Noms de plantes. TO

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
nc Phaseolus vulgaris L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

lleguminoses / fabàcies

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
nc Phaseolus vulgaris L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

ca garrofer del diable, n m
ca bajoca de moro, n f sin. compl.
ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
ca garrofer pudent, n m sin. compl.
ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
ca arbre mongeter, n m alt. sin.
ca garrofer, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer de moro, n m alt. sin.
ca garroferet de moro, n m alt. sin.
ca garrover bord, n m alt. sin.
ca garrover del diable, n m alt. sin.
ca garrover del dianye, n m alt. sin.
ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
ca garrover pudent, n m alt. sin.
ca manpudolera, n f alt. sin.
ca mongeta borda, n f alt. sin.
ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
ca mongetera borda, n f alt. sin.
ca tramussera borda, n f alt. sin.
nc Anagyris foetida L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Jorva (pron. 'jòlba') és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.

ca fesolet, n m
ca banyolí (llavor), n m sin. compl.
ca caragirat, n m sin. compl.
ca caragirat (llavor), n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca fesolet (llavor), n m sin. compl.
ca fesolí (llavor), n m sin. compl.
ca monget (llavor), n m sin. compl.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca bajoqueta, n f alt. sin.
ca banyolí, n m alt. sin.
ca banyolins, n m pl alt. sin.
ca escorxatites, n m/f alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesol menut, n m alt. sin.
ca fesol negre, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesoler menut, n m alt. sin.
ca fesolets, n m pl alt. sin.
ca fesolí, n m alt. sin.
ca fesols carners, n m pl alt. sin.
ca fesols menuts, n m pl alt. sin.
ca fesols virats, n m pl alt. sin.
ca guixó, n m alt. sin.
ca guixonera, n f alt. sin.
ca monget, n m alt. sin.
ca mongets, n m pl alt. sin.
ca mongets (fruit), n m pl alt. sin.
ca mongets (llavor), n m pl alt. sin.
nc Vigna unguiculata (L.) Walp.
nc Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.

lleguminoses / fabàcies

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

lleguminoses / fabàcies

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
nc Phaseolus vulgaris L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

ca garrofer del diable, n m
ca bajoca de moro, n f sin. compl.
ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
ca garrofer pudent, n m sin. compl.
ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
ca arbre mongeter, n m alt. sin.
ca garrofer, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer de moro, n m alt. sin.
ca garroferet de moro, n m alt. sin.
ca garrover bord, n m alt. sin.
ca garrover del diable, n m alt. sin.
ca garrover del dianye, n m alt. sin.
ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
ca garrover pudent, n m alt. sin.
ca manpudolera, n f alt. sin.
ca mongeta borda, n f alt. sin.
ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
ca mongetera borda, n f alt. sin.
ca tramussera borda, n f alt. sin.
nc Anagyris foetida L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

Jorva (pron. 'jòlba') és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.

Noms de plantes. TO

Cerca bàsica

Cerca avançada

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota