Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bé posicional, n m
  • es  bien posicional, n m
  • fr  biens hiérarchiquement supérieurs, n m pl
  • en  positional good, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Economia, Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum

Definició
Bé de consum de caire exclusiu que satisfà l'anhel de prestigi i reconeixement social per part del consumidor.

Nota

  • Terme encunyat l'any 1976 per Fred Hirsch en el llibre The Social Limits to Growth. Hirsch distingeix entre béns materials i béns posicionals. Mentre els béns materials permeten satisfer les necessitats dels individus, els béns posicionals són béns escassos de consum exclusiu que serveixen per significar-se i posicionar-se socialment.
  • L'escassetat dels béns posicionals fa que hi hagi una forta competència per adquirir-los, cosa que fa que n'augmenti el preu.
  • Vegeu consum ostentós.
  • ca  bé públic, n m
  • ca  bé col·lectiu, n m sin. compl.
  • es  bien colectivo, n m
  • es  bien público, n m
  • fr  bien collectif, n m
  • fr  bien public, n m
  • en  public good, n
  • en  social good, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Bé que presenta les característiques de no rivalitat i/o de no excloïbilitat.

Nota

  • D'acord amb aquesta doble característica, el fet que una persona consumeixi un bé públic no impedeix que d'altres també ho facin (per exemple, l'enllumenat públic) i que tots els membres de la societat el consumeixin en la mateixa quantitat (per exemple, la defensa nacional).
  • ca  bel·licisme, n m
  • es  belicismo, n m
  • en  warmongering, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Guerres i conflictes a gran escala

Definició
Tendència a resoldre els conflictes internacionals i polítics per mitjà de la guerra o de la violència.
  • ca  beneficència, n f
  • es  beneficencia, n f
  • en  charity, n

Religió > Religió i religiositat, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Acció d'ajuda permanent o transitòria, generalment material, d'atorgament graciós als qui no disposen de mitjans suficients per a cobrir necessitats intel·lectuals o materials bàsiques.

Nota

  • Modernament, l'evolució del concepte de solidaritat humana i la introducció dels drets socials ha fet que la beneficència tradicional hagi estat gradualment substituïda per altres sistemes d'assistència, com ara la seguretat social.
  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio, n m
  • fr  bénéfice consommateur, n m
  • en  earnings, n
  • en  gain, n
  • en  profit, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Diferència entre els ingressos resultants de l'activitat d'una empresa i les despeses o els costos que ha comportat aquesta activitat.
  • ca  benestar, n m
  • es  bienestar, n m
  • fr  bien-être, n m
  • fr  bienêtre, n m
  • en  well-being, n
  • en  wellbeing, n

Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Percepció subjectiva en què es troben satisfetes les necessitats de tots els dominis de la vida humana, incloent-hi els aspectes físics, emocionals i socials.
  • ca  benestar social, n m
  • es  bienestar social, n m
  • en  social welfare, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Situació d'una societat en què les persones i els col·lectius que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen de les possibilitats adients de desenvolupament personal i no estan subjectes a discriminació, com a conseqüència de polítiques socials redistributives.
  • ca  bescanvi, n m
  • ca  barata, n f sin. compl.
  • ca  troc, n m sin. compl.
  • es  barata, n f
  • es  trueque, n m
  • fr  troc, n m
  • en  barter, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus

Definició
Permuta directa de béns o de serveis sense intervenció dels diners.
  • ca  biaix, n m
  • ca  error sistemàtic, n m sin. compl.
  • es  error sistemático, n m
  • es  sesgo, n m
  • fr  biais, n m
  • fr  erreur systématique, n m
  • en  bias, n
  • en  systematic error, n

Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

Definició
Diferència sistemàtica entre el valor de l'estimació d'un paràmetre i el seu valor real.
  • ca  bibliografia, n f
  • ca  literatura, n f sin. compl.
  • es  bibliografía, n f
  • es  literatura, n f
  • fr  bibliographie, n f
  • fr  littérature, n f
  • en  bibliography, n
  • en  literature, n

Metodologia > Eines metodològiques

Definició
Relació sistemàtica i ordenada de llibres, articles, recursos digitals i documents en general, corresponents a una temàtica determinada, preparada per a ser usada en l'ensenyament o en la recerca.