Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  efecte extern, n m
  • ca  externalitat, n f
  • es  efecto externo, n m
  • es  externalidad, n f
  • en  external effect, n
  • en  externality, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

Definició
Efecte, positiu o negatiu, que les accions de producció o consum d'una empresa o un agent econòmic causen a altres empreses, agents o entitats, i que no queda reflectit en els preus de mercat.

Nota

  • Els efectes externs poden ser positius o economies externes, si el benefici social d'una activitat és superior al cost reflectit en els preus de mercat (per exemple, l'educació), o negatius o diseconomies externes, si una activitat genera uns costos socials superiors al cost reflectit en el preu (per exemple, la contaminació). Tots dos casos constitueixen una causa de fallida del mercat, ja que els preus no reflecteixen la totalitat dels beneficis o els costos, i el mercat no portarà al nivell òptim l'activitat generadora de l'efecte extern.
  • ca  efecte Hawthorne, n m
  • es  efecto Hawthorne, n m
  • fr  effet Hawthorne, n m
  • en  Hawthorne effect, n

Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Conjunt de canvis en el comportament de les persones quan se saben observades durant un procés de recerca, de manera que el comportament observat en la recerca no correspon exactament a l'habitual.

Nota

  • La denominació efecte Hawthorne prové de l'efecte observat en els treballadors de la planta Hawthorne de la Western Electric Company, als Estats Units. En aquesta empresa es va observar que els canvis en la il·luminació, tant si se n'augmentava com si se'n disminuïa la intensitat, milloraven la productivitat dels treballadors, perquè sabien que en qualsevol dels dos casos eren observats.
  • ca  efecte Mateu, n m
  • es  efecto Mateo, n m
  • fr  effet Matthieu, n m
  • en  accumulated advantage, n
  • en  Matthew effect, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Fenomen social segons el qual aquells qui més tenen, ja siguin béns, riquesa o fama, veuen encara més incrementades les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen les veuen progressivament limitades i reduïdes.

Nota

  • El terme efecte Mateu va ser encunyat per Robert K. Merton el 1968, el nom prové de l'evangelista sant Mateu perquè la idea està continguda al versicle 25:29.
  • ca  efecte pervers, n m
  • es  efecto perverso, n m
  • fr  effet pervers, n m
  • en  perverse effect, n
  • en  unanticipated consequences, n pl
  • en  unforeseen consequences, n pl
  • en  unintended consequences, n pl

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Rol i estatus

Definició
Conseqüència negativa no prevista i involuntària d'una acció humana o una acció social.

Nota

  • 1. Tota acció social, encara que sigui feta amb bona intenció, pot tenir efectes perversos. És una paradoxa que van assenyalar alguns autors clàssics de les ciències socials, com ara Max Weber o Vilfredo Pareto.
  • 2. Les intencions que mouen a l'acció social poden esvair-se en el transcurs del temps i donar lloc a efectes perversos. Aquest seria el cas, segons l'economista alemany Albert Otto Hirschmann (1915-2012), de les bones intencions dels fundadors del capitalisme i algunes de les seves conseqüències.
  • ca  efecte Pigmalió, n m
  • es  efecto Pigmalión, n m
  • en  Pygmalion effect, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Fenomen social, que s'emmarca dins la profecia autocomplerta, segons el qual una persona ajusta el seu comportament a les expectatives que una altra persona ha dipositat sobre ella.

Nota

  • Robert Rosenthal i Lenore Jacobson van estudiar l'efecte Pigmalió en l'àmbit educatiu i van comprovar els efectes que les expectatives dels professors tenen en la motivació, l'autoestima i el rendiment dels alumnes. L'efecte Pigmalió es pot donar d'acord amb expectatives positives o negatives.
  • ca  efecte placebo, n m
  • es  efecto placebo, n m
  • fr  effet placébo, n m
  • en  placebo effect, n

Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

Definició
Cura o alleujament d'una malaltia o patiment que experimenta una persona després d'una actuació sanitària, que no és atribuïble a l'efecte específic de l'actuació, sinó a l'expectativa de millora relacionada amb l'actuació sanitària.

Nota

  • 1. En l'efecte placebo hi intervenen la psicologia, la cultura, les creences, etc.
  • 2. En l'antropologia es parla de l'eficàcia simbòlica que tenen els símbols culturals en aquesta cura o alleujament.
  • ca  efecte primari, n m
  • es  efecto primario, n m
  • fr  effet primaire, n m
  • en  primary effect, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Influència de l'estatus socioeconòmic i cultural familiar en el rendiment acadèmic.

Nota

  • Els termes efecte primari i efecte secundari van ser popularitzats pel sociòleg francès Raymon Boudon dins la teoria de l'elecció racional, en què va posar de manifest que els recursos familiars incideixen en el rendiment acadèmic i també en les eleccions que fan els alumnes.
  • ca  efecte secundari, n m
  • es  efecto secundario, n m
  • fr  effet secondaire, n m
  • en  secondary effect, n

Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Incidència de l'estatus socioeconòmic i cultural familiar en les transicions educatives, considerant sobretot els retorns esperats de completar un nivell educatiu determinat.

Nota

  • Els termes efecte primari i efecte secundari van ser popularitzats pel sociòleg francès Raymon Boudon dins la teoria de l'elecció racional, en què va posar de manifest que els recursos familiars incideixen en el rendiment acadèmic i també en les eleccions que fan els alumnes.
  • ca  efecte virtuós, n m
  • es  efecto virtuoso, n m
  • fr  effet vertueux, n m
  • en  virtuous effect, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definició
Conseqüència positiva no prevista d'una acció humana o una acció social.
  • ca  eficàcia, n f
  • es  eficacia, n f
  • en  effectiveness, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Capacitat d'acomplir els objectius prèviament establerts.