Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
necessitat necessitat

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics, Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum

  • ca  necessitat, n f
  • es  necesidad, n f
  • en  need, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics, Lleure i consum > Estils de vida, moda i consum

Definició
Requeriment fisiològic, psicològic o social mínim per a la conservació i el desenvolupament d'un individu.

Nota

  • En els àmbits de la publicitat i la psicologia ha tingut molta acceptació la teoria del psicòleg nord-americà Abraham Harold Maslow sobre la jerarquia de les necessitats humanes.
necessitat educativa necessitat educativa

Educació > Crisi dels models educatius

  • ca  necessitat educativa, n f
  • es  necesidad educativa, n f
  • fr  besoin éducatif, n m
  • en  educational need, n

Educació > Crisi dels models educatius

Definició
Manca d'alguna cosa en matèria d'educació, de caràcter extraordinari, temporal o permanent, que té un alumne i que fa necessària la posada en marxa d'actuacions específiques.
necessitat social necessitat social

Polítiques socials i estat del benestar > Serveis socials

  • ca  necessitat social, n f
  • es  necesidad social, n f
  • fr  besoin social, n m
  • en  social need, n

Polítiques socials i estat del benestar > Serveis socials

Definició
Necessitat relacionada amb la qualitat de vida personal, familiar i de grup, amb les relacions interpersonals i socials, amb l'autonomia personal i amb el benestar de la col·lectivitat.

Nota

  • Les necessitats socials varien i evolucionen en el temps seguint el procés històric de desenvolupament de les societats.
necessitats educatives especials necessitats educatives especials

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  necessitats educatives especials, n f pl
  • ca  NEE, n f pl sigla
  • es  necesidades educativas especiales, n f pl
  • es  NEE, n f pl sigla
  • fr  besoins éducatifs particuliers, n m pl
  • fr  besoins éducatifs spéciaux, n m pl
  • en  special educational needs, n pl
  • en  SEN, n pl sigla

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Conjunt de les necessitats d'atenció educativa, de caràcter extraordinari, temporal o permanent, que té un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts per al conjunt de l'alumnat en el currículum de l'educació obligatòria.

Nota

  • Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus que interfereixen en el procés d'aprenentatge, de condicions personals de superdotació o de causes associades a la història educativa i escolar.
necessitats específiques de suport educatiu necessitats específiques de suport educatiu

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  necessitats específiques de suport educatiu, n f pl
  • ca  NESE, n f pl sigla
  • es  necesidades específicas de apoyo educativo, n f pl
  • es  NEAE, n f pl sigla
  • en  specific educational needs, n pl

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Conjunt de les necessitats d'atenció educativa que inclou les necessitats educatives especials, les necessitats derivades de situacions socioeconòmiques vulnerables, del risc d'abandonament escolar prematur, d'altes capacitats, de trastorns d'aprenentatge i comunicació, i les necessitats derivades de situacions específiques de l'alumnat estranger.
NEE NEE

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

  • ca  necessitats educatives especials, n f pl
  • ca  NEE, n f pl sigla
  • es  necesidades educativas especiales, n f pl
  • es  NEE, n f pl sigla
  • fr  besoins éducatifs particuliers, n m pl
  • fr  besoins éducatifs spéciaux, n m pl
  • en  special educational needs, n pl
  • en  SEN, n pl sigla

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definició
Conjunt de les necessitats d'atenció educativa, de caràcter extraordinari, temporal o permanent, que té un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts per al conjunt de l'alumnat en el currículum de l'educació obligatòria.

Nota

  • Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus que interfereixen en el procés d'aprenentatge, de condicions personals de superdotació o de causes associades a la història educativa i escolar.
negacionisme negacionisme

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Metodologia > Bases epistemològiques

  • ca  negacionisme, n m
  • es  negacionismo, n m
  • en  denialism, n
  • en  negationism, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Metodologia > Bases epistemològiques

Definició
Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories que tenen l'aval d'un consens científic unànime o pràcticament unànime.

Nota

  • 1. Per exemple, es considera negacionisme la negació que existís l'Holocaust o que hi hagi un canvi climàtic.
  • 2. La persona que actua d'acord amb el negacionisme és un negacionista o una negacionista.
negociació col·lectiva negociació col·lectiva

Treball > Organització del treball

  • ca  negociació col·lectiva, n f
  • es  negociación colectiva, n f
  • en  collective bargaining, n

Treball > Organització del treball

Definició
Forma de regulació conjunta entre capital i treball de les condicions de treball en les empreses, sectors d'activitat o àmbits territorials, que representa una forma d'institucionalització del conflicte laboral a través d'un sistema de regles de procediment i regles substantives, la qual ha possibilitat la contenció del conflicte i la transformació gradual de les societats de capitalisme avançat.

Nota

  • La negociació col·lectiva és una forma de regulació de l'ordre micropolític a través de tres actors socials: sindicats, empresaris i Estat.
neocolonialisme neocolonialisme

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Globalització

  • ca  neocolonialisme, n m
  • es  neocolonialismo, n m
  • fr  néo-colonialisme, n m
  • en  neocolonialism, n

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc > Globalització

Definició
Control indirecte que un país del Nord exerceix sobre un país del Sud independent, generalment mitjançant polítiques comercials, econòmiques, financeres i culturals.

Nota

  • Inicialment, el terme neocolonialisme feia referència únicament a la dependència continuada de les antigues colònies respecte de les metròpolis.
neodarwinisme neodarwinisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  neodarwinisme, n m
  • es  neodarwinismo, n m
  • en  neo-Darwinism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Teoria evolutiva que nega l'herència dels caràcters adquirits sota l'acció del medi ambient i defensa el poder absolut de la selecció natural.

Nota

  • El neodarwinisme fou defensat per Alfred Russel Wallace i August Weissmann, i actualment els seus seguidors el combinen amb les investigacions de la genètica mendeliana i de la genètica de poblacions.