Diccionari de química (històric complet)

ca cis, adj
ca Z, adj sin. compl.
es cis
es Z
en cis
en Z

Química orgànica

Definició

Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en el mateix sentit respecte a un pla.

Nota

Per exemple, el cis-2-butè té els dos metils en el mateix sentit. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de major nombre atòmic. Si no és possible discernir entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent . Quan el terme cis és ambigu per als alquens, se substitueix per Z. El prefix Z prové del terme alemany zusammen, que vol dir 'junts'. La ^configuració^ cis s'oposa a la configuració ^trans^.
graf_QO_5

ca zero absolut, n m
ca zero absolut de temperatura, n m
es cero absoluto
es cero absoluto de temperatura
en absolute zero
en absolute zero of temperature

Química física

Definició

Valor més baix de temperatura en què es pot trobar un sistema en equilibri termodinàmic, que s'agafa com a valor de 0 K en l'escala termodinàmica de temperatures i que és igual a <signe menys>273,15 ºC en l'escala de temperatures centígrada. Tot i que aquesta temperatura no es pot assolir amb un nombre finit de passos, segons el principi de la ^inaccessibilitat del zero absolut^, a 0 K no hi ha energia tèrmica i, per tant, no és pot emprar cap moviment molecular per a transferir energia d'un sistema a un altre, ja que totes les molècules del sistema es trobarien en els seus estats d'energia fonamentals i no hi hauria manera de bescanviar energia entre elles sense cap aportació externa d'energia. La ^llei de Gay-Lussac de les pressions parcials^ va suggerir que hi havia d'haver una temperatura mínima, la qual cosa va permetre fer una primera estimació d'aquest valor en l'escala de temperatures centígrada.

ca zero absolut, n m
ca zero absolut de temperatura, n m
es cero absoluto
es cero absoluto de temperatura
en absolute zero
en absolute zero of temperature

Química física

Definició

Valor més baix de temperatura en què es pot trobar un sistema en equilibri termodinàmic, que s'agafa com a valor de 0 K en l'escala termodinàmica de temperatures i que és igual a <signe menys>273,15 ºC en l'escala de temperatures centígrada. Tot i que aquesta temperatura no es pot assolir amb un nombre finit de passos, segons el principi de la ^inaccessibilitat del zero absolut^, a 0 K no hi ha energia tèrmica i, per tant, no és pot emprar cap moviment molecular per a transferir energia d'un sistema a un altre, ja que totes les molècules del sistema es trobarien en els seus estats d'energia fonamentals i no hi hauria manera de bescanviar energia entre elles sense cap aportació externa d'energia. La ^llei de Gay-Lussac de les pressions parcials^ va suggerir que hi havia d'haver una temperatura mínima, la qual cosa va permetre fer una primera estimació d'aquest valor en l'escala de temperatures centígrada.

ca zinc, n m
es cinc
es zinc
en zinc
sbl Zn

Química inorgànica

Definició

Element primer del grup 12 del bloc d de lal taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 30 i massa atòmica 65,39.

Nota

Se'n coneixen fins a vint-i-nou isòtops, dels quals cinc són estables, 64Zn, 66Zn, 67Zn, 68Zn i 70Zn. Es presenta com un metall de color blanc, brillant, llustrós, amb un punt de fusió de 420 ºC i un punt d'ebullició de 907 ºC. Té una abundància mitjana en la natura, en què es troba àmpliament distribuït. Els minerals principals són la calamina, que és el carbonat de zinc; la willemita, que n'és el silicat, i l'esfalerita, que n'és el sulfur. S'obté a partir de l'òxid de zinc, que s'aconsegueix mitjançant la torrefacció dels carbonats o sulfurs, i aquest òxid es redueix amb carbó per obtenir-ne el zinc elemental. En cas de voler obtenir zinc de gran puresa, es fa l'electròlisi d'aquest òxid. Químicament presenta un caràcter ^amfòter^. Reacciona tant amb àcids com amb bases, i allibera hidrogen per donar el catió Zn2+ i zincats ([Zn(OH)4]2<signe menys>), respectivament. A temperatures elevades reacciona directament amb l'oxigen, els halògens i altres no-metalls com ara sofre, fòsfor i seleni. Presenta l'estat d'oxidació +2 i es coneix des de l'antiguitat. Atesa la seva ^passivació^, el seu ús principal és en recobriments anticorrosió d'altres metalls. El zinc s'utilitza com a integrant de diferents compostos en la indústria metal·lúrgica per galvanitzar el ferro i obtenir aliatges: llautó, si es barreja amb coure, i zincal, si es barreja amb alumini. També s'empra en la fabricació de productes fitosanitaris i adobs agrícoles, pintures, bateries elèctriques, tractaments per a la conservació de la fusta i productes de tintoreria i farmacèutics.

ca zircó, n m
es circón
es zircón
en zircon

Geologia

Definició

Mineral de zirconi, de fórmula química Zr(SiO₄), que cristal·litza en el sistema tetragonal. De color variable (bru clar o bru vermellós, incolor, gris, groc) i diafanitat de transparent a opaca, té una lluïssor vítria, adamantina, greixosa i una duresa de 7,5-8. Presenta una densitat mitjana de 3,9-4,8 g/cm³, una fractura concoïdal i una exfoliació prismàtica. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. És un component secundari de roques magmàtiques àcides i dels seus derivats metamòrfics; també es troba concentrat en llocs al·luvials en forma de grànuls esfèrics. S'utilitza com a matèria primera per a l'extracció de zirconi, hafni i tori, per bé que algunes varietats són emprades com a gemmes.

ca zirconi, n m
es circonio
es zirconio
en zirconium
sbl Zr

Química inorgànica

Definició

Element segon del grup 4 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 40 i massa atòmica 91,224.

Nota

Se'n coneixen fins a trenta isòtops, dels quals cinc són estables, 90Zr, 91Zr, 92Zr, 94Zr i 96Zr. Es presenta com un metall gris llustrós, dúctil i mal•leable, més dur, més resistent i més lleuger que l'acer, amb un punt de fusió de 1.857 ºC i un punt d'ebullició de 4.200 ºC. És el quinzé element més abundant de l'escorça terrestre. Els seus minerals més importants són la baddeleyita (ZrO2) i el ^zircó^. És mitjanament reactiu i presenta els estats d'oxidació +2, +3 i +4. El seu ús principal és en aliatges diversos.

ca zoisita, n f
es zoisita
en zoisite

Geologia

Definició

Mineral de fórmula química Ca₂Al₃[O|OH|SiO₄|Si₄O₇] que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (gris, blau, verd, bru) i diafanitat de transparent a opaca, té una lluïssor vítria, nacrada en les cares d'exfoliació, i una duresa de 6-6,5. Presenta una densitat mitjana de 3,3 g/cm³, una fractura desigual i una exfoliació perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels sorosilicats. Es troba en roques metamòrfiques d'elevada temperatura i pressió (eclogites, granulites i determinades varietats de gneissos); també, en filons hidrotermals, associada amb sulfurs i com a producte de transformació per alteració de plagiòclasis bàsiques en roques eruptives. De forma totalment excepcional es troba en aurèoles de contacte metamòrfic en roques calcàries impures. Presenta un interès preferentment científic i col·leccionístic, per bé que la tanzanita, varietat de color blau de la zoisita, ha estat utilitzada en joieria i presenta gran importància gemmològica.

Nota

La forma zoisita prové del nom del baró austríac Von Zois.

ca zona d'aeració, n f
ca zona insaturada, n f sin. compl.
ca zona no saturada, n f sin. compl.
es zona de aireación
es zona insaturada
es zona no saturada
en aeration zone
en unsatured zone

Medi ambient

Definició

Zona del subsòl que es troba entre la superfície terrestre i el nivell freàtic. En aquesta zona, els porus existents entre les partícules que la formen contenen terra, humitat i aire, i permeten la circulació de l'aigua cap a ^zones saturades^, pas que forma part del ^cicle de l'aigua^.

ca zona de saturació, n f
ca zona saturada, n f sin. compl.
es zona de saturación
es zona saturada
en saturated zone
en zone of saturation

Medi ambient

Definició

Zona dels terrenys permeables on tots els intersticis són plens d'aigua. La pressió de l'aigua en aquests intersticis és superior a la d'una atmosfera. Vegeu també ^cicle de l'aigua^.

ca zona d'aeració, n f
ca zona insaturada, n f sin. compl.
ca zona no saturada, n f sin. compl.
es zona de aireación
es zona insaturada
es zona no saturada
en aeration zone
en unsatured zone

Medi ambient

Definició

Zona del subsòl que es troba entre la superfície terrestre i el nivell freàtic. En aquesta zona, els porus existents entre les partícules que la formen contenen terra, humitat i aire, i permeten la circulació de l'aigua cap a ^zones saturades^, pas que forma part del ^cicle de l'aigua^.

Diccionari de química (històric complet)

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició