Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
hampa hampa

Institucionalització > Delinqüència

  • ca  hampa, n f
  • es  hampa, n f

Institucionalització > Delinqüència

Definició
Conjunt de delinqüents més o menys relacionats entre ells que cometen robatoris i altres delictes
hegemonia cultural hegemonia cultural

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

  • ca  hegemonia cultural, n f
  • es  hegemonía cultural, n f
  • en  cultural hegemony, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.

Nota

  • Segons el pensador marxista italià Antonio Gramsci, la noció d'hegemonia cultural és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s'exerceixen per mitjà del control de les idees i, de forma excepcional, mitjançant l'ús de la força i de la repressió.
herència herència

Família > Sistema i relacions de parentiu

  • ca  herència, n f
  • es  herencia, n f
  • fr  héritage, n m
  • en  inheritance, n

Família > Sistema i relacions de parentiu

Definició
Conjunt de drets, béns i obligacions d'una persona morta que es transmeten a un hereu.
herència social herència social

Socialització > Etapes i tipus de socialització, Educació > Reproducció social i cultural

  • ca  herència social, n f
  • es  herencia social, n f
  • en  social heredity, n

Socialització > Etapes i tipus de socialització, Educació > Reproducció social i cultural

Definició
Conjunt de valors i de comportaments transmesos pel medi social, inclosa la família, el grup d'iguals i l'entorn, a un individu.
hermenèutica hermenèutica

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  hermenèutica, n f
  • es  hermenéutica, n f
  • en  hermeneutics, n pl

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Mètode de comprensió propi de les ciències humanes mitjançant la contextualització d'allò que s'interpreta.
heteronormativitat heteronormativitat

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

  • ca  heteronormativitat, n f
  • es  heteronormatividad, n f
  • en  heteronormativity, n

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

Definició
Sistema de pensament que presumeix que l'heterosexualitat és l'orientació sexual natural i socialment normal i la privilegia per sobre de la resta d'orientacions.
heteropatriarcat heteropatriarcat

Desigualtat de gènere i sexualitat

  • ca  heteropatriarcat, n m
  • es  heteropatriarcado, n m
  • en  heteropatriarchy, n

Desigualtat de gènere i sexualitat

Definició
Sistema d'organització social que atribueix la màxima autoritat moral, social i política a l'home, adult, heterosexual i cap de família tot establint una jerarquia de sexe, edat i opció sexual.

Nota

  • El model de família nuclear sorgit amb el capitalisme industrial representa un dels pilars de l'heteropatriarcat, que ha condicionat les relacions de gènere.
heterosexualitat heterosexualitat

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

  • ca  heterosexualitat, n f
  • es  heterosexualidad, n f
  • en  heterosexuality, n

Desigualtat de gènere i sexualitat > Identitat de gènere. Sexe i sexualitat

Definició
Condició o qualitat de la persona que sent atracció emocional, afectiva, sexual o física cap a persones de sexe diferent del seu.
heurística heurística

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Història, Metodologia > Orientació teòrica

  • ca  heurística, n f
  • es  heurística, n f
  • fr  heuristique, n f
  • en  heuristic, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Història, Metodologia > Orientació teòrica

Definició
Mètode exploratori de plantejar i resoldre un problema en què la solució és descoberta per mitjà de les avaluacions del progrés que un individu ha fet en direcció al resultat final, en forma de procés guiat de tempteig i correcció.

Nota

  • L'heurística no es fonamenta en la resolució òptima i racional del problema sinó en l'aproximació incrementalment adaptativa.
hibridació cultural hibridació cultural

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

  • ca  hibridació cultural, n f
  • es  hibridación cultural, n f
  • en  cultural hybridization, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definició
Acció de barrejar-se formes culturals de procedència diversa.

Nota

  • 1. Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història; tanmateix, la hibridació cultural s'ha accentuat en el món globalitzat a mesura que s'han intensificat els processos migratoris i els intercanvis econòmics i s'han estès les xarxes de transport i de comunicació.
  • 2. Segons l'antropòleg argentí Garcia Canclini (1989), la noció d'hibridació cultural s'ha posat en circulació en les darreres dècades del segle XX en referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures, objectius i pràctiques culturals.