circuit integrat - Diccionari de telecomunicacions

Circuit format per una combinació d'elements connectats inseparablement sobre o dintre d'un substrat continu. Segons la tècnica de fabricació, poden ser monolítics o híbrids. En els circuits integrats monolítics el circuit complet és contingut dins d'una sola peça de semiconductor. Els circuits integrats híbrids poden contenir un o més circuits monolítics connectats a altres elements de circuit disposats sobre un substrat aïllant; en aquest segon cas, els elements passius són fabricats i interconnectats per processos de pel·lícula prima (de 0,1 a 0,5 micròmetres) o de pel·lícula gruixuda (d'uns 25 micròmetres). Els avantatges principals d'utilitzar els circuits integrats respecte dels ^circuits discrets^ són la reducció de volum, la reducció de consum energètic, la major fiabilitat i robustesa dels dissenys i, en el cas de circuits integrats estàndard, la reducció del temps de desenvolupament de les aplicacions.