anel·lació
anel·lació
Química orgànica
- ca anel·lació, n f
- es anelación
- en annelation
- en annulation
Química orgànica
Definició
Procés de formació d'un anell o compost cíclic a partir d'una cadena hidrocarbonada oberta.
Nota
- Reaccions ben diverses poden conduir a l'anel·lació, però són més afavorides si es formen anells més estables i menys tensionats, com són els de 5 o 6 membres. L'anel·lació de Robinson és la més coneguda. També és important la ^reacció de Diels-Alder^.
anemòmetre
anemòmetre
Medi ambient
- ca anemòmetre, n m
- es anemómetro
- en anemometer
- en wind gauge
Medi ambient
Definició
Instrument per a mesurar la velocitat del vent i en general la rapidesa d'un fluid gasós. S'empra principalment en meteorologia.
Nota
- graf_anemòmetre.doc
anetole
anetole
Química industrial
- ca anetole, n m
- es anetol
- en anethole
Química industrial
Definició
Component natural de les essències d'anís, d'anís estrellat i de fonoll, les quals contenen l'isòmer trans, amb un punt de fusió de 21ºC i un punt d'ebullició de 235ºC, que fa una forta olor d'anís i és soluble en alcohol però no en aigua. S'extreu de les essències naturals o s'obté per síntesi a partir d'^anisole^ i propanal. Es fa servir en la fabricació de licors anisats i en dentifricis. <i>Anetole</i> és el nom comú de l'1-metoxi-4-(1-propenil)benzè.
angle d'enllaç
angle d'enllaç
Química teòrica
- ca angle d'enllaç, n m
- es ángulo de enlace
- en bond angle
Química teòrica
Definició
Angle que formen entre si les dues línies rectes que, en una molècula, partint del nucli d'un àtom van a parar als nuclis de dos àtoms veïns amb els quals està enllaçat. Degut al moviment intern de la molècula, aquest angle oscil·la, de forma més o menys asimètrica, al voltant d'un valor de referència que es dóna quan tots els nuclis atòmics estan en la posició d'equilibri, és a dir, quan la molècula es troba en el mínim de la superfície d'energia potencial. L'angle d'enllaç és una de les coordenades internes que permeten caracteritzar la ^geometria molecular^. Els angles d'enllaç d'un àtom es poden relacionar amb l'orientació espacial dels ^orbitals híbrids^ que en ell es poden definir i que són els que permeten interpretar la formació de l'enllaç amb els àtoms veïns. Els valors dels angles d'enllaç també es poden predir d'una manera senzilla mitjançant la ^teoria de la repulsió dels parells d'electrons de la capa de valència^. Vegeu també ^enllaç covalent^.
angle de contacte
angle de contacte
Química física
- ca angle de contacte, n m
- es ángulo de contacto
- en contact angle
- en wetting angle
- sbl θ
Química física
Definició
Angle entre una interfase sòlid-líquid i la tangent a una gota de líquid que es dibuixa en el punt de contacte amb la interfase sòlid-gas.
Nota
- Determina la forma de la gota de líquid en contacte amb la superfície sòlida. Si l'angle de contacte és inferior als 90º, es diu que el líquid mulla el sòlid; si és 0, que el mulla perfectament, i si és superior als 90º, que no el mulla.
angle diedre
angle diedre
Química teòrica
- ca angle diedre, n m
- es ángulo diedro
- en dihedral angle
- sbl θ
Química teòrica
Definició
Angle que formen entre si les projeccions de A-B i C-D sobre un pla que travessa perpendicularment l'enllaç central B-C donats quatre àtoms A, B, C i D d'una molècula. És a dir, l'angle que forma el pla que conté les línies A-B i B-C amb el pla que conté les línies B-C i C-D. La línia B-C coincideix amb l'enllaç que uneix els dos àtoms centrals i, en general, encara que no sempre és així, les altres dues línies també solen coincidir amb sengles enllaços covalents. L'angle diedre és una de les ^coordenades internes^ que s'empren per definir la geometria molecular.
anharmonicitat
anharmonicitat
Química teòrica
- ca anharmonicitat, n f
- es anarmonicidad
- en anharmonicity
Química teòrica
Definició
Asimetria en el moviment oscil·latori d'una partícula al voltant de la seva posició d'equilibri. El potencial que governa una oscil·lació anharmònica difereix lleugerament de l'expressió parabòl·lica que caracteritza l'oscil·lador harmònic. Un exemple senzill de potencial anharmònic és V = kx2/2 + bx3 + cx4 , en què x és la direcció del moviment oscil·latori, i els coeficients b i c són bastant més petits que la constant de força k. En les molècules, el moviment del nuclis atòmics al voltant de la seva posició d'equilibri esdevé anharmònic quan els desplaçaments són llargs. En el cas de les molècules diatòmiques, el potencial de Morse és una bona aproximació al potencial anharmònic que en regeix les vibracions. En general, l'expressió de l'energia dels nivells d'energia vibracional d'un oscil·lador anharmònic monodimensional, vàlida també per a les vibracions d'una molècula diatòmica, és Evib = (ν + 1/2)hνe − (ν + 1/2)2 hνe Χe + (ν + 1/2)3 hνe ye + ..., en què h és la constant de Planck, e la freqüència de vibració d'equilibri, ν el nombre quàntic de vibració (ν = 0, 1, 2, 3...) i Χe, ye... Les constants d'anharmonicitat característiques de l'oscil·lador. Les conseqüències de l'anharmonicitat en la vibració molecular són que els nivells d'energia vibracional ja no presenten una separació constant, les regles de selecció que regeixen les transicions entre aquests nivells són diferents de les de l'oscil·lador harmònic i els modes normals de vibració definits en les molècules poliatòmiques deixen de ser independents entre si.
anhídrid
anhídrid
Termes generals
- ca anhídrid, n m
- es anhídrido
- en anhydride
Termes generals
Definició
Òxid, generalment d'un no-metall, que forma un oxoàcid en combinar-se amb l'aigua.
Nota
- La denominació <i>anhídrid</i> no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC.
anhídrid acètic
anhídrid acètic
Química orgànica
- ca anhídrid acètic, n m
- ca anhídrid etanoic, n m sin. compl.
- es anhídrido acético
- es anhídrido etanoico
- en acetic anhydride
- en ethanoic anhydride
- for (CH3CO)2O
Química orgànica
Definició
Anhídrid de l'^àcid acètic^ que es presenta com un líquid molt refringent, de forta olor acètica, corrosiu, molt irritant i càustic i té un punt d'ebullició de 140 ºC.
Nota
- És miscible amb èter etílic, àcid acètic i etanol, amb el qual es transforma lentament en acetat d'etil, i en aigua. En calent s'hidrolitza i dóna l'àcid acètic. Químicament, l'anhídrid acètic és sobretot un agent acilant i deshidratant. No solament acetila els alcohols i les amines, sinó també els hidrocarburs aromàtics per la reacció de Friedel i Crafts. Un grup acetil entra a formar part del compost acetilat i l'altre dóna àcid acètic. Com a deshidratant, permet d'obtenir, per exemple, els anhídrids de molts àcids carboxílics menys volàtils que l'àcid acètic. En moltes d'aquestes reaccions serveix al mateix temps de dissolvent. Les principals aplicacions de l'anhídrid acètic són, en primer lloc, la fabricació d'acetat de cel·lulosa i, en segon terme, la d'acetat de vinil, d'acetobutirat de cel·lulosa, d'àcid acetilsalicílic i de peròxid d'acetil. A més, però, es fa servir en moltes altres síntesis de productes orgànics.
anhídrid d'àcid
anhídrid d'àcid
Química orgànica
- ca anhídrid d'àcid, n m
- es anhídrido de ácido
- en acid anhydride
Química orgànica
Definició
Cadascun dels compostos orgànics que contenen dos acils enllaçats al mateix àtom d'oxigen.
Nota
- Sol derivar formalment de dues molècules d'àcid monocarboxílic o dels àcids dicarboxílics, per eliminació d'una molècula d'aigua i amb formació, en el segon cas, d'una estructura heterocíclica. Quan les dues molècules d'àcid monocarboxílic són diferents, es forma un anhídrid mixt. Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d'una sal de l'àcid amb el corresponent clorur d'acil. Per ^hidròlisi^ regeneren l'àcid o els àcids primitius. En són exemples l'^anhídrid acètic^ (CH3CO)2O i l'anhídrid benzoico-propanoic C6H5CO−O−COCH2CH3. En general, els anhídrids d'àcid es fan servir com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament. Els anhídrids d'àcid amb el grup −SO2−O−SO2− són anhídrids sulfònics i amb el grup −SO−O−SO− són anhídrids sulfínics.
