Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  jurisprudència, n f
  • es  jurisprudencia, n f

Conceptes generals

Definició
Conjunt de les sentències dictades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional o per òrgans jurisdiccionals internacionals.

Nota

  • 1. S'entén que es pot parlar de jurisprudència quan la mateixa doctrina s'ha establert per dos o més sentències d'aquests òrgans.
  • 2. De vegades es distingeix entre jurisprudència major i jurisprudència menor, en què jurisprudència major fa referència a la jurisprudència dels tribunals superiors, mentre que jurisprudència menor fa referència a les sentències dictades per l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia o les audiències provincials a l'interpretar l'ordenament jurídic, particularment quan és contrària a la del Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional o quan aquests darrers òrgans encara no s'han pronunciat sobre la qüestió.
  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f

Conceptes generals

Definició
Model de gestió i resolució de conflictes penals que posa el focus en la reparació del dany causat a la víctima i la responsabilització activa del reu, mitjançant el diàleg i la participació voluntària de les parts afectades.

Nota

  • 1. Els principis de la justícia restaurativa són la confidencialitat, la gratuïtat, el principi d'oficialitat i la voluntarietat.
  • 2. La justícia restaurativa és voluntària. Cap part no pot ser obligada a sotmetre's a un procediment de justícia restaurativa, i, en qualsevol moment, pot revocar el consentiment i apartar-se'n.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • ca  justícia restaurativa, n f
  • ca  justícia reparadora, n f sin. compl.
  • es  justicia reparadora, n f
  • es  justicia restaurativa, n f

Conceptes generals

Definició
Model de gestió i resolució de conflictes penals que posa el focus en la reparació del dany causat a la víctima i la responsabilització activa del reu, mitjançant el diàleg i la participació voluntària de les parts afectades.

Nota

  • 1. Els principis de la justícia restaurativa són la confidencialitat, la gratuïtat, el principi d'oficialitat i la voluntarietat.
  • 2. La justícia restaurativa és voluntària. Cap part no pot ser obligada a sotmetre's a un procediment de justícia restaurativa, i, en qualsevol moment, pot revocar el consentiment i apartar-se'n.
  • 3. La forma justícia restaurativa és la denominació més utilitzada actualment en català. La forma justícia reparadora és la denominació utilitzada tradicionalment.
  • ca  justícia universal, n f
  • ca  principi d'universalitat, n m sin. compl.
  • ca  principi de jurisdicció universal, n m sin. compl.
  • ca  principi de justícia universal, n m sin. compl.
  • es  justicia universal, n f
  • es  principio de jurisdicción universal, n m
  • es  principio de justicia universal, n m
  • es  principio de universalidad, n m

Conceptes generals > Jurisdicció i competència

Definició
Principi segons el qual els òrgans jurisdiccionals d'un país poden investigar i enjudiciar determinats delictes d'especial gravetat de naturalesa internacional, amb independència del lloc on s'han comès i de la nacionalitat de l'autor i la víctima.

Nota

  • 1. L'objectiu de la justícia universal és evitar que delictes contra la humanitat quedin impunes per la inacció dels òrgans jurisdiccionals competents o per l'ús de qualsevol estratagema dels autors dels fets per escapar de la reacció penal.
  • 2. La justícia universal representa una excepció als límits jurisdiccionals internacionals.
  • 3. La justícia universal es pot aplicar, per exemple, en casos de crims contra la humanitat, crims de guerra, desaparició forçosa de persones, esclavitud, pirateria o tortura.
  • ca  justificant de recepció, n m
  • ca  acusament de recepció, n m sin. compl.
  • es  acuse de recibo, n m

Conceptes generals

Definició
Escrit on es declara haver rebut una carta o una tramesa.
  • ca  acusar recepció, v intr
  • ca  justificar recepció, v intr sin. compl.
  • ca  notificar recepció, v intr sin. compl.
  • es  acusar recepción, v intr
  • es  acusar recibo, v intr

Conceptes generals

Definició
Declarar haver rebut una carta o una altra tramesa.
  • ca  jutge | jutge, jutgessa, n m, f
  • es  juez | juez, jueza, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Funcionari amb potestat per a jutjar i executar les sentències.
  • ca  jutge central contenciós administratiu | jutge central contenciosa administrativa, jutgessa central contenciosa administrativa, n m, f
  • es  juez central de lo contencioso-administrativo | juez central de lo contencioso-administrativo, jueza central de lo contencioso-administrativo, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Jutge titular d'un jutjat central contenciós administratiu competent per a conèixer en primera instància els recursos contra els actes i les disposicions de ministres, secretaris d'Estat i d'òrgans de l'Administració General de l'Estat amb competència a tot l'estat, en matèries com estrangeria, asil polític o la condició de refugiat.

Nota

  • Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, ja no s'utilitza el terme jutge central contenciós administratiu | jutge central contenciosa administrativa, jutgessa central contenciosa administrativa, atès que el jutjat central contenciós administratiu s'extingeix com a òrgan jurisdiccional unipersonal i es transforma en la secció contenciosa administrativa dins del tribunal central d'instància.
  • ca  jutge central d'instrucció | jutge central d'instrucció, jutgessa central d'instrucció, n m, f
  • es  juez central de instrucción | juez central de instrucción, jueza central de instrucción, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Jutge titular d'un jutjat central d'instrucció competent per a dirigir la instrucció de les causes que corresponen a la sala penal de l'Audiència Nacional o als jutjats centrals penals.

Nota

  • Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, ja no s'utilitza el terme jutge central d'instrucció| jutge central d'instrucció, jutgessa central d'instrucció, atès que el jutjat central d'instrucció s'extingeix com a òrgan jurisdiccional unipersonal i es transforma en la secció d'instrucció dins del tribunal central d'instància.
  • ca  jutge central de menors | jutge central de menors, jutgessa central de menors, n m, f
  • es  juez central de menores | juez central de menores, jueza central de menores, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Jutge titular d'un jutjat central de menors competent per a conèixer, en l'àmbit estatal, els delictes de terrorisme i els delictes comesos per ciutadans espanyols majors de catorze anys i menors de divuit a l'estranger.

Nota

  • Arran de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d'eficiència del servei públic de justícia, ja no s'utilitza el terme jutge central de menors | jutge central de menors, jutgessa central de menors, atès que el jutjat central de menors s'extingeix com a òrgan jurisdiccional unipersonal i es transforma en la secció de menors del tribunal central d'instància.