Back to top
  • ca  pas de costat, n m
  • ca  treball de dues pistes, n m
  • ca  moviment de dues pistes, n m sin. compl.
  • ca  moviment lateral, n m sin. compl.
  • es  movimiento lateral
  • es  paso de costado
  • es  trabajo de dos pistas
  • fr  mouvement de deux pistes
  • fr  pas de côté
  • fr  travail de deux pistes
  • en  lateral movement
  • en  work on two tracks

Hípica

Definició
Desplaçament en què el cavall avança encreuant les extremitats de manera que les extremitats anteriors i les posteriors avancen per pistes diferents.

Nota

  • Són passos de costat el cap al mur, la cessió de la cama, la diagonal de costat, l'espatlla endins i la gropa al mur.
  • ca  trec, n m
  • es  trec
  • es  TREC sigla
  • fr  TREC
  • en  trec
  • en  TREC sigla

Hípica

Definició
Modalitat d'hípica consistent en una prova d'orientació a camp obert sobre un recorregut entre 50 i 60 km dividit en etapes, una prova d'aires per a demostrar la capacitat del cavall de fer unes transicions correctes i una prova d'obstacles naturals en pista.

Nota

  • La forma trec correspon a la lexicalització de la sigla d'origen francès TREC (techniques de randonnée équestre de compétition).
  • ca  tremolina, n f
  • es  tremolina

Tennis de taula

Definició
Cop amb efecte executat des d'un punt situat per sota l'altura de la taula que queda fora del camp de visió de l'adversari, utilitzat per a sorprendre'l.
  • ca  combinació, n f
  • ca  trena [FUTBOL], n f sin. compl.
  • es  combinación
  • fr  combinaison
  • en  combination

Esports de pilota

Definició
Acció de dos o més jugadors de passar-se consecutivament la pilota o la bola en el transcurs d'una jugada ofensiva.
  • ca  trencacolls, n m
  • es  casse-cou
  • es  Jäger
  • fr  casse-cou
  • fr  Jäger
  • en  Jäger

Gimnàstica

Definició
Element originari de la barra fixa que consisteix a fer un molí endavant o enrere, fer un mortal endavant amb les cames obertes en posició carpada i acabar en suspensió.
  • ca  trencament de l'estic, n m
  • es  rotura del stick
  • fr  rupture de la crosse
  • en  breaking of the stick

Hoquei sobre herba

Definició
Fet de trencar-se un estic en dos o més trossos en el transcurs d'un partit com a conseqüència d'un cop, una pressió o un xoc.
  • ca  trencament de pala, n m
  • es  rotura de la pala
  • fr  bris de pagaie
  • en  breaking a paddle

Piragüisme

Definició
Fet de trencar-se una pala en el transcurs d'una regata.

Nota

  • Un trencament de pala produït abans d'haver arribat la piragua a la línia de 25 m comporta la repetició de la sortida.
  • ca  trencament de servei, n m
  • es  break
  • es  ruptura de saque
  • fr  break
  • en  break
  • en  service break

Tennis

Definició
Acció del restador de guanyar un joc en el transcurs d'un partit.
  • ca  trencar, v tr
  • es  romper
  • fr  casser
  • en  break, to

Tir olímpic

Definició
Fer trossos, un tirador, el plat contra el qual apuntava.
  • ca  trencar el joc, v intr
  • es  romper el juego

Waterpolo

Definició
Desbaratar, un equip, el sistema de joc de l'equip adversari.