Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  centurió, n m
  • nc  Reseda suffruticosa subsp. barrelieri (Müll. Arg.) Fern. Casas
  • nc  Reseda barrelieri Müll. Arg. sin. compl.

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
  • ca  centurió, n m
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • nc  Reseda sp. pl.

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
  • ca  capironat, n m
  • ca  capironats, n m pl alt. sin.
  • ca  capironets, n m pl alt. sin.
  • ca  capirotes, n f pl alt. sin.
  • ca  carapuixa, n f alt. sin.
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  coa de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  pebre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  rosal blanc, n m alt. sin.
  • nc  Reseda alba L.

resedàcies

Nota


  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa.
  • ca  gandalla, n f
  • ca  centurió, n m alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  galda groga, n f alt. sin.
  • ca  galda negra, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  herba del gat, n f alt. sin.
  • ca  marduix bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de ruc, n m alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  reseda groga, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia, n f alt. sin.
  • nc  Reseda lutea L.

resedàcies

Nota

  • La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum aviculare L.

poligonàcies

  • ca  cent nusos de la mar, n m
  • ca  cenyuc marí, n m alt. sin.
  • ca  estiravelles, n m alt. sin.
  • ca  passacamins marí, n m alt. sin.
  • ca  polígonum marí, n m alt. sin.
  • nc  Polygonum maritimum L.

poligonàcies

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L.

vitàcies

Nota

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
  • ca  cep, n m
  • ca  pàmpol (fulla), n m alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  raïm (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  raïmera, n f alt. sin.
  • ca  rem (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  vinya, n f alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L. subsp. vinifera

vitàcies

  • ca  vinya, n f
  • ca  cep, n m sin. compl.
  • ca  cep (soca), n m sin. compl.
  • ca  gotim (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  pàmpol (fulla), n m sin. compl.
  • ca  pansa (fruit dessecat), n f sin. compl.
  • ca  parra, n f sin. compl.
  • ca  raïm (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  raïmera, n f sin. compl.
  • ca  redolta (branca), n f sin. compl.
  • ca  redorta (branca), n f sin. compl.
  • ca  rem (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  sarment (branca), n m/f sin. compl.
  • ca  singló (infructescència), n m sin. compl.
  • ca  tòria (branca), n f sin. compl.
  • ca  bagot (infructescència), n m alt. sin.
  • ca  cep de vinya, n m alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  pàmpol, n m alt. sin.
  • ca  parres, n f pl alt. sin.
  • ca  sarment verd, n m alt. sin.
  • ca  tòries (branca), n f pl alt. sin.
  • nc  Vitis vinifera L.

vitàcies

Nota

  • 1. La denominació parra fa referència més estrictament a la «planta de vinya cultivada en forma alta, enfiladissa» (DIEC2-E), i cep, a part a la soca, a la «planta de vinya cultivada en forma baixa» (DIEC2-E).
    2. DIEC2 recull els següents noms per a races de vinya (o cep) i per al raïm que dona: afartapobres, cabernet, callet, carinyena, chardonnay, cruixent, escanyavelles, garnatxa, giró, macabeu, malvasia, merlot, monestrell, moscatell, pansa, parellada, parrell, picapoll, planta, sumoll, ull de llebre i xarel·lo. NEOL recull sirà com a nom de raça i del vi que dona.
  • ca  carabassina, n f
  • ca  briònia, n f alt. sin.
  • ca  briònia (fruit), n f alt. sin.
  • ca  carabassa morisca, n f alt. sin.
  • ca  carabasser bord, n m alt. sin.
  • ca  carbassera borda, n f alt. sin.
  • ca  carbasseta, n f alt. sin.
  • ca  carbassí, n m alt. sin.
  • ca  carbassina, n f alt. sin.
  • ca  carbassines bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  cep blanc, n m alt. sin.
  • ca  colobrina, n f alt. sin.
  • ca  nap coent, n m alt. sin.
  • ca  nap del diable, n m alt. sin.
  • ca  nap salvatge, n m alt. sin.
  • ca  truca, n f alt. sin.
  • ca  truquera, n f alt. sin.
  • ca  tuca, n f alt. sin.
  • ca  tuca blanca, n f alt. sin.
  • nc  Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin

cucurbitàcies