Back to top

Diccionari de sociologia

Presentació
aleatori -òria aleatori -òria

Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

  • ca  aleatori -òria, adj
  • ca  estocàstic -a, adj sin. compl.
  • es  aleatorio -ria
  • es  estocástico -ca
  • fr  aléatoire
  • fr  stochastique
  • en  random
  • en  stochastic

Metodologia > Eines estadístiques i indicadors

Definició
Que depèn d'un esdeveniment incert o d'una contingència.

Nota

  • Els fenòmens socials tenen sovint un caràcter imprevisible, atès que moltes variables tenen un comportament aleatori.
aliança matrimonial aliança matrimonial

Família > Sistema i relacions de parentiu

  • ca  aliança matrimonial, n f
  • es  alianza matrimonial
  • en  marriage rules

Família > Sistema i relacions de parentiu

Definició
Conjunt de normes i de pràctiques que regulen l'establiment de vincles matrimonials entre individus i les posicions i relacions que se'n deriven.
alienació alienació

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Treball > Crisi dels models laborals

  • ca  alienació, n f
  • es  alienación
  • es  enajenación
  • en  alienation

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Treball > Crisi dels models laborals

Definició
Procés a través del qual els productes de l'activitat humana escapen al control dels individus que els han produït.

Nota

  • 1. L'alienació comporta l'allunyament de l'home respecte de si mateix.
  • 2. Karl Marx fa servir el terme alienació, originari de la filosofia alemanya, per a descriure les condicions de treball que pateix el treballador en un sistema capitalista, en el qual perd el control sobre el procés de treball i sobre el fruit d'aquest procés.
alienació alienació

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió > Propaganda i sistemes ideològics

  • ca  alienació, n f
  • es  enajenación
  • en  alienation

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió > Propaganda i sistemes ideològics

Definició
Situació en la qual una persona o un col·lectiu actua d'acord amb uns interessos que no li són propis per causa d'influències ideològiques o de condicions socials, econòmiques o polítiques.
alta cultura alta cultura

Cultura i identitat > Art i creació

  • ca  alta cultura, n f
  • ca  cultura culta, n f sin. compl.
  • es  alta cultura
  • en  high culture

Cultura i identitat > Art i creació

Definició
Conjunt de les produccions literàries, artístiques o filosòfiques que destaquen per la qualitat, la seriositat dels temes que tracten, l'aguda penetració conceptual i la coherència formal.

Nota

  • 1. Com assenyala Raymond Williams, la cultura remet originàriament a la sensibilitat, als valors espirituals d'una època i a la seva expressió en productes i obres de caràcter científic, literari i artístic.
  • 2. Aquesta concepció de cultura connecta amb la visió elitista d'Arnold Mattheu, que considera la cultura com el millor que s'ha pensat i s'ha dit en el món.
alterglobalització alterglobalització

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc, Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

  • ca  alterglobalització, n f
  • ca  altermundialisme, n m
  • es  altermundialismo
  • es  altermundismo
  • fr  alter-mondialisme
  • fr  altermondialisme
  • en  alter-globalization
  • en  alter-mondialization
  • en  altermondialism
  • en  alternative globalization

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc, Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

Definició
Moviment social que s'oposa al model neoliberal de la globalització vigent, però és favorable a una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Nota

  • 1. L'alterglobalització es va iniciar durant la dècada de 1980, però va esclatar a Seattle el 1999.
  • 2. El caràcter plural i les formes d'organització descentralitzades donen a l'alterglobalització una extraordinària capacitat d'intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials.
alteritat alteritat

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

  • ca  alteritat, n f
  • es  alteridad
  • en  otherness

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definició
Qualitat de ser altre.

Nota

  • 1. L'alteritat s'oposa a la identitat.
  • 2. L'alteritat és un concepte filosòfic encunyat per Emmanuel Levinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser "jo" per oposició a la resta.
altermundialisme altermundialisme

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc, Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

  • ca  alterglobalització, n f
  • ca  altermundialisme, n m
  • es  altermundialismo
  • es  altermundismo
  • fr  alter-mondialisme
  • fr  altermondialisme
  • en  alter-globalization
  • en  alter-mondialization
  • en  altermondialism
  • en  alternative globalization

Modernització i globalització > Globalització i societat del risc, Classes, grups i categories socials > Moviments polítics

Definició
Moviment social que s'oposa al model neoliberal de la globalització vigent, però és favorable a una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Nota

  • 1. L'alterglobalització es va iniciar durant la dècada de 1980, però va esclatar a Seattle el 1999.
  • 2. El caràcter plural i les formes d'organització descentralitzades donen a l'alterglobalització una extraordinària capacitat d'intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials.
alternació alternació

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social

  • ca  alternació, n f
  • es  alternación
  • en  alternation

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social

Definició
Possibilitat que tot individu té, sobretot en les societats modernes, de canviar la seva posició social i d'escollir entre sistemes de significació diferents i, de vegades, contradictoris, per interpretar o reinterpretar els esdeveniments que constitueixen la seva trajectòria biogràfica en funció dels interessos i la situació present.

Nota

  • 1. El terme alternació va ser encunyat per Peter Ludwig Berger.
  • 2. L'alternació, que és un fenomen freqüent en les societats avançades en les quals hi ha molta mobilitat laboral i geogràfica, va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus i pot comportar una redefinició de la identitat.
altruisme altruisme

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials

  • ca  altruisme, n m
  • ca  filantropia, n f sin. compl.
  • es  altruismo
  • es  filantropía
  • en  altruism
  • en  philanthropy

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Filosofia, Polítiques socials i estat del benestar > Polítiques socials

Definició
Actitud i disposició a actuar pel bé dels altres.

Nota

  • El terme altruisme va ser encunyat per Auguste Comte.