Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malrubí negre, n m
  • ca  malrubí bord, n m sin. compl.
  • ca  malrubí pudent, n m sin. compl.
  • ca  cabruna de llei, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  malreus, n m pl alt. sin.
  • ca  malroig, n m alt. sin.
  • ca  malroig bord, n m alt. sin.
  • ca  malroig negre, n m alt. sin.
  • ca  malrubí, n m alt. sin.
  • ca  malrubí pelut, n m alt. sin.
  • ca  marreu, n m alt. sin.
  • ca  marreu negre, n m alt. sin.
  • ca  marreus, n m pl alt. sin.
  • ca  marrèvol, n m alt. sin.
  • ca  marrèvol blanc, n m alt. sin.
  • ca  marrèvol negre, n m alt. sin.
  • ca  marrèvols, n m pl alt. sin.
  • ca  marruc, n m alt. sin.
  • ca  marrucs bords, n m pl alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  ortiga borda, n f alt. sin.
  • ca  ortiga pudent, n f alt. sin.
  • ca  ortigues, n f pl alt. sin.
  • nc  Ballota nigra L. subsp. foetida Hayek

labiades / lamiàcies

  • ca  lletimó, n m
  • ca  cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cabruna de llei, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  dictam blanc, n m alt. sin.
  • ca  dictam reial, n m alt. sin.
  • ca  gitam, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó reial, n m alt. sin.
  • nc  Dictamnus albus L.

rutàcies

Nota

  • La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
  • ca  gitam, n m
  • ca  cabruna de llei, n f sin. compl.
  • ca  timó de llei, n m sin. compl.
  • ca  timó reial, n m sin. compl.
  • ca  alfàbega de pastor, n f alt. sin.
  • ca  dictam, n m alt. sin.
  • ca  herba gitana, n f alt. sin.
  • ca  herba gitanera, n f alt. sin.
  • ca  matissola, n f alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • nc  Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.

rutàcies

Nota

  • 1. Amb el gitam (entre d'altres herbes medicinals) s'elabora un herberet, herber o herbero, licor tradicional dels voltants de la serra de Mariola, la qual cosa explica la denominació herbero recollida per NPLAG a Bocairent i Ontinyent.
    2.La denominació monreal prové probablement de timón real 'timó reial', amb afèresi de la síl·laba inicial: (ti)món real > monreal; o bé a partir de la forma antiga (grecollatina) diptamon 'dictam': (dipta)mon real > monreal.
  • ca  cacau, n m
  • ca  cacau (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacauer, n m sin. compl.
  • ca  cacau (fruit), n m alt. sin.
  • nc  Theobroma cacao L.

malvàcies

  • ca  cacauet, n m
  • ca  cacauet (fruit), n m sin. compl.
  • ca  cacauet (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacau, n m alt. sin.
  • ca  cacaua (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cacauer, n m alt. sin.
  • ca  cacauera, n f alt. sin.
  • ca  cacauet cultivat, n m alt. sin.
  • ca  cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Arachis hypogaea L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

  • 1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
    2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.
  • ca  cacau, n m
  • ca  cacau (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacauer, n m sin. compl.
  • ca  cacau (fruit), n m alt. sin.
  • nc  Theobroma cacao L.

malvàcies

  • ca  cacau, n m
  • ca  cacau (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacauer, n m sin. compl.
  • ca  cacau (fruit), n m alt. sin.
  • nc  Theobroma cacao L.

malvàcies

  • ca  cacauet, n m
  • ca  cacauet (fruit), n m sin. compl.
  • ca  cacauet (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacau, n m alt. sin.
  • ca  cacaua (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cacauer, n m alt. sin.
  • ca  cacauera, n f alt. sin.
  • ca  cacauet cultivat, n m alt. sin.
  • ca  cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Arachis hypogaea L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

  • 1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
    2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.
  • ca  cacau, n m
  • ca  cacau (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacauer, n m sin. compl.
  • ca  cacau (fruit), n m alt. sin.
  • nc  Theobroma cacao L.

malvàcies

  • ca  cacauet, n m
  • ca  cacauet (fruit), n m sin. compl.
  • ca  cacauet (llavor), n m sin. compl.
  • ca  cacau, n m alt. sin.
  • ca  cacaua (fruit), n f alt. sin.
  • ca  cacauer, n m alt. sin.
  • ca  cacauera, n f alt. sin.
  • ca  cacauet cultivat, n m alt. sin.
  • ca  cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Arachis hypogaea L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

  • 1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
    2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.