Back to top
  • ca  transmissió sense connexió, n f
  • es  transmisión no orientada a conexión
  • en  connectionless transmission

Telemàtica

Definició
Transmissió basada en la ^commutació de paquets^ que no requereix l'establiment d'una connexió entre els ^terminals^ emissor i receptor abans de començar la transmissió de la informació. És el mecanisme alternatiu a la ^transmissió orientada a connexió^.
  • ca  transmissió unidireccional, n f
  • ca  transmissió símplex, n f sin. compl.
  • es  transmisión unidireccional
  • en  simplex transmission

Telemàtica

Definició
Transmissió que només pot enviar en un sentit.
  • ca  transmissió síncrona, n f
  • es  transmisión síncrona
  • en  synchronous transmission

Telemàtica

Definició
Transmissió en què els ^bits^ es transporten amb un sincronisme precís. Quan els ^terminals^ no tenen dades d'usuari per a enviar, envien dades de farciment, sense cap valor per a l'usuari però útils per a mantenir el canal actiu i no perdre el sincronisme. Les dades s'encapsulen en els bits d'inici i de parada.
  • ca  transmissió unidireccional, n f
  • ca  transmissió símplex, n f sin. compl.
  • es  transmisión unidireccional
  • en  simplex transmission

Telemàtica

Definició
Transmissió que només pot enviar en un sentit.
  • ca  transmissor, n m
  • es  transmisor
  • en  transmitter

Tecnologia de comunicació

Definició
Aparell destinat a efectuar una ^transmissió^.
  • ca  factor de transmissió, n m
  • ca  transmitància, n f sin. compl.
  • es  factor de transmisión
  • es  transmitancia
  • en  transmittance

Tecnologia de comunicació

Definició
Fracció de l'energia d'una radiació electromagnètica que es transmet d'un medi a un altre a través de la superfície de separació.
  • ca  transmodulació, n f
  • es  transmodulación
  • en  transmodulation

Tecnologia de comunicació

Definició
Pas d'una modulació a una altra.
  • ca  transponedor, n m
  • es  transpondedor
  • en  transponder

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Equip de comunicacions embarcat en una aeronau o satèl·lit artificial. Originalment, els transponedors només amplificaven i retransmetien el senyal rebut a una freqüència diferent. Vegeu també ^transponedor regeneratiu^.
  • ca  transponedor regeneratiu, n m
  • es  transpondedor regenerativo
  • en  regenerative transponder

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definició
Transponedor que inclou la desmodulació i posterior modulació de les dades transmeses. Aquesta regeneració de les dades permet de reduir la probabilitat d'error i, per tant, millorar la qualitat de l'enllaç de comunicacions. Els transponedors regeneratius només tenen sentit en comunicacions digitals en què la decisió dels símbols transmesos permet la regeneració de les dades deslliurant-les de soroll i interferències.
  • ca  transposició, n f
  • es  transposición
  • en  transposition

Tecnologia electrònica

Definició
Permutació de posició dels conductors d'una ^línia de transmissió^ per a establir una simetria elèctrica entre les diverses fases i en relació amb el terra o amb altres línies de transmissió veïnes.