arc - Diccionari d'enginyeria civil

Tipus estructural en què, per la seva forma geomètrica i les seves condicions de recolzament, davant l'actuació de càrregues verticals al damunt, l'esforç principal que es produeix a la secció transversal és de compressió.

Com a resultat del treball de compressió, es generen reaccions horitzontals en les seccions d'arrencada, la qual cosa requereix, generalment, un terreny amb bones propietats per a la seva fonamentació o bé uns brancals o uns estreps prou estables i ben fonamentats.

Una solució alternativa, en el cas de terrenys poc adequats, és la d'un ^arc atirantat^. Per a optimitzar el treball de l'arc, disminuint al màxim els esforços de flexió, s'intenta que la seva forma sigui l'antifunicular de les càrregues. Així, per al pes propi solament i amb gruixos constants, la forma és una catenària. Per a càrregues uniformement repartides al llarg de la corda, la forma òptima és la paràbola de segon grau. L'arc pot ser encastat o articulat, amb dues o tres articulacions. En el cas d'arcs hiperestàtics de formigó o d'estructura metàl·lica, les deformacions imposades provoquen esforços importants deguts al canvi de forma que provoquen; entre aquestes, són destacables les deformacions degudes a la temperatura, així com a la ^retracció^ i a la ^fluència^ en el cas dels arcs de formigó.