Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de la salut cardiovascular

Presentació
  • ca  determinant social de la salut, n m
  • es  determinante social de la salud, n m
  • fr  déterminant social de la santé, n m
  • en  social determinant of health, n
  • en  SDH, n sigla
  • en  SDOH, n sigla

Factors i marcadors de risc

Definició
Cadascun dels factors socioeconòmics i culturals i de les condicions de vida que influeixen en l'estat de salut d'una persona o una comunitat i en el seu grau de vulnerabilitat en relació amb els problemes de salut.

Nota

  • 1. Els determinants socials de la salut se solen representar com una sèrie de cercles concèntrics al voltant d'un conjunt de característiques constitutives individuals. En primer lloc hi ha els estils de vida particulars, com el consum de tabac o d'alcohol o l'activitat física. En segon lloc, hi ha la interacció entre les persones i amb l'entorn a través de xarxes socials i comunitàries. En tercer lloc, hi ha les condicions de vida i de treball, l'alimentació i l'accés a béns i serveis fonamentals, com l'educació o els serveis sanitaris. En quart i últim lloc hi ha els factors econòmics, culturals i ambientals, que actuen sobre la resta.
  • 2. Els determinants socials de la salut influeixen notablement en la salut física i la salut mental, pel fet que la salut mental és sensible a les adversitats de la vida o als canvis en les condicions de vida de les persones.
  • ca  diabetis mellitus [mellitus: la], n f
  • ca  diabetis sacarina, n f sin. compl.
  • es  diabetes mellitus, n f
  • es  diabetes sacarina, n f
  • fr  diabète mellitus, n m
  • fr  diabète sucré, n m
  • en  diabetes mellitus, n

Factors i marcadors de risc

Definició
Síndrome heterogènia caracteritzada per una disminució en la secreció d'insulina juntament amb una resistència a la seva acció, que provoca hiperglucèmia i que segueix un curs amb alteracions del metabolisme dels glúcids, els lípids i les proteïnes.

Nota

  • 1. Hi ha símptomes i signes que permeten sospitar la presència de diabetis mellitus: la producció excessiva d'orina, la sensació general de cansament, la set excessiva o la pèrdua de pes sense raó aparent.
  • 2. La diabetis mellitus sovint és anomenada impròpiament diabetis.
  • ca  diabetis mellitus [mellitus: la], n f
  • ca  diabetis sacarina, n f sin. compl.
  • es  diabetes mellitus, n f
  • es  diabetes sacarina, n f
  • fr  diabète mellitus, n m
  • fr  diabète sucré, n m
  • en  diabetes mellitus, n

Factors i marcadors de risc

Definició
Síndrome heterogènia caracteritzada per una disminució en la secreció d'insulina juntament amb una resistència a la seva acció, que provoca hiperglucèmia i que segueix un curs amb alteracions del metabolisme dels glúcids, els lípids i les proteïnes.

Nota

  • 1. Hi ha símptomes i signes que permeten sospitar la presència de diabetis mellitus: la producció excessiva d'orina, la sensació general de cansament, la set excessiva o la pèrdua de pes sense raó aparent.
  • 2. La diabetis mellitus sovint és anomenada impròpiament diabetis.
  • ca  diàstole, n f
  • ca  diàstole cardíaca, n f sin. compl.
  • es  diástole, n f
  • es  diástole cardíaca, n f
  • fr  diastole, n f
  • fr  diastole cardiaque, n f
  • en  cardiac diastole, n
  • en  diastole, n

Conceptes generals

Definició
Fase de l'activitat cardíaca en què es produeix una relaxació de la musculatura i la repleció de sang en les cavitats.

Nota

  • La diàstole comença amb l'obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l'obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial. Coincideix amb l'interval entre el segon i el primer soroll cardíac.
  • ca  diàstole, n f
  • ca  diàstole cardíaca, n f sin. compl.
  • es  diástole, n f
  • es  diástole cardíaca, n f
  • fr  diastole, n f
  • fr  diastole cardiaque, n f
  • en  cardiac diastole, n
  • en  diastole, n

Conceptes generals

Definició
Fase de l'activitat cardíaca en què es produeix una relaxació de la musculatura i la repleció de sang en les cavitats.

Nota

  • La diàstole comença amb l'obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l'obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial. Coincideix amb l'interval entre el segon i el primer soroll cardíac.
  • ca  displàsia arritmogènica del ventricle dret, n f
  • es  displasia arritmogénica del ventrículo derecho, n f
  • es  miocardiopatía arrtimogénica del ventrículo derecho, n f sin. compl.
  • es  DAVD, n f sigla
  • es  MAVD, n f sigla
  • fr  cardiomyopathie arythmogène du ventricule droit, n f
  • fr  dysplasie arythmogène du ventricule droit, n f
  • fr  CAVD, n f sigla
  • fr  DAVD, n f sigla
  • en  arrhythmogenic right ventricular dysplasia, n
  • en  arrhythmogenic right ventricular cardiomyopathy, n sin. compl.
  • en  ARVC, n sigla
  • en  ARVD, n sigla

Patologies

Definició
Displàsia que va acompanyada d'alteracions del ritme sinusal.

Nota

  • La displàsia arritmogènica del ventricle dret pot estar relacionada amb la síndrome dels Brugada i amb la malaltia de Naxos.