Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  valència, n f
  • es  valencia
  • en  valence

Termes generals

Definició
Capacitat de combinació d'un element. En un compost iònic és igual a la càrrega de l'ió, mentre que en compostos covalents és el nombre d'enllaços formats.
  • ca  valina, n f
  • ca  àcid 2-amino-3-metilbutanoic, n m sin. compl.
  • es  ácido 2-amino-3-metilbutanoic
  • es  valina
  • en  2-amino-3-methylbutanoic acid
  • en  valine
  • sbl  V
  • sbl  Val

Bioquímica

Definició
Aminoàcid essencial, apolar, de fórmula semidesenvolupada CH<sub>3</sub>CH(CH<sub>3</sub>)CH(NH<sub>2</sub>)COOH. Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica [<alfa grega minúscula>]<sub>D</sub><sup>25</sup> = +6,4º (en aigua) i un punt isoelèctric de 6,0. Es fon amb descomposició a 315ºC (tub tancat). S'obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l'àcid 2-cloro-3-metilbutanoic i la seva biosíntesi es realitza a partir de piruvat. La seva degradació segueix la via dels aminoàcids de cadena ramificada i dóna succinil-CoA com a producte; una deficiència en aquesta via causa l'acumulació d'<alfa grega minúscula>-cetoàcids de cadena ramificada en l'orina, amb una olor característica de xarop d'auró. La valina és emprada en medicina i com a complement de la nutrició.

Nota

  • graf_BIO.doc
  • ca  valor esperat, n m
  • es  valor esperado
  • en  expectation value

Química teòrica

Definició
Valor mitjà obtingut en fer una sèrie de mesures d'una magnitud física en un sistema mecanicoquàntic que es troba en un estat determinat. Per a un sistema en un estat descrit per la funció d'ona normalitzada Ψ, el valor esperat d'una magnitud A es representa per <obrir angle><i>A</i><tancar angle>Ψ i es calcula segons la integral <EXPRESSIÓ 45>, en què Ψ* és la forma complexa conjugada de la funció d'ona, Â és l'operador associat a la propietat i la integral s'estén a tots els valors de les coordenades del sistema. Si s'expressa la funció d'ona Ψ com una combinació lineal de les funcions pròpies de l'operador Â, el valor esperat s'escriu <EXPRESSIÓ 46>, en què el subíndex i identifica cada funció pròpia, ai és el seu valor propi i |ci|2 és el mòdul al quadrat del seu coeficient en la combinació lineal. El factor |ci|2 determina el pes de cada valor propi en la mitjana. Si Ψ és una funció pròpia de Â, el valor esperat coincidirà amb el seu valor propi. Si, en canvi, no és una funció pròpia de Â, el valor esperat serà una mitjana dels diferents valors propis d'aquest operador.
  • ca  valor límit ambiental, n m
  • ca  VLA, n m sigla
  • es  valor límite ambiental
  • es  VLA
  • en  threshold limit value
  • en  TLV

Enginyeria química

Definició
Valor de la concentració d'una substància determinada a l'aire, en unes condicions en què es considera que un treballador normal pot ser exposat sense sofrir efectes adversos per a la seva salut. El VLA promitjat en el temps (TLV-TWA) és la concentració mitjana ponderada per a una jornada laboral de vuit hores, a la qual la majoria dels treballadors poden ser exposats durant tota la seva vida laboral sense sofrir efectes adversos. El VLA per a una exposició de curta durada (TLV-STEL) és la màxima concentració a la qual la majoria dels treballadors poden exposar-se durant un període continuat de fins a quinze minuts sense sofrir irritacions, canvis crònics o irreversibles als teixits o narcosi que redueixin la seva eficàcia, els predisposi a accidents o en dificulti les reaccions de defensa. Les exposicions no han de superar els quinze minuts, no s'han de repetir més de quatre cops diaris i s'han de produir almenys amb una hora d'interval, tot això sense superar el valor TLV-TWA per a la jornada laboral. El valor TLV-C és el valor sostre, que és la concentració que no s'ha de passar mai, ni tan sols instantàniament. La legislació espanyola estableix valors CMP, de concentració màxima permissible en l'ambient laboral.
  • ca  valor propi, n m
  • es  valor propio
  • en  eigenvalue

Química teòrica

Definició
Valor constant, característic d'un operador, que s'obté quan aquest actua sobre una de les seves funcions pròpies. El conjunt de valors propis d'un operador és el seu espectre d'energies. Aquest pot ser un ^espectre discret^ o un ^espectre continu^ segons si els valors propis es poden numerar o no. Segons els postulats de la mecànica quàntica, en mesurar una magnitud física d'un sistema sempre s'obtindrà com a resultat un dels valors propis de l'operador hermític associat a la mateixa. Si el sistema es troba en un estat propi de l'operador el valor obtingut serà el del seu corresponent valor propi. Si, en canvi, es troba en un estat no propi, no es pot predir amb exactitud quin valor propi de l'espectre d'energies de l'operador s'obtindrà. Els valors propis d'un operador associat a una magnitud física d'un sistema són sempre reals. Vegeu també ^equació de valors propis^.
  • ca  anàlisi titulomètrica, n f
  • ca  valoració, n f
  • ca  anàlisi volumètrica, n f sin. compl.
  • ca  titulació, n f sin. compl.
  • ca  titulometria, n f sin. compl.
  • ca  volumetria, n f sin. compl.
  • es  análisis volumétrico
  • es  titulación
  • es  valoración
  • es  volumetría
  • en  titration
  • en  titrimetric analysis
  • en  titrimetry
  • en  volumetric analysis

Química analítica

Definició
Tècnica analítica per la qual hom determina la concentració d'un anàlit que es troba en solució mitjançant una reacció química directa o indirecta amb un volum mesurat d'una altra solució amb un reactiu valorant de concentració coneguda. Qualsevol reacció química en la valoració ha de ser estequiomètrica, és a dir, els productes de la reacció han de ser coneguts i romandre inalterables sense reaccions secundàries; ha de tenir una ^constant d'equilibri^ elevatada; ha de ser ràpida, si cal es treballa en calent o es fa servir un ^catalitzador^ per tal d'augmentar la ^velocitat de reacció^; i el ^punt final^ s'ha de poder detectar de manera simple, mitjançant un ^indicador^ o bé instrumentalment (amb potenciòmetre, espectrofotòmetre, conductímetre, amperímetre...). Segons el tipus de reacció química emprada es diferencia entre valoració acidobàsica, basada en reaccions de transferència de protons (en medi aquós i no aquós); valoració d'oxidació-reducció, basada en reaccions d'oxidació-reducció; valoració per precipitació, basada en la formació d'un precipitat, i complexometria, basada en la formació d'un ^complex^. També es pot diferenciar entre valoració directa, quan la reacció química s'esdevé entre l'anàlit i el reactiu valorant; valoració indirecta, quan es fa reaccionar estequiomètricament l'anàlit amb una altra espècie que és valora amb el reactiu valorant, o ^volumetria per retrocés^, quan es valora l'excés de reactiu valorant addicionat que no ha reaccionat amb l'anàlit.
  • ca  valoració acidobàsica, n f
  • ca  valoració àcid-base, n f sin. compl.
  • es  valoración ácido-base
  • en  acid-base titration

Química analítica

Definició
Valoració emprada per a determinar la concentració d'un àcid o una base. L'agent valorant serà un àcid, en el cas de determinar una base, o bé una base, en el cas de determinar un àcid. En el decurs d'una valoració acidobàsica varia el pH. Quan es representa el pH enfront del volum d'agent valorant afegit s'obté una corba de valoració. La detecció del punt final de la valoració es basa en el canvi brusc de pH que es produeix en les proximitats del punt d'equivalència, el qual es pot detectar potenciomètricament o bé amb un indicador acidobàsic apropiat.
  • ca  acidimetria, n f
  • ca  valoració acidimètrica, n f sin. compl.
  • es  acidimetría
  • es  valoración acidimétrica
  • en  acidimetric titration
  • en  acidimetry

Química analítica

Definició
^Valoració acidobàsica^ d'un àcid mitjançant un àlcali o una base de concentració coneguda. L'altre tipus de valoració acidobàsica és l'alcalimetria.
  • ca  valoració acidobàsica, n f
  • ca  valoració àcid-base, n f sin. compl.
  • es  valoración ácido-base
  • en  acid-base titration

Química analítica

Definició
Valoració emprada per a determinar la concentració d'un àcid o una base. L'agent valorant serà un àcid, en el cas de determinar una base, o bé una base, en el cas de determinar un àcid. En el decurs d'una valoració acidobàsica varia el pH. Quan es representa el pH enfront del volum d'agent valorant afegit s'obté una corba de valoració. La detecció del punt final de la valoració es basa en el canvi brusc de pH que es produeix en les proximitats del punt d'equivalència, el qual es pot detectar potenciomètricament o bé amb un indicador acidobàsic apropiat.
  • ca  alcalimetria, n f
  • ca  valoració alcalimètrica, n f sin. compl.
  • es  alcalimetría
  • es  valoración alcalimétrica
  • en  alkalimetric titration
  • en  alkalimetry

Química analítica

Definició
^Valoració acidobàsica^ d'un àlcali o una base mitjançant un àcid de concentració coneguda. L'altre tipus de valoració acidobàsica és l'acidimetria.