Back to top
  • ca  demandant d'asil, n m, f
  • ca  sol·licitant d'asil, n m, f
  • es  demandante de asilo
  • es  solicitante de asilo
  • fr  demandeur d'asile | demandeuse d'asile
  • en  asylum seeker

Definició
Persona que ha presentat una sol·licitud d'asil sobre la qual encara no s'ha dictat una resolució definitiva.

Nota

  • 1. Els demandants d'asil estan protegits pel principi de no-devolució.
  • 2. Els demandants d'asil tenen reconeguts alguns drets i privilegis, com ara la llibertat de circulació pel territori de l'estat on han sol·licitat l'asil o, segons els països, allotjament, assistència psicològica, ajut econòmic o accés al mercat laboral.
  • ca  deportació, n f
  • ca  trasllat forçós, n m sin. compl.
  • es  deportación
  • es  traslado forzoso
  • fr  déportation
  • fr  transfert forcé
  • en  deportation
  • en  forcible transfer

Definició
Desplaçament d'un grup de persones del lloc on resideix de manera legítima a un altre territori, que es duu a terme contra la seva voluntat i sense cap motiu justificat pel dret internacional.

Nota

  • 1. Segons l'element contextual, la deportació pot constituir un crim contra la humanitat o un crim de guerra.
  • 2. La denominació deportació s'utilitza quan en el trasllat s'ha creuat una frontera internacional, mentre que la denominació trasllat forçós s'utilitza per a designar el trasllat que té lloc dins un mateix estat.
desaparició forçosa desaparició forçosa

  • ca  desaparició forçosa, n f
  • es  desaparición forzada
  • fr  disparition forcée
  • en  enforced disappearance
  • en  forced disappearance

Definició
Crim internacional comès per agents d'un estat o d'una organització política, que actuen amb l'autorització de l'estat o l'organització en qüestió, consistent a privar de llibertat una persona i a negar-se a informar del lloc on és o de l'estat en què es troba, que suposa la manca d'empara legal per a aquesta persona.

Nota

  • 1. La desaparició forçosa suposa la violació de drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat, el dret a la integritat de la persona, el dret a la personalitat jurídica, el dret a la seguretat personal o el dret a la vida.
  • 2. Segons l'element contextual, la desaparició forçosa pot constituir un crim contra la humanitat.
desplaçat intern | desplaçada interna desplaçat intern | desplaçada interna

  • ca  desplaçat intern | desplaçada interna, n m, f
  • es  desplazado interno | desplazada interna
  • fr  déplacé interne | déplacée interne
  • fr  personne déplacée
  • en  internally displaced person
  • en  IDP sigla

Definició
Persona que ha hagut d'abandonar el lloc d'origen o el lloc de residència habitual, o que n'ha estat evacuada, per a evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà i que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment.

Nota

  • Els desplaçats interns estan protegits pel dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari.
  • ca  devolució, n f
  • es  devolución
  • fr  refoulement
  • en  refoulement

Definició
Acció d'un estat d'enviar un migrant al seu país d'origen o, de vegades, a un tercer estat just quan ha creuat la frontera.

Nota

  • 1. La devolució es duu a terme, per exemple, quan un migrant vol entrar en un país de manera irregular o quan infringeix la prohibició d'entrar en un país després d'haver-ne estat expulsat.
  • 2. En el cas dels refugiats, la devolució constitueix una violació del principi de no-devolució.
  • ca  dret internacional dels drets humans, n m
  • ca  DIDH, n m sigla
  • es  derecho internacional de los derechos humanos
  • es  DIDH sigla
  • fr  droit international des droits de l'homme
  • fr  DIDH sigla
  • en  international human rights law
  • en  IHRL sigla

Definició
Conjunt de normes de dret internacional públic que regulen els drets humans, en fomenten el respecte i en procuren la protecció.
  • ca  dignitat, n f
  • ca  dignitat humana, n f sin. compl.
  • es  dignidad
  • es  dignidad humana
  • fr  dignité
  • fr  dignité humaine
  • en  dignity
  • en  human dignity

Definició
Qualitat moral inherent a totes les persones, per la qual tenen dret a ser respectades, valorades i tractades de manera justa i amb igualtat.
  • ca  dignitat, n f
  • ca  dignitat humana, n f sin. compl.
  • es  dignidad
  • es  dignidad humana
  • fr  dignité
  • fr  dignité humaine
  • en  dignity
  • en  human dignity

Definició
Qualitat moral inherent a totes les persones, per la qual tenen dret a ser respectades, valorades i tractades de manera justa i amb igualtat.
  • ca  discriminació, n f
  • es  discriminación
  • fr  discrimination
  • en  discrimination

Definició
Tracte desfavorable, d'inferioritat o excloent que es dona a una persona o un col·lectiu per raó d'edat, sexe, raça, ètnia, cultura, ideologia, religió, orientació sexual o qualsevol altra condició o circumstància de tipus personal o social, que limita o anul·la el gaudi o l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats fonamentals en igualtat en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altre àmbit de la vida pública.

Nota

  • 1. Són tipus de discriminació la discriminació de gènere, la discriminació ètnica i la discriminació racial.
  • 2. La discriminació d'una persona suposa un atac a la dignitat i la violació del principi de no-discriminació.
discriminació contra la dona discriminació contra la dona

  • ca  discriminació de la dona, n f
  • ca  discriminació contra la dona, n f sin. compl.
  • es  discriminación contra la mujer
  • es  discriminación de la mujer
  • fr  discrimination contre les femmes
  • fr  discrimination des femmes
  • en  discrimination against women

Definició
Discriminació de gènere que afecta les dones.