Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
  • ca  producció, n f
  • es  producción, n f
  • fr  production, n f
  • en  production, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Activitat econòmica que consisteix en la utilització i transformació de recursos naturals i mitjans de producció per a obtenir béns i serveis que satisfacin les necessitats i les aspiracions humanes.
  • ca  producció en sèrie, n f
  • ca  producció en cadena, n f sin. compl.
  • es  producción en cadena, n f
  • fr  production à la chaîne, n f
  • fr  production en série, n f
  • en  chain production, n
  • en  line production, n
  • en  mass production, n

Treball > Organització del treball

Definició
Producció a gran escala i de manera continuada d'un article emprant els principis del treball en cadena, que possibilita la reducció dels costos de producció per unitat de producte i, per tant, l'augment de la productivitat.

Nota

  • La producció en sèrie està associada al fordisme i al taylorisme, i a l'extensió i dimensió del mercat de productes.
  • ca  producció en sèrie, n f
  • ca  producció en cadena, n f sin. compl.
  • es  producción en cadena, n f
  • fr  production à la chaîne, n f
  • fr  production en série, n f
  • en  chain production, n
  • en  line production, n
  • en  mass production, n

Treball > Organització del treball

Definició
Producció a gran escala i de manera continuada d'un article emprant els principis del treball en cadena, que possibilita la reducció dels costos de producció per unitat de producte i, per tant, l'augment de la productivitat.

Nota

  • La producció en sèrie està associada al fordisme i al taylorisme, i a l'extensió i dimensió del mercat de productes.
  • ca  producte interior brut, n m
  • ca  PIB, n m sigla
  • es  producto interior bruto, n m
  • es  PIB, n m sigla
  • fr  produit intérieur brut, n m
  • fr  PIB, n m sigla
  • en  gross domestic product, n
  • en  GDP, n sigla

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

Definició
Valor monetari dels béns i serveis finals produïts en un país durant un període de temps, habitualment un any.

Nota

  • Des de la perspectiva de la demanda, el producte interior brut és la suma del consum privat, el consum públic, la formació bruta de capital i les exportacions netes (la diferència entre el valor de les exportacions i les importacions).
  • ca  producte nacional brut, n m
  • ca  PNB, n m sigla
  • es  producto nacional bruto, n m
  • es  PNB, n m sigla
  • fr  produit national brut, n m
  • fr  PNB, n m sigla
  • en  gross national product, n
  • en  GNP, n sigla

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

Definició
Valor total dels béns i serveis produïts pels factors de producció d'un país durant un període de temps, habitualment un any.

Nota

  • El producte nacional brut es calcula a partir del producte interior brut, sumant-hi les rendes generades fora del territori nacional per factors residents i restant-ne les rendes obtingudes al país per factors estrangers.
  • ca  producte nacional net, n m
  • ca  PNN, n m sigla
  • es  producto nacional neto, n m
  • es  PNN, n m sigla
  • fr  produit national net, n m
  • fr  PNN, n m sigla
  • en  net national product, n
  • en  NNP, n sigla

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Crisi i cicles econòmics

Definició
Valor del producte nacional brut descomptant-ne el consum de capital fix.
  • ca  productivitat, n f
  • es  productividad, n f
  • fr  productivité, n f
  • en  productivity, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Relació entre la producció obtinguda o els serveis prestats i els factors de producció emprats per a generar-los en un període de temps determinat.

Nota

  • En el capitalisme modern, l'increment de la productivitat (mitjançant el canvi tecnològic, l'augment de l'estoc de capital o la millora del capital humà) és un dels principals factors de creixement econòmic.
  • ca  profà -ana, adj
  • es  profano -na, adj
  • en  profane, adj

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Religió > Religió i religiositat

Definició
Que no té caràcter sagrat.
  • ca  profecia autocomplerta, n f
  • ca  profecia autocomplida, n f
  • es  profecía autocumplida, n f
  • es  profecía autorrealizada, n f
  • fr  prévision autoproductrice, n f
  • fr  prophétie autoréalisatrice, n f
  • en  self-fulfilling prophecy, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Predicció que esdevé la causa de la seva pròpia realització.

Nota

  • 1. El terme profecia autocomplerta va ser introduït pel sociòleg nord-americà Robert K. Merton el 1948.
  • 2. El terme profecia autocomplerta és especialment usat en el camp de la sociologia de l'educació: el poder que té el sistema escolar fa que els infants que a l'escola són classificats o estereotipats de bons estudiants tinguin més probabilitats d'assolir uns bons resultats acadèmics que els que es classifiquen o s'estereotipen de mals estudiants, fet que pot contribuir al seu èxit social i professional o al seu fracàs.
  • ca  profecia autocomplerta, n f
  • ca  profecia autocomplida, n f
  • es  profecía autocumplida, n f
  • es  profecía autorrealizada, n f
  • fr  prévision autoproductrice, n f
  • fr  prophétie autoréalisatrice, n f
  • en  self-fulfilling prophecy, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió

Definició
Predicció que esdevé la causa de la seva pròpia realització.

Nota

  • 1. El terme profecia autocomplerta va ser introduït pel sociòleg nord-americà Robert K. Merton el 1948.
  • 2. El terme profecia autocomplerta és especialment usat en el camp de la sociologia de l'educació: el poder que té el sistema escolar fa que els infants que a l'escola són classificats o estereotipats de bons estudiants tinguin més probabilitats d'assolir uns bons resultats acadèmics que els que es classifiquen o s'estereotipen de mals estudiants, fet que pot contribuir al seu èxit social i professional o al seu fracàs.