor

Química inorgànica

Definició
Element o compost que presenta conductivitat elèctrica, la qual augmenta amb la temperatura.

Nota

  • Aquest comportament s'oposa al dels metalls, ja que la conductivitat d'aquests no depèn de la temperatura. Des del punt de vista de l'^enllaç metàl•lic^, això s'explica tenint present que els metalls tenen una banda contínua de nivells d'energia que permet la lliure circulació d'electrons. Els ^no-metalls^, en canvi, tenen una separació energètica entre el nivell energètic ple de més alta energia i el nivell energètic buit de més baixa energia que impedeix la lliure circulació dels electrons. En un semiconductor la separació energètica entre nivells és petita i, si es dóna energia als electrons, aquests poden saltar-la. Com més energia es doni als electrons, més saltaran la separació i més intens serà el corrent. La semiconducció és característica dels ^semimetalls^ i dels compostos de metalls poc electropositius amb no-metalls poc electronegatius, com ara l'arsenur de gal•li.
  • ca  semimetall, n m
  • es  semimetal
  • en  metalloid

Química inorgànica

Definició
Element amb caràcter bàsicament no metàl•lic, però amb propietats intermitges entre un ^metall^ i un ^no-metall^.

Nota

  • Per exemple, un semimetall és ^semiconductor^. El bor, el silici, el germani, l'arsènic, l'antimoni, el tel·luri i l'àstat són semimetalls.
  • ca  elèctrode, n m
  • ca  semicel·la, n f sin. compl.
  • ca  semipila, n f sin. compl.
  • es  electrodo
  • es  semicelda
  • es  semicélula
  • es  semipila
  • en  electrode
  • en  half-cell

Electroquímica

Definició
1. Sistema electroquímic consituït per un conductor electrònic i un electròlit, diferenciant-se tres situacions: a) un conductor metàl·lic està en contacte amb una dissolució d'una de les seves sals, com per exemple Zn0/Zn++; b) el conductor (metàl·lic o no) està en contacte amb una dissolució que conte la forma oxidada i la reduïda de l'electròlit, com per exemple Fe++/Fe+++ amb un conductor de platí (en aquest cas el conductor no participa en la reacció redox); c) un metall conductor (A) en contacte amb dissolució formada per una sal poc soluble (XA) i una altra sal soluble que conté el mateix anió (XB), com per exemple: Ag, AgCl/KCl. 2. Sistema electroquímic constituït per un conductor electrònic en contacte amb un conductor iònic, a la interfase del qual hi té lloc una reacció de transferència de càrrega. Com que a la interfase apareix una diferència de potencial, el conductor electrònic, normalment un metall, pot bescanviar electrons amb una o més espècies del conductor iònic, el qual normalment és una dissolució d'un electròlit. Els electrons es bescanvien a la interfase entre ambdós conductors, de forma que les espècies químiques que hi intervenen s'han de poder dissoldre en algun d'ells. Per exemple, en l'elèctrode d'hidrogen el H2 es dissol en el medi aquós i arriba a la interfase entre el negre de platí i la dissolució. Els elèctrodes es representen per un diagrama en què les espècies químiques que hi intervenen se separen per una barra vertical si es troben en fases diferents o bé per una coma si es troben a la mateixa dissolució. Freqüentment, també se sol indicar el seu estat d'agregació, com ara gas (g), sòlid (s), líquid (l), en amalgama (Hg), en dissolució aquosa (aq), a saturació (sat), així com la concentració dels ions en dissolució (c) o la seva molalitat (m), la pressió d'un gas (P) o la seva fugacitat (f), i l'activitat de les espècies en una mescla o dissolució (a). Per exemple, l'elèctrode Zn2+( c) | Zn palesa que una peça de Zn és en contacte amb una dissolució de Zn2+ de concentració c. El Zn pot perdre 2 electrons que es queden en el metall i oxidar-se a Zn2+, o bé el Zn2+ pot agafar 2 electrons del metall i reduir-se a Zn (vegeu aquest elèctrode a la figura del terme sistema electroquímic). No obstant això, només té lloc una reacció neta quan hi circula un corrent elèctric continu o quan es produeixen d'altres reaccions. Altres exemples són l'elèctrode de plata - clorur de plata, l'elèctrode de vidre i l'elèctrode d'hidrogen (vegeu les figures corresponents).
  • ca  semireacció, n f
  • es  semirreacción
  • en  half-reaction

Electroquímica, Química física

Definició
Cadascuna de les reaccions químiques que tenen lloc en una ^reacció bidireccional^. En el camp de l'electroquímica, les reaccions d'oxidació-reducció estudiades solen ser descompostes en suma d'una reacció d'oxidació i una altra reacció de reducció. Cadascuna d'aquestes reaccions es considera una semireacció. Així per exemple, la reacció d'oxidació-reducció Cu<sup>2+</sup> (aq) + Zn (s) <fletxa dreta> Cu (s) + Zn<sup>2+</sup> (aq) pot ser expressada com la suma de les semireaccions Cu<sup>2+</sup> (aq) + 2 e− <fletxa dreta> Cu (s) (semireacció de reducció) i Zn(s) <fletxa dreta> Zn<sup>2+</sup> (aq) + 2 e− (semireacció d'oxidació).
  • ca  semireacció electroquímica, n f
  • es  semirreacción electroquímica
  • en  electrochemical half-reaction

Electroquímica

Definició
Reacció de transferència de càrrega amb conversió entre les formes oxidada i reduïda d'una substància química en un elèctrode d'una cel·la electroquímica. Per exemple, en connectar els terminals de la pila Daniell a través d'una resistència externa, hi ha un pas de corrent pel circuit i té lloc la semireacció d'oxidació Zn Zn2+(aq) + 2 e i la semireacció de reducció Cu2+(aq) + 2 e Cu. Quan aquesta pila és en circuit obert, ambdues semireaccions estan en equilibri electroquímic. En la pila Daniell, doncs, els conductors electrònics Zn i Cu participen directament en les semireaccions. En canvi, en la semireacció Fe3+(aq) + e(Pt) Fe2+(aq), el conductor electrònic és inert, perquè no es formen espècies oxidades ni reduïdes del Pt.