grava tractada - Diccionari d'enginyeria civil

Unitat d'obra constituïda per una barreja d'^àrids^ de qualitat, un ^conglomerant hidràulic^ o un ^lligant hidrocarbonat^ i aigua, amb quantitats d'additiu relativament petites, en general inferiors a la dels sòls estabilitzats amb el mateix producte, gràcies a l'esquelet mineral i a l'escassa activitat dels fins, la dosificació i la barreja del qual tenen lloc sempre en una central, i utilitzada generalment com a ^base^ dels ^ferms^ semirígids.

Es parla de bases amb cohesió per a destacar que la fricció interna de l'esquelet mineral de les bases granulars que substitueixen ha estat complementada amb un lligant o amb un conglomerant que confereix a la mescla una cohesió permanent apreciable. Són graves tractades la ^grava-ciment^, la ^grava-escòria^, la ^grava-cendra volant^ i la ^grava-emulsió^.