Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

pedagogia

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Pedagogia

ca pedagogia, n f
es pedagogía, n f
fr pédagogie, n f
en pedagogy, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Pedagogia

Definició

Disciplina que es dedica a l'estudi descriptiu, explicatiu i reflexiu del procés de l'educació, els problemes educatius i la legislació educativa amb l'objectiu d'afavorir al màxim el desenvolupament de les persones i de la societat a través del sistema educatiu, la creació de programes i materials didàctics, la formació en organitzacions i empreses i els projectes d'intervenció social.

pedagogia social

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Pedagogia

ca pedagogia social, n f
es pedagogía social, n f
fr pédagogie sociale, n f
en social pedagogy, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Pedagogia

Definició

Branca de la pedagogia que estudia els processos educatius en l'àmbit social.

pensament

Metodologia > Orientació teòrica

ca pensament, n m
es pensamiento, n m
fr pensée, n f
en thinking, n
en thought, n

Metodologia > Orientació teòrica

Definició

Conjunt de processos de raonament que identifiquen el mètode científic.

pensament feble

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

ca pensament feble, n m
es pensamiento débil, n m
it pensiero debole, n m
en weak thought, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició

Orientació del relativisme postmodern que rebutja la possibilitat de l'existència d'una veritat única i absoluta, i postula la necessitat d'acceptar que l'ésser humà viu en un món en el qual les certeses han estat desplaçades per veritats parcials.

Nota

El concepte de pensament feble (pensiero debole originalment en italià) va ser elaborat, entre d'altres, pel filòsof italià Gianni Vattimo.

pensament màgic

Religió > Religió i religiositat

ca pensament màgic, n m
es pensamiento mágico, n m
fr pensée magique, n f
en magical thinking, n

Religió > Religió i religiositat

Definició

Pensament que es creu dotat de poder per a actuar sobre els objectes del món exterior.

pensament únic

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

ca pensament únic, n m
es pensamiento único, n m
fr pensée unique, n f
en single thought, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions econòmiques

Definició

Pensament hegemònic que adopta el neoliberalisme econòmic i el conservadorisme polític com a bases de l'ordre global.

Nota

El terme pensament únic, de caire crític, va ser encunyat per l'assagista francès Jean-François Kahn als anys 90 del segle XX.

percepció

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Metodologia > Bases epistemològiques

ca percepció, n f
es percepción, n f
fr perception, n f
en perception, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Metodologia > Bases epistemològiques

Definició

Procés mental mitjançant el qual una entitat capta els estímuls sensorials i els integra dins del seu contingut mental, de manera que es produeix una actualització del sistema de creences, representacions o models del món.

perfil professional

Treball > Tipus de treball

ca perfil professional, n m
es perfil profesional, n m
fr exigences de l'emploi, n f pl
fr profil professionnel, n m
fr qualités requises, n f pl
en job performance requirements, n pl
en job requirements, n pl
en position requirements, n pl
en professional profile, n
en requirements of the employment, n pl

Treball > Tipus de treball

Definició

Conjunt d'habilitats, aptituds, actituds, coneixements i experiència que ha de tenir una persona per a l'acompliment òptim de les funcions i tasques d'una activitat laboral determinada.

persona social

Socialització > Tipus antropològics

ca persona social, n f
es persona social, n f
en social person, n

Socialització > Tipus antropològics

Definició

Persona que, pel sol fet de ser-ho, té una disposició a l'associació i a la relació amb els altres.

personalitat

Institucionalització > Fama i reconeixement social

ca personalitat, n f
ca vip, n m, f sin. compl.
es personaje, n m
es personalidad, n f
es vip, n m, f
en very important person, n
en VIP, n

Institucionalització > Fama i reconeixement social

Definició

Persona coneguda pel seu prestigi, fama o distinció, que és objecte de tracte preferent.