Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  castanyer, n m
  • ca  castanya (fruit), n f sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f sin. compl.
  • ca  arbre de castanya, n m alt. sin.
  • ca  arbre de la castanya, n m alt. sin.
  • ca  castanya marró (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer mediterrani, n m alt. sin.
  • nc  Castanea sativa Mill.
  • nc  Fagus castanea L. sin. compl.

fagàcies

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • nc  Datura stramonium L.

solanàcies

  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

sapindàcies

Nota

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema 'Ara que ve el bon temps' ('a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles').
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
  • ca  castanyer bord, n m
  • ca  castanyer d'Índia, n m sin. compl.
  • ca  castanya (llavor), n f alt. sin.
  • ca  castanya borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanya índia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  castanyer agre, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de cavall, n m alt. sin.
  • ca  castanyer de mal de queixal, n m alt. sin.
  • ca  castanyes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  castanyes de castanyer bord (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Aesculus hippocastanum L.

sapindàcies

Nota

  • La denominació marronyer prové de l'occità marronier (o potser del francès marronnier) 'castanyer', amb palatalització.
    La utilitza Miquel Martí i Pol en el seu poema 'Ara que ve el bon temps' ('a l'hora d'esmorzar / hi pararem la taula; / fulles de marronyer / ens faran de tovalles').
    Morronyer és una variant de marronyer amb assimilació vocàlica (a-o>o-o, afavorida per la labial inicial m).
  • ca  serrana, n f
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  cíperus, n m alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  mansega, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus L.

ciperàcies

Nota

  • MASCLANS recull la denominació serrana per a Cyperus sp. pl.
  • ca  castanyola, n f
  • ca  cebes de jardí, n f pl alt. sin.
  • nc  Cyperus esculentus L. var. esculentus

ciperàcies

  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola petita, n f alt. sin.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  herba serrana, n f alt. sin.
  • ca  herbafam, n f alt. sin.
  • ca  jonc, n m alt. sin.
  • ca  jonca, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonça de cordellar, n f alt. sin.
  • ca  jónçara, n f alt. sin.
  • ca  jonquet, n m alt. sin.
  • ca  junça, n f alt. sin.
  • ca  junça d'hort, n f alt. sin.
  • ca  serrada, n f alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana rodona, n f alt. sin.
  • ca  xufa borda, n f alt. sin.
  • ca  xufes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufeta, n f alt. sin.
  • ca  xufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xufla, n f alt. sin.
  • ca  xuflera borda, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus rotundus L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
  • ca  castanyola, n f
  • ca  castanyola gegant, n f alt. sin.
  • ca  joncs, n m pl alt. sin.
  • ca  paraigüets, n m pl alt. sin.
  • ca  serrana, n f alt. sin.
  • ca  serrana d'Amèrica, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus eragrostis Lam.

ciperàcies

  • ca  anemone coronària, n f
  • ca  anemone, n f alt. sin.
  • ca  anemones, n f pl alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  francesilla, n f alt. sin.
  • ca  pensaments, n m pl alt. sin.
  • nc  Anemone coronaria L.

ranunculàcies

  • ca  bova, n f
  • ca  cabeçuda, n f alt. sin.
  • ca  castanyola, n f alt. sin.
  • ca  jonça, n f alt. sin.
  • ca  jonca diforme, n f alt. sin.
  • ca  junça bova, n f alt. sin.
  • ca  junça diforme, n f alt. sin.
  • ca  tinya, n f alt. sin.
  • nc  Cyperus difformis L.

ciperàcies

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i ex tensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).