Noms de plantes. TO

ca bitxera borda, n f
ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
ca herba del bagul, n f alt. sin.
ca herba del bri, n f alt. sin.
ca herba del verí, n f alt. sin.
ca masera, n f alt. sin.
ca masera groga, n f alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca pebrotera borda, n f alt. sin.
ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca vincetoxi, n m alt. sin.
nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

apocinàcies

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca noguerola, n f
ca cornicabra, n f sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca noguereta, n f sin. compl.
ca terebint, n m sin. compl.
ca arbre del pi, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca bitxer, n m alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca corneta, n f alt. sin.
ca cornipedrera, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofera, n f alt. sin.
ca herba mosquitera, n f alt. sin.
ca llampuga pudent, n f alt. sin.
ca llentiscle, n m alt. sin.
ca llentiscler, n m alt. sin.
ca llentisclot, n m alt. sin.
ca llorer bord, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata borda, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabrit, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matissa vera, n f alt. sin.
ca moixera, n f alt. sin.
ca mosquitera, n f alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca púdol, n m alt. sin.
ca pudoler, n m alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
nc Pistacia terebinthus L.

anacardiàcies

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
nc Capsicum frutescens L.

solanàcies

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
nc Capsicum annuum L.

solanàcies

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

ca bixa, n f
nc Bixa orellana L.

bixàcies

ca blackstònia, n f
ca centaura, n f alt. sin.
ca centaura groga, n f alt. sin.
ca centaura perfoliada, n f alt. sin.
ca clora, n f alt. sin.
ca estrelada, n f alt. sin.
ca herba centaura borda, n f alt. sin.
ca herba groga, n f alt. sin.
nc Blackstonia perfoliata (L.) Huds.

gencianàcies

Noms de plantes. TO

Cerca bàsica

Cerca avançada

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota