difracció
difracció
Tecnologia de comunicació
- ca difracció, n f
- es difracción
- en diffraction
Tecnologia de comunicació
Definició
Fenomen pel qual les ones electromagnètiques deixen de comportar-se com un raig que es propaga rectilíniament, a causa del seu caràcter ondulatori. Aquest fenomen és responsable, per exemple, del fet que les ones arribin a punts fora de la zona de visibilitat directa de l'emissor o de la divergència dels feixos làser.
difracció de Fraunhofer
difracció de Fraunhofer
Tecnologia de comunicació
- ca difracció de Fraunhofer, n f
- es difracción de Fraunhofer
- en Fraunhofer diffraction
Tecnologia de comunicació
Definició
Teoria de difracció aplicable quan la font emissora d'ones i el pla de recepció es troben molt allunyats, de manera que els fronts esfèrics d'una font puntual es podrien tractar com a plans a la pràctica.
difracció de Fresnel
difracció de Fresnel
Tecnologia de comunicació
- ca difracció de Fresnel, n f
- es difracción de Fresnel
- en Fresnel diffraction
Tecnologia de comunicació
Definició
Teoria de difracció aplicable quan la font emissora d'ones i el pla de recepció es troben relativament allunyats, de manera que els fronts esfèrics d'una font puntual es podrien tractar com a parabòlics a la pràctica.
difusió
difusió
Tecnologia electrònica
- ca difusió, n f
- es difusión
- en diffusion
Tecnologia electrònica
Definició
Transport de matèria en un sistema de partícules en moviment caòtic quan hi ha diferència de concentració entre diverses regions, i que tendeix a anul·lar-la. En electrònica aquest fenomen té importància en el ^corrent de difusió^ de portadors i en la difusió d'impureses com a tècnica de dopatge, la qual requereix una temperatura alta per ser eficaç.
difusió
difusió
Telemàtica
- ca difusió, n f
- es difusión
- en broadcast
Telemàtica
Definició
Transmissió destinada a qualsevol node receptor.
difusió simultània
difusió simultània
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca difusió simultània, n f
- es difusión simultánea
- en simulcast
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Difusió en què s'utilitzen simultàniament dos o més sistemes de transmissió de dades. S'utilitza, generalment, durant el període de transició entre dos estàndards.
digital
digital
Tecnologia electrònica
- ca digital, adj
- es digital
- en digital
Tecnologia electrònica
Definició
1. Dit del senyal que només pot prendre un nombre finit de valors i, per tant, fa de suport a un nombre finit d'informacions. 2. Dit del sistema de transmissió o de tractament de la informació en què aquesta està representada mitjançant caràcters, sovint dígits o xifres, pertanyents a un conjunt finit. Vegeu també ^analògic^.
digitalitzador
digitalitzador
Tecnologia electrònica
- ca convertidor analògic-digital, n m
- ca digitalitzador, n m sin. compl.
- ca CAD, n m sigla
- es CAD
- es convertidor analógico-digital
- es digitalizador
- en ADC
- en analog to digital converter
- en digitizer
Tecnologia electrònica
Definició
Dispositiu electrònic que realitza una ^conversió analògica-digital^ i proporciona un nombre sencer en algun format binari.
dimensió de la modulació
dimensió de la modulació
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca dimensió de la modulació, n f
- es dimensión de la modulación
- en modulation dimension
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Nombre de vectors que formen la base de l'espai de senyal. Vegeu també ^diagrama de l'espai de senyal^.
dinàmica
dinàmica
Tractament de la informació
- ca dinàmica, n f
- es dinámica
- en dynamics
Tractament de la informació
Definició
Relació entre els nivells màxim i mínim d'una magnitud.
