conjunció consecutiva - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
conjunció consecutiva
conjunció consecutiva
- ca conjunció consecutiva, n f
- es conjunción consecutiva
- fr conjonction consécutive
- en consecutive conjunction
Definició
Conjunció que introdueix una oració que indica la conseqüència derivada de l'esdeveniment designat per l'oració principal.
Nota
- Per exemple, així que en l'oració Això ja s'ha acabat, així que tots cap a casa, i la conjunció que, en correlació amb el quantificador tan, en l'oració Va arribar tan tard que no va poder parlar amb ningú. Tradicionalment, es considera que són coordinants locucions conjuntives del tipus així que, de manera que, o siga que (o o sigui que), i subordinant la conjunció que quan es troba en correlació amb un quantificador (tan… que, tant… que, tal… que). Diferents lingüistes han defensat que les unes i les altres pertanyen a la classe de les conjuncions interordinants. Les conjuncions del primer tipus també s'anomenen il·latives.