electromigració
electromigració
Tecnologia electrònica
- ca electromigració, n f
- es electromigración
- en electromigration
Tecnologia electrònica
Definició
Transport del material que té lloc en un conductor de capa prima, generalment una pista de connexió d'un circuit integrat, quan el corrent elèctric que hi circula té una densitat superior a un valor crític. Aquest valor depèn de la naturalesa del material i de la temperatura. L'electromigració pot provocar la desaparició d'un tram de pista i és una de les causes més importants de fallada dels circuits integrats.
electrònica
electrònica
Tecnologia electrònica
- ca electrònica, n f
- es electrónica
- en electronics
Tecnologia electrònica
Definició
Part de la ciència i de la tècnica que estudia els ^dispositius electrònics^ i les seves aplicacions.
element de circuit concentrat
element de circuit concentrat
Tecnologia de comunicació
- ca element de circuit concentrat, n m
- ca element de circuit de paràmetres concentrats, n m sin. compl.
- es elemento circuital concentrado
- en lumped circuit-element
Tecnologia de comunicació
Definició
Component d'un circuit electrònic la capacitat, la inductància i la resistència del qual es manifesten en un punt. A efectes pràctics es considera que un element és concentrat quan les seves dimensions físiques són molt més petites que la longitud d'ona del senyal present al circuit.
element de circuit de paràmetres concentrats
element de circuit de paràmetres concentrats
Tecnologia de comunicació
- ca element de circuit concentrat, n m
- ca element de circuit de paràmetres concentrats, n m sin. compl.
- es elemento circuital concentrado
- en lumped circuit-element
Tecnologia de comunicació
Definició
Component d'un circuit electrònic la capacitat, la inductància i la resistència del qual es manifesten en un punt. A efectes pràctics es considera que un element és concentrat quan les seves dimensions físiques són molt més petites que la longitud d'ona del senyal present al circuit.
element de circuit de paràmetres distribuïts
element de circuit de paràmetres distribuïts
Tecnologia de comunicació
- ca element de circuit distribuït, n m
- ca element de circuit de paràmetres distribuïts, n m sin. compl.
- es elemento circuital distribuido
- en distributed circuit element
Tecnologia de comunicació
Definició
Component d'un circuit electrònic la capacitat, la inductància i la resistència del qual es manifesten en una zona. A efectes pràctics es considera que un element és distribuït o que és de paràmetres distribuïts quan les seves dimensions físiques són comparables o més grans que la longitud d'ona del senyal present al circuit.
element de circuit distribuït
element de circuit distribuït
Tecnologia de comunicació
- ca element de circuit distribuït, n m
- ca element de circuit de paràmetres distribuïts, n m sin. compl.
- es elemento circuital distribuido
- en distributed circuit element
Tecnologia de comunicació
Definició
Component d'un circuit electrònic la capacitat, la inductància i la resistència del qual es manifesten en una zona. A efectes pràctics es considera que un element és distribuït o que és de paràmetres distribuïts quan les seves dimensions físiques són comparables o més grans que la longitud d'ona del senyal present al circuit.
el·lipse de polarització
el·lipse de polarització
Tecnologia de comunicació
- ca el·lipse de polarització, n f
- es elipse de polarización
- en polarization ellipse
Tecnologia de comunicació
Definició
Trajectòria descrita per l'extrem del vector de ^camp elèctric^ d'una ^ona electromagnètica^ en un punt en funció del temps.
el·lipsoide de Fresnel
el·lipsoide de Fresnel
Tecnologia de comunicació
- ca el·lipsoide de Fresnel, n m
- es elipsoide de Fresnel
- en Fresnel ellipsoid
Tecnologia de comunicació
Definició
1. El·lipsoide corresponent a l'equació que resulta quan es desenvolupa la densitat d'energia electromagnètica d'una ona lluminosa en un medi dielèctric anisòtrop, en funció dels components del tensor dielèctric del medi i del camp elèctric de l'ona. 2. El·lipsoide l'eix major del qual té els extrems en les antenes emissora i receptora d'un enllaç de radiocomunicacions. Els altres dos eixos són iguals i el seu valor és l'arrel quadrada del producte de la longitud d'ona a què funciona l'enllaç per la distància entre les antenes. Determina la zona de l'espai entre les antenes que ha de quedar lliure d'obstacles perquè aquests no introdueixin atenuació apreciable en l'enllaç.
emissió
emissió
Tecnologia de comunicació
- ca emissió, n f
- es emisión
- en emission
Tecnologia de comunicació
Definició
Efecte pel qual l'energia emmagatzemada en un medi material o sistema és transformada en energia electromagnètica.
emissió espontània
emissió espontània
Tecnologia de comunicació
- ca emissió espontània, n f
- es emisión espontánea
- en spontaneous emission
Tecnologia de comunicació
Definició
Generació espontània de fotons per un medi material al qual s'ha subministrat energia.
