Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hampa, n f
  • es  hampa, n f

Institucionalització > Delinqüència

Definició
Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes
  • ca  hegemonia cultural, n f
  • es  hegemonía cultural, n f
  • en  cultural hegemony, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.

Nota

  • Segons el pensador marxista italià Antonio Gramsci, la noció d'hegemonia cultural és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s'exerceixen per mitjà del control de les idees i, de forma excepcional, mitjançant l'ús de la força i de la repressió.
  • ca  herència, n f
  • es  herencia, n f
  • fr  héritage, n m
  • en  inheritance, n

Família > Sistema i relacions de parentiu

Definició
Conjunt de drets, béns i obligacions d'una persona morta que es transmeten a un hereu.
  • ca  herència social, n f
  • es  herencia social, n f
  • en  social heredity, n

Socialització > Etapes i tipus de socialització, Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Conjunt de valors i de comportaments transmesos pel medi social, inclosa la família, el grup d'iguals i l'entorn, a un individu.
  • ca  hermenèutica, n f
  • es  hermenéutica, n f
  • en  hermeneutics, n pl

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Mètode de comprensió propi de les ciències humanes mitjançant la contextualització d'allò que s'interpreta.
  • ca  heterogàmia, n f
  • es  heterogamia, n f
  • fr  hétérogamie, n f
  • en  heterogamy, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics, Família > Llars i tipus de convivència

Definició
Tendència dels individus a formar parelles o unions amb persones que no comparteixen les mateixes característiques ni la mateixa condició social.

Nota

  • L'heterogàmia s'oposa a l'homogàmia.
  • Dins de l'heterogàmia es pot distingir entre la hipergàmia i la hipogàmia. La hipergàmia es dona quan en una parella o unió el marit (o membre masculí de la parella) té un estatus superior al de la muller (o membre femení de la parella). Al contrari, la hipogàmia es dona quan el marit (o membre masculí de la parella) té un estatus inferior al de la muller (o membre femení de la parella).
  • ca  heteronormativitat, n f
  • es  heteronormatividad, n f
  • en  heteronormativity, n

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

Definició
Sistema de pensament que presumeix que l'heterosexualitat és l'orientació sexual natural i socialment normal i la privilegia per sobre de la resta d'orientacions.
  • ca  heteropatriarcat, n m
  • es  heteropatriarcado, n m
  • en  heteropatriarchy, n

Desigualtat de gènere i sexualitat

Definició
Sistema d'organització social que atribueix la màxima autoritat moral, social i política a l'home, adult, heterosexual i cap de família tot establint una jerarquia de sexe, edat i opció sexual.

Nota

  • El model de família nuclear sorgit amb el capitalisme industrial representa un dels pilars de l'heteropatriarcat, que ha condicionat les relacions de gènere.
  • ca  heterosexualitat, n f
  • es  heterosexualidad, n f
  • en  heterosexuality, n

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

Definició
Condició o qualitat de la persona que sent atracció emocional, afectiva, sexual o física cap a persones de sexe diferent del seu.
  • ca  heurística, n f
  • es  heurística, n f
  • fr  heuristique, n f
  • en  heuristic, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Història, Metodologia > Orientació teòrica

Definició
Mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema en què la solució és descoberta per mitjà de les avaluacions del progrés que un individu ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig i correcció.

Nota

  • L'heurística no es fonamenta en la resolució òptima i racional del problema sinó en l'aproximació incrementalment adaptativa.