Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de química (històric complet)

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  aromaticitat, n f
  • es  aromaticidad
  • en  aromaticity

Química orgànica

Definició
Conjunt de propietats especials que posseeixen les substàncies aromàtiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques, en particular de les olefines.

Nota

  • Aquestes propietats són, essencialment, l'^energia de ressonància^ que tant l'entalpia de combustió com la calor d'hidrogenació posen de manifest, i les distàncies carboni-carboni, que són intermèdies entre les d'un enllaç simple i les d'un enllaç doble. Malgrat que són compostos molt insaturats, presenten una escassa reactivitat i la reacció més important és la ^substitució electròfila^ aromàtica. L'aromaticitat va ser atribuïda primerament a la presència d'un sistema tancat d'enllaços dobles conjugats, però actualment s'explica pels anells monocíclics plans que responen a la ^teoria dels orbitals moleculars^ i que compleixen la ^regla de Hückel^.
  • ca  aromatització, n f
  • es  aromatización
  • en  aromatization

Química industrial, Química orgànica

Definició
Formació d'hidrocarburs aromàtics per deshidrogenació d'hidrocarbus alifàtics.

Nota

  • Es produeix durant el ^reformat catalític^ dels hidrocarburs alifàtics procedents del petroli. L'aromatització es pot fer mitjançant calor, un procés actualment molt poc usual, i mitjançant catalizadors. Vegeu també ^reformat al vapor^.
  • ca  <i>archaea</i>, n m pl
  • ca  arqueobacteris sin. compl.
  • es  arqueobacterias
  • es  <i>archaea</i>
  • en  archaebacteria
  • en  <i>archaea</i>

Bioquímica

Definició
Grup d'organismes procariotes capaços de viure en condicions extremes de temperatura (termoacidòfils) o de salinitat (hal·lòfils), així com els organismes capaços de reduir anaeròbicament el CO<sub>2</sub> a CH<sub>4</sub>. Quan es descobriren aquests organismes, i atès el caràcter poc ordinari dels ambients en què es desenvolupen respecte les condicions que predominen actualment a la biosfera, es deduí que podrien haver estat fonamentals en l'evolució de la vida a la Terra (es creia que podien ser un tipus de bacteris molt antics; de fet el seu nom deriva del mot grec <i>arkhaïos</i>, en català, <i>antic</i>). No obstant això, actualment sembla confirmat que tant els organismes eucariotes com els <i>archaea</i> tenen un avantpassat comú més recent que el dels bacteris i els propis <i>archaea</i>, de manera que l'ús d'aquest terme resulta actualment inadequat pel que fa al seu significat originari.

Nota

  • És un terme grec. El singular és <i>archaeon</i>.
  • ca  arrel quadrada de la velocitat quadràtica mitjana, n f
  • es  raíz cuadrada de la velocidad cuadrática media
  • en  root-mean-square speed
  • sbl  <obrir angle>v2<tancar angle>1/2

Química teòrica

Definició
Arrel quadrada del valor mitjà del quadrat de les velocitats de les partícules (àtoms o molècules) d'un gas ideal. De la distribució de velocitats de Maxwell es dedueix que el seu valor és <EXPRESSIÓ 124>, en què k és la constant de Boltzmann, T, la temperatura absoluta, R, la constant universal dels gasos, m, la massa d'una partícula i M, la seva massa molar.
  • ca  arsènic, n m
  • es  arsénico
  • en  arsenic
  • sbl  As

Química inorgànica

Definició
Element tercer del grup 15 del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 33 i massa atòmica 74,922.

Nota

  • Se'n coneixen fins a trenta isòtops, un d'ells estable, 75As. És poc abundant en l'escorça terrestre, però es troba dispers en molts minerals. S'obté industrialment a partir dels seus minerals de ferro. Es presenta com un sòlid que té diferents formes al•lotròpiques amb propietats diferents: l'arsènic gris, l'arsènic groc i l'arsènic negre són les principals, i difereixen en les estructures cristal•lines. L'arsènic gris és l'única forma estable. És moderadament reactiu i té característiques pròpies dels semimetalls. Presenta principalment els estats d'oxidació <signe menys>3, +3 i +5. Els seu ús principal és en aliatges, en electrònica i en herbicides. Els seus usos medicinals i veterinaris s'estan abandonant a causa de l'elevada toxicitat d'alguns dels seus compostos.
  • ca  arsenopirita, n f
  • ca  mispíquel, n m sin. compl.
  • ca  pirita arsenical, n f sin. compl.
  • es  arsenopirita
  • es  mispíquel
  • es  pirita arsenical
  • en  arsenical pyrite
  • en  arsenopyrite
  • en  mispickel

Geologia

Definició
Mineral de fórmula química FeAsS, que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (de blanc a gris plata) i diafanitat opaca, té una lluïssor metàl·lica, una duresa de 5,5-6 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és de color entre negre i gris fosc. Presenta una densitat alta, de 5,9-6,2 g/cm<sup>3</sup>, una fractura desigual i una exfoliació feble i prismàtica. Pertany a la classe dels sulfurs. Habitualment es troba en jaciments de sulfurs de primera segregació magmàtica (amb or i cobalt), pegmatítics-pneumatolítics (amb estany) i hidrotermals d'alta temperatura (amb or, argent i níquel) en forma de cristalls prismàtics. A més a més de trobar-se en filons, l'arsenopirita també apareix disseminada en calcàries, dolomies, gneis i pegmatites. És el principal mineral per a l'extracció d'arsènic, un subproducte obtingut en l'explotació de mines de coure, or, plom o argent. S'utilitza en la fabricació de pesticides, pigments, focs d'artifici, vidres i per a endurir diversos aliatges. Antigament es feia servir en el tractament de la sífilis i de la malària. Avui té alguns usos medicinals i veterinaris com a fungicida i bactericida, encara que els antibiòtics l'han anat substituint.
  • ca  ascens capil·lar, n m
  • ca  ascensió capil·lar, n m
  • es  ascenso capilar
  • en  capillary rise

Química física

Definició
Augment del nivell d'un líquid en un capil•lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el ^menisc^, les pressions a les dues bandes de la interfase no són iguals.

Nota

  • L'ascens capil•lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil•lar, és a dir, forma un ^angle de contacte^ inferior a 90º.

    Vegeu també ^descens capil•lar^ i ^equació de Laplace^.
  • ca  ascens ebullioscòpic, n m
  • ca  augment del punt d'ebullició, n m sin. compl.
  • ca  augment ebullioscòpic, n m sin. compl.
  • es  ascenso ebulloscópico
  • es  aumento del punto de ebullición
  • es  aumento ebulloscópico
  • es  elevación del punto de ebullición
  • en  boiling-point elevation
  • en  ebullioscopic elevation
  • en  ebullioscopic increase

Química física

Definició
Augment del punt d'ebullició d'una solució respecte del punt d'ebullició del dissolvent pur.

Nota

  • L'ascens ebullioscòpic és una propietat col•ligativa d'una solució que permet trobar el coeficient d'activitat del dissolvent (γ). Ve donat, aproximadament, per - ln (γ1(l) x1(l)) = ae ∆Te, on x1(l) és la fracció molar del dissolvent, ∆Te = Te - ∆Te* és l'ascens ebullioscòpic, EXPRESSIÓ 50 és una constant característica del dissolvent i EXPRESSIÓ 51 és la ^calor latent^ d'ebullició del dissolvent pur en l'estat estàndard, que a pressions moderades coincideix amb l'estat de component pur.

    En condicions de solució diluïda ideal l'ascens ebullioscòpic només depèn de la quantitat de solut de la solució i no de la seva naturalesa.

    Per a solucions binàries, és proporcional a la molalitat del solut i ve donada per ∆Te = ke m, on ke = M1/ae és la ^constant ebullioscòpica^.
  • ca  ascens capil·lar, n m
  • ca  ascensió capil·lar, n m
  • es  ascenso capilar
  • en  capillary rise

Química física

Definició
Augment del nivell d'un líquid en un capil•lar per damunt del nivell exterior, com a conseqüència del fet que, en formar-se el ^menisc^, les pressions a les dues bandes de la interfase no són iguals.

Nota

  • L'ascens capil•lar es produeix quan el líquid mulla les parets del capil•lar, és a dir, forma un ^angle de contacte^ inferior a 90º.

    Vegeu també ^descens capil•lar^ i ^equació de Laplace^.
  • ca  ascensió capil·lar de l'aigua, n f
  • es  ascensión capilar del agua
  • en  water capillary rise

Indústria paperera

Definició
Ascensió de l'aigua, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través d'un full de paper situat verticalment a l'interior d'una proveta durant un període de temps de 10 minuts. La validesa de la mesura de l'alçada a què arriba l'aigua s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57044.