Back to top
  • ca  pedalejar, v intr
  • ca  pedalar, v intr sin. compl.
  • es  pedalear
  • fr  pédaler
  • en  pedal, to

Ciclisme

Definició
Moure alternativament els pedals d'una bicicleta per fer-la avançar.
  • ca  pedalada, n f
  • ca  pedaleig, n m sin. compl.
  • es  pedalada
  • es  pedaleo
  • fr  pédalage
  • fr  pédalée
  • en  pedal

Ciclisme

Definició
Acció de moure alternativament els pedals d'una bicicleta per fer-la avançar.
  • ca  pedalejar, v intr
  • ca  pedalar, v intr sin. compl.
  • es  pedalear
  • fr  pédaler
  • en  pedal, to

Ciclisme

Definició
Moure alternativament els pedals d'una bicicleta per fer-la avançar.
  • ca  pedalina, n f
  • es  pedalina
  • fr  barre d'appui
  • fr  barre de pieds
  • en  stretcher

Rem

Definició
Conjunt d'elements mòbils sobre els quals un remer recolza els peus per donar-se impuls quan rema.

Nota

  • La pedalina està formada per la fusta de la pedalina i les sabatilles.
  • ca  pega, n f
  • ca  resina
  • es  pega
  • es  pegamento
  • fr  colle
  • en  glue

Handbol

Definició
Substància adhesiva aplicada a les puntes dels dits, que s'utilitza per a augmentar l'adherència de la mà amb la pilota.
  • ca  pegador -a, adj
  • es  pegador

Boxa

Definició
Dit del boxejador que colpeja amb molta força, amb tècnica o sense.
  • ca  colpejar, v tr
  • ca  copejar, v tr
  • ca  atacar [ESP RAQUETA], v tr sin. compl.
  • ca  pegar, v tr sin. compl.
  • es  atacar [ESP RAQUETA]
  • es  golpear
  • es  pegar
  • fr  attaquer [ESP RAQUETA]
  • fr  frapper
  • en  hit, to
  • en  strike, to

Esports de pilota

Definició
Impulsar la pilota, la bola o el volant per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, la pala, la mà o el peu.
  • ca  pegater -a, n m, f
  • es  parcheador

Pentatló modern

Definició
Auxiliar de la prova de tir encarregat de posar pegats a un blanc després d'una sèrie i de canviar-los després d'una tirada.
  • ca  peix espasa, n m
  • es  pez espada
  • fr  espadon
  • en  swordfish

Natació artística

Definició
Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a adoptar la posició de genoll doblegat, arquejar el tronc cap enrere mentre la cama estirada descriu un arc sobre la superfície de l'aigua i acabar en posició de decúbit supí.
  • ca  zona central, n f
  • ca  pelouse [fr], n f sin. compl.
  • es  pelouse
  • fr  pelouse
  • en  green
  • en  turf

Ciclisme

Definició
Espai situat enmig d'un velòdrom, envoltat per la pista i tancat al públic, que conté diverses instal·lacions auxiliars per a la cursa.

Nota

  • A la zona central hi ha l'àrea d'escalfament i el parc de corredors.