àrea de residència
àrea de residència
- ca zona residencial, n f
- ca àrea de residència, n f sin. compl.
- ca zona de residència, n f sin. compl.
- es área de residencia, n f
- es zona de residencia, n f
- es zona residencial, n f
Definició
Part d'un municipi o de la seva àrea d'influència formada gairebé exclusivament per cases per a viure-hi, encara que hi pot haver també zona comercial, que es caracteritza pel nombre reduït de vianants i per la baixa renovació de l'estacionament.
àrea de seguretat
àrea de seguretat
- ca zona de seguretat, n f
- ca àrea de seguretat, n f sin. compl.
- es área de seguridad, n f
- es zona de seguridad, n f
Definició
Espai especialment protegit mitjançant mesures de seguretat per a garantir la integritat de persones i béns.
arma de foc
arma de foc
- ca arma de foc, n f
- es arma de fuego, n f
Definició
Arma de tret que expel·leix el projectil utilitzant la força expansiva d'un explosiu químic.
arma defensiva
arma defensiva
- ca arma defensiva, n f
- es arma defensiva, n f
Definició
Arma que serveix solament per a protegir-se.
Nota
- Per exemple, és un tipus d'arma defensiva l'esprai de defensa.
armilla antibales
armilla antibales
- ca armilla antibales, n f
- es chaleco antibalas, n m
Definició
Peça de vestir de teixit especial, d'ús interior o exterior, sense mànigues, que cobreix el tronc i el protegeix dels impactes de bala.
aspirant
aspirant
- ca aspirant, n m, f
- es aspirante, n m, f
Definició
Persona que està interessada a ser personal de seguretat privada i que s'ha presentat per a ocupar-ne un lloc.
aspirant a vigilant de seguretat
aspirant a vigilant de seguretat
- ca aspirant a vigilant de seguretat, n m, f
- es aspirante a vigilante de seguridad, n m, f
Definició
Persona formada que aspira a obtenir la TIP que l'habiliti com a vigilant de seguretat.
Nota
- Els aspirants a vigilant de seguretat poden fer una formació i presentar-se a unes proves per a obtenir l'habilitació o fer un curs de formació que els habilita directament.
autorització d'ocupació de la via pública
autorització d'ocupació de la via pública
- ca autorització d'ocupació de la via pública, n f
- es autorización de ocupación de la vía pública, n f
Definició
Document que autoritza que es puguin prestar serveis de vigilància en espai públic, via pública o espai d'ús comú.
Nota
- Un lloc es considera espai públic, via pública o espai d'ús comú quan s'hi pot accedir en condicions de llibertat, gratuïtat i igualtat.
avantcambra
avantcambra
- ca avantcambra, n f
- ca antecambra, n f sin. compl.
- es antecámara, n f
Definició
Cambra protegida amb sistemes de seguretat, situada abans d'una sala principal per a protegir-la i evitar l'accés no autoritzat.
Nota
- Per exemple, podem trobar una avantcambra abans d'una caixa forta de grans dimensions.
avisador
avisador
- ca avisador, n m
- es avisador, n m
Definició
Dispositiu de seguretat que emet un senyal acústic o lluminós per a advertir d'una situació de risc o d'una incidència.