operador | operadora
operador | operadora
Telemàtica
- ca operador | operadora, n m, f
- es operador
- en operator
Telemàtica
Definició
1. Persona al càrrec d'un sistema informàtic, amb la missió de supervisar l'encadenament correcte de les feines i realitzar tasques de manteniment. 2. Persona al càrrec del servei telefònic manual.
òptica
òptica
Tecnologia de comunicació
- ca òptica, n f
- es óptica
- en optics
Tecnologia de comunicació
Definició
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
optoacoblador
optoacoblador
Tecnologia electrònica
- ca fotoacoblador, n m
- ca optoacoblador, n m sin. compl.
- es fotoacoplador
- es optoacoplador
- en optocoupler
- en optoelectronic pair
- en photocoupler
Tecnologia electrònica
Definició
Dispositiu electrònic format per un ^díode emissor de llum^ i un fotodetector, com ara un ^fotodíode^ o un ^fototransistor^, situats l'un davant de l'altre. El senyal passa del circuit del díode emissor de llum al circuit del fotodetector a través de fotons, de manera que l'aïllament elèctric entre ambdós circuits es manté en tot moment.
optoelectrònica
optoelectrònica
Tecnologia electrònica
- ca optoelectrònica, n f
- es optoelectrónica
- en optoelectronics
Tecnologia electrònica
Definició
Part de la física que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, les seves interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
ORB
ORB
Telemàtica
- ca ORB, n f
- es ORB
- en ORB
Telemàtica
Definició
Arquitectura de gestió d'objectes remots relacionada amb el disseny de sistemes distribuïts amb diferents components ubicats en màquines connectades en xarxa que proporcionen serveis específics que són cridats remotament per altres màquines.
Nota
- ORB és una sigla que correspon a la denominació anglesa object request broker ('gestor de sol·licitud d'objectes').
òrbita
òrbita
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca òrbita, n f
- es órbita
- en orbit
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Trajectòria que descriu un satèl·lit al voltant de la Terra. Aquest moviment està regit per les lleis de Kepler. Segons aquestes lleis, totes les òrbites descrites són ^òrbites el·líptiques^; el vector des de la Terra al satèl·lit recorre àrees iguals en temps iguals, i el quadrat del període de revolució és proporcional al cub de la distància mitjana del satèl·lit a la Terra. En comunicacions per satèl·lit les òrbites que resulten útils són o bé les òrbites el·líptiques, generalment amb una inclinació molt gran, o les ^òrbites circulars^ en el pla equatorial.
òrbita baixa
òrbita baixa
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca òrbita baixa, n f
- ca LEO, n f sigla
- es LEO
- es órbita baja
- en LEO
- en low Earth orbit
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Òrbita circular situada entre 500 i 2.000 quilòmetres de la Terra. Per cobrir tota la Terra calen entre 20 i 70 satèl·lits, que permeten donar cobertura als pols. El principal avantatge d'aquesta òrbita és la proximitat a la Terra, que permet establir comunicacions de baixa potència i amb retards reduïts de 5 a 35 mil·lisegons. El principal inconvenient és la ràpida velocitat del satèl·lit, que provoca importants desviacions Doppler, i obliga a tenir un nombre elevat de satèl·lits en òrbita atès que cadascun només és visible durant aproximadament 10 minuts. Les principals aplicacions d'aquesta òrbita són els sistemes de telefonia mòbil per satèl·lit i la ^teledetecció^.
Nota
- La sigla LEO correspon a la denominació anglesa low Earth orbit.
òrbita circular
òrbita circular
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca òrbita circular, n f
- es órbita circular
- en circular orbit
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Òrbita descrita per un satèl·lit que segueix una trajectòria circular i per tant manté una distància fixa respecte a la Terra i una velocitat de mòdul constant.
òrbita de transferència
òrbita de transferència
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca òrbita de transferència, n f
- es órbita de transferencia
- en transfer orbit
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Òrbita el·líptica amb ^perigeu^ d'aproximadament 200 quilòmetres, i ^apogeu^ de 36.000 quilòmetres, en la qual una llançadora deixa el satèl·lit de comunicacions a fi que el mateix moviment del satèl·lit dins de l'òrbita el porti fins a l'òrbita geoestacionària. En arribar a aquesta distància el satèl·lit s'impulsa amb els propis motors per deixar l'òrbita el·líptica i situar-se en l'òrbita geoestacionària definitiva.
òrbita el·líptica
òrbita el·líptica
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca òrbita el·líptica, n f
- es órbita elíptica
- en elliptic orbit
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definició
Òrbita descrita per un satèl·lit que segueix una trajectòria el·líptica. El principal avantatge d'aquest tipus d'òrbites és que, si la inclinació és propera a 90º, es poden establir enllaços amb latituds elevades i amb angles d'elevació grans. Per contra, atès que el satèl·lit es mou respecte a la Terra, pot presentar desviacions Doppler elevades i variacions en la cobertura, de manera que es fa necessari més d'un satèl·lit per establir enllaços permanents i anar commutant entre satèl·lits.
