caramuixa (tija seca)
caramuixa (tija seca)
asfodelàcies
- ca albó, n m
- ca caramuixa, n f sin. compl.
- ca caramuixa (tija seca), n f sin. compl.
- ca porrassera, n f sin. compl.
- ca albó (flor), n m alt. sin.
- ca albó (tija verda), n m alt. sin.
- ca albó estival, n m alt. sin.
- ca albó microcarp, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa (inflorescència), n f alt. sin.
- ca caramuixa (inflorescència seca), n f alt. sin.
- ca cucurutxa, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassa (fulles), n f alt. sin.
- ca porrassina, n f alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- nc Asphodelus aestivus Brot.
asfodelàcies
Nota
-
1. Armuto (d'acord amb la grafia de SANNA; pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.
2. Esclareu (pron. 'ascrarèu') és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu, que designa la part aèria i florida de la planta.
caramuixes
caramuixes
asfodelàcies
- ca porrassa, n f
- ca allassa, n f sin. compl.
- ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca baleta (fruit), n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca ceba borda, n f alt. sin.
- ca cebollassera, n f alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gala (fruit), n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca lliri de gesses, n m alt. sin.
- ca lliri fals, n m alt. sin.
- ca macaruller, n m alt. sin.
- ca macarullera, n f alt. sin.
- ca palla gamó, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porreca, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca quiricau, n m alt. sin.
- ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
- nc Asphodelus cerasiferus J. Gay
asfodelàcies
Nota
- Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
caramuixes
caramuixes
asfodelàcies
- ca cebollí, n m
- ca ceba de moro, n f sin. compl.
- ca gamonet, n m sin. compl.
- ca porrassina, n f sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca arsènic, n m alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca cebeta borda, n f alt. sin.
- ca cebollassa, n f alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca cebollins, n m pl alt. sin.
- ca cibolla, n f alt. sin.
- ca crenetes, n f pl alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca herba pudent, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrassí, n m alt. sin.
- ca porrina, n f alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
- nc Asphodelus fistulosus L.
asfodelàcies
Nota
-
1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
caramuixes
caramuixes
asfodelàcies
- ca caramuixes, n f pl
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
- nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.
asfodelàcies
caramuixes
caramuixes
asfodelàcies
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- nc Asphodelus albus Mill.
asfodelàcies
Nota
- Armuto (pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.
caramuixes porrasses
caramuixes porrasses
asfodelàcies
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- nc Asphodelus albus Mill.
asfodelàcies
Nota
- Armuto (pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.
carandaí
carandaí
palmes / arecàcies
- ca carandaí, n m
- ca palmera de cera, n f sin. compl.
- ca carnauba, n f alt. sin.
- nc Copernicia prunifera (Mill.) H.E. Moore
palmes / arecàcies
carapuixa
carapuixa
resedàcies
- ca capironat, n m
- ca capironats, n m pl alt. sin.
- ca capironets, n m pl alt. sin.
- ca capirotes, n f pl alt. sin.
- ca carapuixa, n f alt. sin.
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca coa de moix, n f alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca pebre d'ase, n m alt. sin.
- ca rosal blanc, n m alt. sin.
- nc Reseda alba L.
resedàcies
Nota
-
La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
carbassa
carbassa
cucurbitàcies
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
cucurbitàcies
carbassa
carbassa
cucurbitàcies
- ca carabassera de bou, n f
- ca carabassera d'Egipte, n f sin. compl.
- ca carabassera de menjar, n f sin. compl.
- ca carabassera de rabequet, n f sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa confitera, n f alt. sin.
- ca carabassa de bou, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de patatera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequera, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequet, n f alt. sin.
- ca carabassa de rabequets, n f alt. sin.
- ca carabassa de síndria, n f alt. sin.
- ca carabassa per a dolç (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassa porquera, n f alt. sin.
- ca carabassera de peça, n f alt. sin.
- ca carabassera groga, n f alt. sin.
- ca carabassera rodona, n f alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassera d'Egipte, n f alt. sin.
- ca carbassera de bou, n f alt. sin.
- ca carbassera de menjar, n f alt. sin.
- ca carbassera de peça, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbassera patatera, n f alt. sin.
- ca rabequera, n f alt. sin.
- ca rabequet, n m alt. sin.
- ca rabequet (fruit), n m alt. sin.
- ca rabequets, n m pl alt. sin.
- nc Cucurbita maxima Duchesne in Lam.
cucurbitàcies
Nota
- Zuca és un nom alguerès provinent de l'italià zucca o del sard tzuca, que SANNA recull aplicat a Cucurbita maxima. Per a Cucurbita pepo SANNA recull carabassa, que és el nom habitual a l'Alguer (cf. Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1110).
