Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  bolig bord, n m
  • ca  margalida, n f alt. sin.
  • ca  margarida xativenca, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  margarites, n f pl alt. sin.
  • nc  Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet et Barratte
  • nc  Chrysanthemum paludosum Poir. sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  ull de bou, n m
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  bolig de bou, n m alt. sin.
  • ca  cerdà, n m alt. sin.
  • ca  cerdans, n m pl alt. sin.
  • ca  criallei, n m alt. sin.
  • ca  engreixaporc, n m alt. sin.
  • ca  engreixaporcs, n m alt. sin.
  • ca  goigs, n m pl alt. sin.
  • ca  herba nana, n f alt. sin.
  • ca  margarides, n f pl alt. sin.
  • ca  moixos, n m pl alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou segetal, n m alt. sin.
  • nc  Chrysanthemum segetum L.

compostes / asteràcies

  • ca  bolig bord, n m
  • ca  bolig de la mar, n m alt. sin.
  • ca  camamil·la de les dunes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla marina, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • nc  Anthemis maritima L.

compostes / asteràcies

  • ca  boligs, n m pl
  • ca  ull d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Adonis sp. pl.

ranunculàcies

Nota

  • MARQUES recull la denominació ull de perdiu per a les espècies que es fan als sembrats i erms de terra baixa.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Nota

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  camamilla borda, n f
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  margarita de camp, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panicor, n m alt. sin.
  • nc  Anthemis arvensis L.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  adonis dels Pirineus, n m
  • ca  adonis pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Adonis pyrenaica DC. in Lam. et DC.

ranunculàcies

  • ca  boligs, n m pl
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • nc  Adonis flammea Jacq.

ranunculàcies

  • ca  ull d'àngel, n m
  • ca  adonis de tardor, n m alt. sin.
  • ca  bolig, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  gota de sang, n f alt. sin.
  • ca  goteta de sang, n f alt. sin.
  • ca  ull de perdiu, n m alt. sin.
  • ca  ulls d'àngel, n m pl alt. sin.
  • nc  Adonis annua L.

ranunculàcies

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.