Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  silà, n m
  • es  silano
  • en  silane

Química orgànica

Definició
Cadascun dels hidrurs de silici, de fórmula genèrica SinH2n + 2 i els seus derivats resultants de la substitució d'un o més àtoms d'hidrogen.

Nota

  • El silil (−SiH3) és anàleg al metil i els ciclosilans són anàlegs als cicloalcans (SiH2)n. Els silans tenen poca importància en síntesi orgànica, per bé que destaca el tetrametilsilà com a substància de referència en la ressonància magnètica nuclear. Els silans s'anomenen anteposant el prefix que indica el nombre d'àtoms de silici. Per exemple, el disilà.
  • ca  silà, n m
  • ca  tetrahidrur de silici, n m sin. compl.
  • es  silano
  • es  tetrahidruro de silicio
  • en  silane
  • en  silicon tetrahydride
  • for  SiH4

Química orgànica

Definició
Silà que es presenta com un gas d'olor desagradable, és estable a temperatura ambient i es descompon lentament en l'aigua i que es condensa a −112 °C.

Nota

  • És soluble en els dissolvents orgànics. S'obté per reducció del diòxid de silici amb hidrur d'alumini i liti a 150°C. Té aplicació en electrònica en el dopatge de semiconductors. És el ^silà^ més simple.
  • ca  silanol, n m
  • es  silanol
  • en  silanol

Química orgànica

Definició
Cadascun dels compostos que tenen un hidroxil unit a un àtom de silici, de fórmula general R3SiOH.

Nota

  • Es poden obtenir per la hidròlisi dels halurs de trialquilsilil (R3SiX) i són més àcids que els alcohols corresponents. En general, els silanols i les seves sals es comporten com els alcohols i els alcòxids. A causa de la gran estabilitat de l'enllaç silici-oxigen (105 kcal/mol), experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per formar ^siloxans^. La hidròlisi de dihalosilans i trihalosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat i originen les silicones.
  • ca  sílex, n m
  • es  sílex
  • en  silex

Geologia

Definició
Varietat criptocristal·lina del ^quars^ de color groc, bru, gris o negre, que es presenta en forma de nòduls o de concrecions de sílice d'origen bioquímic en medis sedimentaris o diagenètics. Té una lluïssor característica i sovint manté una zona concèntrica qua són nòduls. En ser copejat produeix guspires i pot despendre una olor semblant a la del betum. La varietat negra, la lidita, és emprada pels joiers per a comprovar la llei d'objectes d'or. Vegeu també ^àgata^.
  • ca  silicat, n m
  • es  silicato
  • en  silicate

Química inorgànica

Definició
Compost, de naturalesa molt diversa, que conté anions poliatòmics que contenen silici com a àtom central.

Nota

  • S'obté per la fusió conjunta de la ^sílice^ amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes, en què hi ha des d'anions discrets fins a mescles polimèriques. Hi ha un gran nombre de silicats, d'ocurrència natural, l'estructura dels quals es basa en la del tetraedre SiO<sub>4</sub> i que gaudeixen d'una gran importància per les seves aplicacions molt variades. Els silicats són els components més importants de les roques i presenten una gran varietat d'estructures, que es classifiquen segons el nombre d'àtoms d'oxigen del tetraedre SiO<sub>4</sub> que estan compartits entre tetraedres. Així, hi ha des d'estructures discretes sense cap vèrtex compartit fins a estructures tridimensionals amb els quatre vèrtexs compartits, passant per estructures lineals i bidimensionals. Els usos dels silicats són molt variats, depenent de l'estructura i d'altres elements que estiguin presents substituint part dels àtoms de silici. S'utilitzen en un gran nombre d'indústries, com les del paper, la cosmètica, la ceràmica i els ciments, però també tenen aplicacions com a catalitzadors i bescanviadors d'anions en molts processos, a causa de les seves estructures poroses i amb una gran superfície.
  • ca  silicat de sodi, n m
  • es  silicato de sodio
  • en  sodium silicate

Química industrial

Definició
Sal de fórmula empírica variada, com Na<sub>2</sub>SiO<sub>3</sub> o Na<sub>6</sub>Si<sub>2</sub>O<sub>7</sub>, de color blanc, grisós o incolor, més o menys soluble en aigua i que dóna dissolucions alcalines molt viscoses. S'obté mitjançant l'atac de la sorra silícica amb hidròxid de sodi, en dissolució aquosa al 50% i a 200ºC de temperatura, o bé per via seca, per la fusió alcalina de sorra i carbonat de sodi a 1.200ºC de temperatura. Es distingeixen els silicats de sodi alcalins, els quals presenten una baixa proporció de silici enfront del sodi i es fan servir en la formulació de detergents domèstics, dels silicats de sodi neutres, els quals són vitris, sòlids solubles i, fins i tot, líquids, que tenen una alta proporció de silici enfront de sodi i es fan servir com a ^lligants^ de vidre i porcel•lana, i com a adhesius.
  • ca  sílice, n f
  • es  sílice
  • en  silica

Geologia

Definició
Mineral format per diòxid de silici, que es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristal•lines blanques, inodores i insípides, i té una alta capacitat refractària. És el mineral més comú del ^silici^, i ocorre a la natura tant en forma pura (quars, cristobalita) com en una gran varietat de formes impures (sorra, àgata, calcedònia, òpal). És utilitzat fonamentalment en les indústries del vidre i la ceràmica com a abrasiu, en la preparació de refractaris, com a primera matèria per a la preparació del silici i els silicats i en metal•lúrgia per a la preparació del ferrosilici.
  • ca  silici, n m
  • es  silicio
  • en  silicon
  • sbl  Si

Química inorgànica

Definició
Element segon del grup 14 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 14 i massa atòmica 28,086.

Nota

  • Se'n coneixen fins a vint-i-un isòtops, dels quals tres són estables, <sup>28</sup>Si, <sup>29</sup>Si i <sup>30</sup>Si. Es presenta com un sòlid de color grisenc amb llustre metàl•lic, molt dur, amb un punt de fusió de 1.420 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 3.280 ºC. És l'element més abundant en l'escorça terrestre després de l'oxigen. Els seus minerals més importants són diverses formes de la ^sílice^ i els ^silicats^. S'obté reduint la sílice amb carbó en un forn elèctric. En cas de voler silici d'elevada puresa, per a aplicacions electròniques, aquest es transforma en tetraclorur de silici pel tractament del silici impur amb clor. El tetraclorur de silici és volàtil, es purifica per ^destil•lació fraccionada^ i es redueix a l'estat elemental amb zinc o magnesi. Aquest silici pot ser encara purificat de nou per un refinament per zones. Químicament, el silici presenta notables diferències amb el carboni, pel fet de tenir una electronegativitat molt petita, una tendència a formar cadenes molt menor que en el carboni i la no-existència d'enllaços múltiples. La característica més important del silici és la tendència a combinar-se amb l'oxigen per formar estructures discretes o polimèriques en què cada àtom de silici és voltat per quatre àtoms d'oxigen. A causa de la gran ^energia d'enllaç^ entre el silici i l'oxigen, aquestes estructures gaudeixen d'una gran estabilitat. El silici és essencialment no metàl•lic i un ^semiconductor^ intrínsec. La seva reactivitat depèn en gran part del grau de divisió; en forma compacta es recobreix en l'aire d'una capa superficial d'òxid, i finament dividit s'encén en l'aire amb facilitat. És atacat pel clorur d'hidrogen en calent, amb la formació de tetraclorur de silici i l'alliberament d'hidrogen, i pel fluorur d'hidrogen en fred, amb la formació d'àcid hexafluorosilícic (H<sub>2</sub>SiF<sub>6</sub>). No és atacat per altres àcids. Es dissol en bases fortes amb formació de silicats i alliberament d'hidrogen. Presenta principalment l'estat d'oxidació +4. A causa de les seves propietats semiconductores, el seu principal ús és en electrònica per a la fabricació de tota mena de dispositius. També es fa servir en metal•lúrgia per a la preparació d'acers especials i altres aliatges. Entre els seus compostos, els més importants són la sílice, els silicats i les silicones, formades per cadenes -Si-O-Si-O-, que presenten una gran resistència física i química, alhora que molt bones propietats elàstiques i lubricants.
  • ca  silicona, n f
  • es  silicona
  • en  silicone

Química orgànica

Definició
Cadascun dels polímers del ^siloxà^ amb substituents orgànics units als àtoms de silici.

Nota

  • La silicona pot ser líquida, sòlida o semisòlida, i es presenta comercialment en forma de pols, fluids, emulsions, solucions, resines, pastes i elastòmers, depenent del ^grau de polimerització^. Les seves cadenes poden ser lineals o entrecreuades. En general, la silicona és un material molt inert, amb bona resistència a l'oxidació a l'atmosfera i a temperatures elevades, i és estable en l'interval de temperatures de −50 a 250 ºC. És extremadament repel·lent de l'aigua, tèrmicament estable i bon aïllant elèctric. També és un material inert als agents químics, amb l'excepció dels àcids i bases forts, permeable als gasos i soluble en la majoria de dissolvents orgànics, generalment de baixa toxicitat. Aquestes excel•lents propietats, juntament amb la poca variació de viscositat que manifesta amb la temperatura, fan que siguin nombroses les seves aplicacions, com per exemple com a lubrificant, fluid hidràulic i dielèctric, agent de greixatge, agent antiescumant i impermeabilitzant. L'origen d'aquestes propietats es troba essencialment en l'elevada estabilitat de l'enllaç silici-oxigen (106 Kcal/mol), així com en el seu accentuat caràcter iònic parcial. Les silicones s'obtenen, d'una banda, per la reacció del tetraclorur de silici amb un ^reactiu de Grignard^ seguida de la corresponent hidròlisi i la polimerització. De l'altra, si s'escalfa silici amb clorur de metil, es formen els metilclorosilans. Aquests se separen i purifiquen per destil·lació. El compost desitjat es mescla en aigua i s'obté una silicona polimèrica. Els usos de la silicona són extensos i varien segons l'estat físic. La silicona líquida s'utilitza, entre d'altres, com a adhesiu, revestiment protector, refrigerant, agent separador de motlles, estabilitzant d'escumes de poliuretà, impermeabilitzant, resina en revestiments, compost de modelat, laminat, filament, aïllant elèctric i modificador de resines alquíliques. Els elastòmers s'utilitzen en juntes obturadores, encapsulació de peces electròniques, membranes d'ús quirúrgic i dispositus mèdics diversos que s'introdueixen en el cos, entre d'altres.
  • ca  sililació, n f
  • es  sililación
  • en  silylation

Química orgànica

Definició
Reacció mitjançant la qual s'introdueix en l'estructura d'un compost orgànic un substituent trialquilsilil, generalment trimetilsilil.

Nota

  • La sililació es pot efectuar sobre qualsevol àtom que estigui unit a un hidrogen actiu. En conseqüència, els compostos orgànics que es poden sililar amb relativa facilitat són els alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats i acetilens, entre d'altres. La sililació més habitual consisteix en l'atac del grup funcional del compost en qüestió amb el clorur de trimetilsilici ((CH3)3SiCl), en presència d'una amina o d'una altra base nitrogenada. La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química perquè els compostos sililats gaudeixen d'una volatilitat molt més gran i d'una polaritat molt més petita que els compostos corresponents no sililats, la qual cosa n'ha facilitat l'estudi i separació a partir de les tècniques cromatogràfiques habituals. La sililació constitueix un mètode molt general de protecció de diversos grups funcionals, és molt fàcil de fer i els compostos sililats gaudeixen d'una total estabilitat en medi bàsic no aquós, així com d'una gran facilitat per regenerar els grups funcionals originals. La sililació ha estat aplicada fonamentalment en transformacions sintètiques que impliquen l'ús d'enolats o d'acetilens terminals. Vegeu també ^grup protector^.