Back to top
  • ca  comunicació, n f
  • es  comunicación
  • en  communication

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Procés pel qual una informació generada per un usuari es fa arribar a un altre usuari.
  • ca  comunicació asimètrica, n f
  • es  comunicación asimétrica
  • en  asymmetric communication

Telemàtica

Definició
Comunicació en què són diferents el cabal en el sentit cap a l'usuari i el cabal en el sentit cap a la xarxa.
  • ca  comunicació de banda ampla, n f
  • es  comunicación de banda ancha, n f
  • en  wideband communication

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Comunicació en què l'amplada de banda permet transmetre senyals d'àudio, de vídeo i de dades a alta velocitat.
  • ca  comunicació de banda estreta, n f
  • es  comunicación de banda estrecha
  • en  narrowband communication

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Comunicació en què el marge de freqüències és petit respecte de la freqüència de l'ona portadora.
  • ca  comunicació de banda ultraampla, n f
  • es  comunicación de banda ultraancha
  • en  ultra wideband communication

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Comunicació en què el canal té una amplada de banda fraccionària superior a un 20%.
  • ca  comunicació espacial, n f
  • es  comunicación espacial
  • en  spatial communication

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Comunicació en què intervenen una o més estacions espacials i un o més satèl·lits de comunicacions.
  • ca  comunicació simètrica, n f
  • es  comunicación simétrica
  • en  symmetric communication

Telemàtica

Definició
Comunicació en què són iguals el cabal en el sentit cap a l'usuari i el cabal en el sentit cap a la xarxa.
  • ca  concentrador, n m
  • es  concentrador
  • en  concentrator

Telemàtica

Definició
Multiplexor en què tots els canals d'entrada es combinen en el canal de sortida, que ha de tenir, com a mínim, la velocitat de la suma dels canals d'entrada.
  • ca  concentrador, n m
  • es  concentrador
  • en  hub

Telemàtica

Definició
Dispositiu, situat en el punt central d'una xarxa de telecomunicacions, que aplega les dades que hi circulen i les distribueix entre els seus nodes.
  • ca  concurrència, n f
  • es  concurrencia
  • en  concurrency

Tecnologia electrònica

Definició
Mètode de processament en què dues o més tasques es realitzen simultàniament en un mateix interval de temps.